¡Que deixis de plorar, nen!

Que no. Que no ploris mirant al cel, ni tan sols el xiulet de cap àrbitre per explicar per què el Barça va líder i fa olor de triomf. Que no. Que el Barcelona no va guanyar per l’acció o inacció arbitral. Ho va fer perquè fins i tot preparant i cuinant el futbol amb un desajustat i perillós colador defensiu, darrere d’això, hi ha ara un tap de seguretat anomenat Joan Garcia, que no permet perdre ni un spaguetti a la pica, i ja suma tres partits seguits amb la porteria a zero.

Que no. Que no van regalar cap penal a l’equip blaugrana i que, per molt que es recargoli el frame congelat, Comesaña, una vegada superat, obstrueix amb el cos i fa caure Raphinha.

Que no. Que l’expulsió de Renato Veiga és del tot diàfana i normativa. Una vermella més vermella que la samarreta del seu país. Entrada lletja, sense pilota, amb els tacs per davant, com a presentació, i amb risc de mal sever evident.

Jugar millor a futbol

Notícies relacionades

L’esmorzar sorprenent del kenià que va baixar de les dues hores a la marató de Londres: dues torrades amb mel

La història oculta de l’equip de futbol de Txernòbil

Que no. Que el xut de cap de Lamine Yamal no és un xurro, és el recurs del barri, la pilleria de la guineu i la rapidesa del pistoler que desenfunda entre la pols, tot en un, quan veu les cames obertes del seu oponent, convidant a ser perforades i penetrades. I a aquests pobres nens que ploren i ploren ja no els queda ni poder comparar. I és que el murri de Rocafonda i el busca-raons de Sao Gonçalo han quedat, ja no només en pantalles diferents, sinó en diferents videojocs. Mentre un és, cada setmana, intel·ligència de carrer, admiració de la grada, futbol d’instint i rendiment fins i tot delmat (9 gols, 10 assistències), l’altre és incapaç d’estar 14 minuts sense dirigir-se al públic i, alhora, suma ja 14 partits sense veure porteria en el que ja no és una mala ratxa, és un desert ple de disbarats, cares d’enuig i rialles de burla a les banquetes.

¡Que no, nen, que no! Que el Barça guanya perquè és millor quan toca ser-ho. Les altres coses són somiquejos: l’humit murmuri del que no suporta que, de vegades, al futbol, es guanya simplement jugant millor a futbol. Bon Nadal.