¡Que deixis de plorar, nen!

¡Que deixis de plorar, nen!

AFP7 vía Europa Press / AFP7 vía Europa Press

1
Es llegeix en minuts
Lluís Carrasco
Lluís Carrasco

Publicista

ver +

Que no. Que no ploris mirant al cel, ni tan sols el xiulet de cap àrbitre per explicar per què el Barça va líder i fa olor de triomf. Que no. Que el Barcelona no va guanyar per l’acció o inacció arbitral. Ho va fer perquè fins i tot preparant i cuinant el futbol amb un desajustat i perillós colador defensiu, darrere d’això, hi ha ara un tap de seguretat anomenat Joan Garcia, que no permet perdre ni un spaguetti a la pica, i ja suma tres partits seguits amb la porteria a zero.

Que no. Que no van regalar cap penal a l’equip blaugrana i que, per molt que es recargoli el frame congelat, Comesaña, una vegada superat, obstrueix amb el cos i fa caure Raphinha.

Que no. Que l’expulsió de Renato Veiga és del tot diàfana i normativa. Una vermella més vermella que la samarreta del seu país. Entrada lletja, sense pilota, amb els tacs per davant, com a presentació, i amb risc de mal sever evident.

Jugar millor a futbol

Notícies relacionades

Que no. Que el xut de cap de Lamine Yamal no és un xurro, és el recurs del barri, la pilleria de la guineu i la rapidesa del pistoler que desenfunda entre la pols, tot en un, quan veu les cames obertes del seu oponent, convidant a ser perforades i penetrades. I a aquests pobres nens que ploren i ploren ja no els queda ni poder comparar. I és que el murri de Rocafonda i el busca-raons de Sao Gonçalo han quedat, ja no només en pantalles diferents, sinó en diferents videojocs. Mentre un és, cada setmana, intel·ligència de carrer, admiració de la grada, futbol d’instint i rendiment fins i tot delmat (9 gols, 10 assistències), l’altre és incapaç d’estar 14 minuts sense dirigir-se al públic i, alhora, suma ja 14 partits sense veure porteria en el que ja no és una mala ratxa, és un desert ple de disbarats, cares d’enuig i rialles de burla a les banquetes.

¡Que no, nen, que no! Que el Barça guanya perquè és millor quan toca ser-ho. Les altres coses són somiquejos: l’humit murmuri del que no suporta que, de vegades, al futbol, es guanya simplement jugant millor a futbol. Bon Nadal.