La gran sèrie sobre el futbol americà i la vida

L’any passat, Filmin alegrava el Nadal recuperant Moonlighting, la comèdia romanticodetectivesca dels 80. El seu regal per a aquestes festes són les cinc temporades de Friday night lights, colpidor drama sobre futbol americà que ha acabat sent més famós que la pel·lícula de Peter Berg en què es basa, al seu torn inspirada en el llibre de Buzz Bissinger del 1990 sobre la devoció religiosa de la comunitat d’Odessa (Texas) cap a l’equip d’institut Permian Panthers.

La sèrie comparteix sensibilitat i melancolia amb el film perquè va ser el mateix Berg que va tenir la idea de desenvolupar-la, després d’haver-se quedat amb ganes d’explorar més un grapat de qüestions interpersonals. Per no buscar-se problemes i jugar amb llibertat, va canviar la localització principal d’Odessa a la ficcional Dillon, també de Texas. Els personatges ja no eren reflexos de persones reals. En lloc de recrear els anys 80, es va decantar per l’actualitat.

Tot i que impulsat per Berg, el projecte va acabar sent també, o sobretot, obra del showrunner Jason Katims, expert a fer plorar. "Tot va encaixar en aquella sèrie", em va dir Katims quan el vaig entrevistar fa dos anys. "Hi va haver una cosa màgica en la combinació de factors: eren els actors, era el món descrit, era el paisatge texà. Encara avui se m’acosta molta gent per dir-me que l’està tornant a veure o que l’acaba de descobrir. És una cosa especial".

Planter d’estrelles

En el centre d’un repartiment coral brillaven dos actors que florien tardanament. Kyle Chandler era l’inspirador entrenador dels Dillon Panthers, Eric Taylor, paper que li va valer el seu únic Emmy fins a la data el 2011. Igual que a la pel·lícula, Connie Britton era la dona de l’entrenador, però més que això: Tami Taylor és una figura clau en la comunitat, consellera escolar i després directora de l’institut de Dillon.

Com a jugadors i estudiants teníem a molts rostres frescos que, en alguns casos, continuarien jugant en lligues majors. Zach Gilford, futur actor fetitxe de Mike Flanagan, era Matt Saracen, aquest noi reservat que es veia amb la filla dels Taylor (Julie, interpretada per Aimee Teegarden) i s’acabava convertint en quarterback titular després de la lesió de Jason Street (Scott Porter). Taylor Kitsch, recent protagonista del western de Berg American Primeval, desbordava carisma com el torturat fullback Tim Riggins.

Però de les joves revelacions de la sèrie, qui ha acabat tenint la millor carrera és Jesse Plemons, aquí Landry Clarke, millor amic de Saracen. El vam veure créixer com a actor amb cada nova temporada i, després de l’última, va passar a rodar amb Paul Thomas Anderson, Steven Spielberg i Martin Scorsese. Tampoc li han anat malament les coses a Michael B. Jordan, el doble protagonista de Sinners, en què va interpretar el quarterback estel·lar en les dues últimes temporades.

El paisatge texà

La sèrie es va rodar amb estil vérité en localitzacions reals d’Austin i la pròxima Pflugerville, on es troba l’estadi dels Dillon Panthers. Hi ha imatges de torres elèctriques retallades contra l’alba, de capvespres de divendres amb carrers buits (perquè tothom ha anat al partit), d’esglésies i torres d’aigua i un lloc de gelats amb forma de gelat. Texas en estat pur.

Notícies relacionades

El mirall on s’hauria de mirar el ‘true crime’

Fantasiejant amb Shakespeare

Quan Katims recordava tot el que havia encaixat, oblidava esmentar la part musical. El grup postrock (texà, òbviament) Explosions In The Sky, autor de la banda sonora de la versió cinematogràfica, deu bona part de la seva fama a l’ús constant en la sèrie dels seus temes Remember me as a time of day, Your hand in mine o Six days at the bottom of the ocean, un homenatge als homes del naufragat submarí Kursk.

Si Friday night lights no va arribar a ser realment popular per aquí, potser és perquè sempre ens ha interessat més el soccer que el football. Però tampoc fa falta saber què és un touchdown per entrar en aquest món; és més important sentir-s’hi interessat (qui podria no estar-ho) per qüestions universals com la família, pobresa, addicció, comunitat i racisme. Ja ho deia bé l’eslògan de la mítica sèrie: "Es sobre la vida".