Entre l’ou farcit i el cubanito

El que busca Eugeni de Diego amb 640, es compleix: "Un concepte molt madrileny fet per un català. Un lloc clàssic com si hagués estat aquí tota la vida i amb un punt de distinció". 640 és això, i alguna cosa més: he menjat a plaer.

Objecto que el nom és confús perquè l’escriuen com 6 40, Sis Quaranta i Seis Cuarenta. Correspon a l’adreça de la Diagonal on s’ubica, davant L’Illa.

A l’Eugeni no li importa la diferent redacció de la xifra. "Com a cuiner, frustra buscar la perfecció", apunta, així que accepta el desajust. No sé què n’opinaran els creadors de marques.

En aquesta entrada numèrica, més suc: la cervesa insígnia que s’han inventat és una barreja de dos, 60% d’Estrella i 40 de Turia. I ja com a cim, una fórmula que busca resultats: "60% de simplicitat i 40% de sofisticació". El tir lliure en bàsquet és al revés: 4,60 metres.

El cuiner explica el 640 com a bar i cerveseria, diria que per modular expectatives. En la meva sessió, l’he viscut com a restaurant, amb la formal informalitat dels cambrers vestits amb jaqueta blanca i botons daurats, camisa també nívia i corbata negra. Llargs horaris, d’esmorzars a sopars, i un equip nombrós.

Taules sense estovalles i tovalló correcte i dues altures i molta llum i terrassa i una barra amb la vitrina per al pica-pica i l’exercici jovial de Robert Montroig com a cap de sala i l’entusiasme de Juanma Tejeda al capdavant de la cuina que, a més, és una Charvet, una màquina per fotre-li canya. Perquè l’Eugeni hi serà i no hi serà, com és i no hi és al Lombo i al Colmado Wilmot, als tres llocs associat a la seva parella, Ana Alvarado, i als germans Arenas Fradera, Álex i Borja. L’anterior ocupant va ser Croma by Flash.

De la carta, m’atrau el menys convencional en una ciutat gastronòmicament previsible com aquesta, així que sé que menjaré l’empanada, l’ou farcit, el cubanito i la macedònia, que té menys presència als restaurants que els aparcacotxes.

Primer la cervesa 60-40 i després, el negre Motor Callet 2023, al qual vaig donant gas, i entre l’ou i la macedònia, la sardina sense espines amb escabetx taronja i la corbina especiada i arrebossada, dues entrada amb alegria vinagrera.

Tres habituals a les taules urbanes, que van estar a punt de desaparèixer i avui colonitzen: els macarrons, aquí, ibèrics, amb xoriço, pernil i botifarra (la pasta massa al dente, sens dubte per influència de l’italià Lombo); el capipota, de nota, picant i amb morro, i que completo amb patates fregides per sucar en el fons vermelló, i el flam, amb mascarpone i al vapor, segons el nou gust del flam gras.

Vegem ara el quartet. L’empanada és una meravella, tall difícil de trobar fora del reducte gallec. La de l’Eugeni és de massa fina i farcida de tonyina, verdures i ou. Atents perquè n’enfornen poques: 100% ganes de repetir.

L’ou farcit o mimosa, i el xef cita Ignasi Domènech com a referència i el llibre Los entremeses y la hora del té, de 1931. En la versió Domènech-De Diego, amb gambetes i és 100% recomanable. El xef col·lecciona edicions originals de receptaris antics, així que el rescat de plats burgesos en l’oblit és una via de distinció.

El sandvitx cubà, presentat com a cubanito i que és una altra manera de disposar d’un biquini sense haver d’anomenar el biquini. Brioix de Pa Solà, braó de porc, gruyère, maionesa/mostassa Savora i cogombret: 60% cubà i 40% inventat.

I la macedònia, lloança a la fruita als restaurants, que sembla que tinguin por de la salut. S’agraeix la frescor després de les contundències, resolta a base de kiwi, pinya, poma i plàtan i almívar de llimona i que s’hauria d’adaptar a les estacions a l’espera d’una disbauxa fruitera 100% de proximitat.

Notícies relacionades

Un encreuament de camins

Els millors plats festius de BCN

Diaris i revistes a l’entrada a disposició del client: ¡diaris! Només per aquesta crida a la resistència el 640 mereix ser recomanat.

Un restaurant o bar o cerveseria 60% Eugeni i 40% De Diego.