CRISI GLOBAL

L'FMI preveu per a Espanya la pitjor debacle per la Covid però també la recuperació més ràpida

La contracció espanyola batrà rècords aquest any però les seves perspectives per al 2021 milloren gairebé un punt

L'organisme internacional vaticina una sortida lenta de la crisi global després de la «recessió profunda» d'aquest any

IMF Managing Director Kristalina Georgieva speaks at the Global Women’s Forum in Dubai, United Arab Emirates, February 16, 2020. REUTERS/Christopher Pike

IMF Managing Director Kristalina Georgieva speaks at the Global Women’s Forum in Dubai, United Arab Emirates, February 16, 2020. REUTERS/Christopher Pike / CHRISTOPHER PIKE (REUTERS)

4
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia

La pandèmia deixarà aquest any un cràter de proporcions històriques en l’economia espanyola, però la recuperació podria ser una mica més vigorosa el 2021 del previst fa tres mesos. Aquest és l’escenari que dibuixen les previsions del Fons Monetari Internacional, que ha tornat a situar Espanya  com el país més colpejat de la zona euro per l’impacte del coronavirus. A curt termini, les seves constants vitals no han variat des del juny. El Fons augura una contracció per a aquest any del 12,8% del PIB, una xifra sense parió entre les grans economies mundials, pitjor fins i tot que el daltabaix de l’11,3% previst per Hisenda. El contrapunt arribaria el 2021, quan l’FMI espera que Espanya creixi un 7,2%, més que cap altra de les economies de l’euro i gairebé un punt per sobre del projectat fa tres mesos.

El rebot de l’economia l’any vinent i la projecció de l’FMI fins al 2025 incorporen l’efecte dels nous fons europeus de reconstrucció assignats a Espanya. Amb tot, per al 2025 amb prou feines s’apunta un creixement del PIB de l’1,5%. L’IPC, que ha de servir de guia al Govern per a la pujada de les pensions, passarà del -0,2% aquest any, al 0,8% el pròxim, segons l’FMI. La taxa d’atur es mantindrà en el 16,8% de la població activa el 2020 i el 2021.

D’aquesta dinàmica es pot concloure que Espanya va a contrapeu de la resta del món perquè, globalment, el Fons ha millorat les seves perspectives per a aquest any, però ha ennuvolat la sortida de la crisi, encara plena d’interrogants i molt condicionada al desenvolupament d’una vacuna contra la Covid-19. «Dades recents suggereixen que moltes economies han començat a recuperar-se a un ritme més ràpid de l’anticipat després de la reobertura que va seguir al Gran Confinament», assegura l’informe presentat aquest matí a Washington de forma virtual. Un repunt que atribueix als estímuls fiscals i monetaris sense precedents posats en marxa per governs i bancs centrals per prevenir el col·lapse del sistema. «En conjunt aquestes accions han previngut fins ara una reedició de la catàstrofe financera del 2008-2009», afirma l’FMI. 

Recessió global profunda

El resultat és una «recessió una mica menys severa, tot i que encara profunda el 2020». En gran manera perquè el segon i el tercer trimestre van ser una mica millor del que s’esperava. Això ha fet que els seus analistes redueixin en vuit dècimes la contracció prevista per a aquest any, que serà del 4,4% del PIB global. A tall de comparació, el 2009, l’any més cru de la Gran Recessió, l’economia mundial es va contraure un 0,7%. (Un 3,7% a Espanya, segons les dades del Fons). Però l’organisme internacional també entreveu una recuperació més accidentada de la prevista el juny pel «ràpid augment» de les infeccions als països pobres i els emergents. «Mentre l’economia global comença a tornar, el seu ascens serà probablement lent, desigual i incert», afirma el document. 

De les grans economies, la Xina és l’única que acabarà aquest any fora dels números vermells, la mateixa Xina on es va originar la pandèmia. Però el Fons també constata que els Estats Units han esmorteït el cop bastant millor del previst. Si bé l’economia més gran del món es contraurà un 4,7% del seu PIB el 2020, són gairebé quatre punts menys dels anticipats al juny. I gairebé la meitat del daltabaix previst en la zona euro, que espera una contracció del 8,3%. 

L’acompliment espanyol és el pitjor de tota la regió, seguit per Itàlia (-10,6%), França i Regne Unit (-9,8) i Alemanya (-6%). El Fons no explica els motius d’aquesta disparitat, però suggereix que les economies més sustentades en els serveis de contacte intensiu, com el turisme, n’estan patint més que les economies amb base industrial.

Recuperació més vigorosa per a Espanya

La bona notícia és que Espanya hauria de créixer l’any que ve més que els seus parells, concretament dos punts per sobre de la mitjana de l’eurozona (5,2%). Unes projeccions que el Fons condiciona a l’expiració el 2021 de les restriccions aplicades contra la Covid-19 i la continuïtat de les polítiques econòmiques del Govern. Però la profunda recessió d’aquest any es reflectirà en l’atur, que quedaria durant els dos pròxims exercicis en el 16,8% de la població activa, gairebé tres punts per sobre del registrat el 2019. 

Tot són incògnites per al futur, tot i que l’FMI afirma que les conseqüències de la pandèmia seran profundes i duradores si no s’adopten mesurades agosarades. La seva factura oscil·larà entre els 11 milions i els 28 bilions de dòlars, la suma de la riquesa perduda fins al 2025.«Probablement la crisi deixarà cicatrius a mitjà termini a mesura que tarden a guarir-se els mercats laborals, es frena la inversió per la incertesa i els problemes en els balanços, i les hores lectives perdudes s’acarnissen amb el capital humà», ha dit l’economista cap de l’FMI, Gita Gopinath. A curt termini augmentarà la desigualtat, empitjoraran els estàndards de vida i per primera vegada en dues dècades es frenarà la reducció de la pobresa extrema

Augment d’impostos per als rics

Notícies relacionades

Com a primera mesura per no agreujar la dissort, el Fons alerta contra la retirada dels estímuls fiscals i monetaris abans de temps. No té pressa, malgrat que el deute públic global arribarà a rècords històrics i les arques estatals se’n ressentiran per la caiguda en la recaptació d’impostos. I a diferència del que va fer fa una dècada, l’organisme que dirigeix la búlgara Kristalina Georgieva prescriu ara polítiques keynesianes per sortir del forat sense aprofundir els mals de l’economia d’aquest nou segle. 

Des de massives inversions públiques per a la transició ecològica i la millora de les infraestructures digitals, a les inversions en Sanitat i Educació. També advoca per augmentar els impostos a les rendes més altes i assegurar-se que les grans corporacions paguen el que els correspon. Unes receptes que sonen més a Bernie Sanders o Paul Krugman que al vell FMI. 

Temes:

FMI Crisi