Catalunya i cinc autonomies més, entre les regions de la UE més sensibles a l'impacte econòmic de la Covid-19

Les comunitats autònomes de Catalunya, Madrid, València, Andalusia, les Balears i Castella i Lleó es troben entre les regions de la Unió Europea més vulnerables a l’impacte econòmic de la Covid-19, igual com la regió de París a França, la major part d’Itàlia i zones de Grècia i l’Est del bloc, segons es desprèn del baròmetre sobre els efectes de la pandèmia que ha publicat aquest dilluns el Comitè Europeu de les Regions (CdR).

L’estudi demostra que les regions que han registrat un major nombre de contagis i morts per la malaltia provocada pel virus SARS-CoV-2 «no són necessàriament les més colpejades econòmicament», ja que això depèn d’una sèrie de factors addicionals.

«El Baròmetre Local i Regional confirma avui que la pandèmia ens ha ferit a tots. Mostra àrees que són particularment vulnerables», ha resumit el president del Comitè Europeu de les Regions, Apostolos Tzitzikostas, en el debat sobre les conclusions d’aquest informe que ha tingut lloc en la sessió plenària de la institució que ha començat aquest dilluns.

En concret, l’estudi assenyala que l’impacte econòmic de la pandèmia a cada regió depèn potencialment i en gran manera de l’exposició i la sensibilitat de cada una a les mesures de confinament adoptades.

I a més, aquesta sensibilitat està vinculada a una sèrie de factors com la proporció d’ocupació en sectors més afectats, la dependència en el turisme o al comerç internacional, la població en risc de pobresa o exclusió social, la taxa d’atur juvenil la quantitat de pimes o autònoms.

El baròmetre elaborat pel Comitè Europeu de les Regions ha elaborat un mapa creuant la durada i el nivell de les mesures de confinament i cada un d’aquests factors. El resultat revela que Madrid, Catalunya, València, les Balears i Castella i Lleó es troben entre les regions europees més vulnerables a les conseqüències econòmiques de la pandèmia.

També apareixen en vermell en aquest mapa la regió de París a França, pràcticament la totalitat d’Itàlia, regions costaneres de Croàcia, l’Est de Bulgària i Macedònia Central i l’illa de Creta, a Grècia.

El mapa demostra que l’impacte de la Covid-19 al llarg del bloc és «substancialment negativa, asimètrica i territorialment diferenciada». Les regions el Sud i l’Est d’Europa, per exemple, són més vulnerables per l’«alt nivell de microempreses i treballadors autònoms». Al Mediterrani i les comunitats alpines, la seva sensibilitat als efectes del virus sobre l’economia es deuen a la seva forta dependència del turisme.

IMPACTE EN LES FINANCES LOCALS

L’informe també ressalta que les autoritats locals i regionals d’Europa han estat «en l’avantguarda» de la gestió de la crisi sanitària i això ha tingut un «impacte significatiu» en els seus pressupostos, ja que són responsables de més de la meitat de la inversió pública i d’aproximadament un terç de la despesa pública.

En particular, els governs locals i regionals estan a càrrec d’alguns dels elements «crítics» per a la gestió d’una crisi epidemiològica com l’actual, com la protecció social o la sanitat. De fet, el baròmetre remarca que a Espanya i Itàlia, dos dels països del bloc amb més contagis, les entitats regionals carreguen amb més del 90% de la despesa sanitària.

A l’augment d’aquest tipus de partides se li uneix la caiguda dels ingressos derivada de la «dràstica» reducció de l’activitat econòmica. Això ha provocat un «efecte tisores» (menys ingressos i més despeses) que ha deteriorat «ràpidament» els comptes dels governs locals i regionals, una realitat que s’accentua fins i tot més amb la «incertesa» sobre la durada de la crisi.

Aquest afecte va quedar clar en una enquesta conjunta elaborada entre el juny i el juliol pel Comitè de les Regions de la UE i l’OCDE. En aquesta, el 42% de les autoritats locals i regionals enquestades va afirmar que la falta de recursos financers era «molt problemàtica» per gestionar la crisi sanitària. Un altre 33% va qualificar la situació com «un tant problemàtica».

DISSENYAR LA RECUPERACIÓ

Així, el baròmetre del Comitè Europeu de les Regions confirma que els efectes de la pandèmia són «complexos, pruridimensionals i profundament territorials». Aquest «impacte diferenciat» de la malaltia, assegura l’informe, «ha creat una nova geografia de la Covid-19 a la UE diferent a les línies divisòries tradicionals entre l’urbà i el rural, el centre i la perifèria o les regions de cohesió».

Per això, una de les principals conclusions del baròmetre és que els plans de recuperació hauran d’adaptar-se a les necessitats específiques de les regions i estar basades en una «acurada anàlisi» d'aquestes.

En concret, el repartiment del fons europeu de recuperació «hauria de basar-se en la vulnerabilitat socioeconòmica i en l’estructura de les regions», seguint criteris com la dependència del turisme, el comerç internacional o el transport, o la proporció de treballadors autònoms.

A més, defensa que les ciutats i les regions europees han de participar en els plans nacionals de reformes i inversions per «garantir que es complementen amb les necessàries estratègies de recuperació» dels governs subnacionals.

En aquesta línia, el president del CdR ha destacat que el baròmetre «deixa clar que la pandèmia augmentarà les disparitats entre regions i ciutats de tot Europa», així com que la Política de Cohesió «només pot donar resultats si es dissenya i s’aplica en associació amb tots els nivells de govern».

EUROPA HA ACTUAT

Després del grec ha pres la paraula la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que ha admès que moltes autoritats locals i regionals s’han sentit «soles» durant la crisi. «Però hem actuat, Europa ha actuat», ha reivindicat amb referència a l’acord sobre el pressupost de la UE i el pla de recuperació.

Notícies relacionades

Ecoener reforça el seu consell d’administració amb experts en energia

L’Ibex 35 tanca en màxims mai vistos en els últims 17 anys

En particular, l’alemanya ha posat l’accent en el programa React-EU, que «ajudarà milers d’empreses i milions de treballadors» al bloc amb els seus 47.500 milions d’euros dins del fons de recuperació.

Von der Leyen també ha recalcat que les regions poden ser en aquest procés «un model per als altres». «El que els demano avui és més que una llista de projectes i iniciatives, és una visió adaptada al futur dels vostres territoris», ha expressat al tancament de la seva intervenció.