El Banc d'Espanya demana als partits «acords polítics i socials amplis»

Toc d’atenció del Banc d’Espanya als dirigents polítics. En ple auge dels dubtes internacionals sobre la fortalesa de les institucions espanyoles per la seva gestió de la pandèmia del coronavirus, el governador de l’organisme supervisor, Pablo Hernández de Cos, ha reclamat aquest dimarts als grups parlamentaris que deixin enrere les lluites partidistes. «Advoquem perquè vostès assoleixin acords polítics i socials amplis per afrontar la urgent, ambiciosa i integral estratègia de creixement que necessita el nostre país», ha defensat al Congrés.

Els màxims dirigents del Banc d’Espanya s’han caracteritzat tradicionalment per la seva prudència i no és gens habitual que apel·lin als polítics amb tanta contundència. Però Hernández de Cos, que ve marcant un perfil propi des que va accedir al càrrec el 2018, ha fet un pas endavant davant les previsions «fins a cert punt dramàtiques» que afronta l’economia espanyola i que fins i tot, ha advertit, podrien quedar curtes. Des de mitjans d’agost, ha ressaltat, s’han deixat de produir «avenços significatius» en la recuperació.

Recolzaments focalitzats

El governador, així, ha afirmat que la crisi del coronavirus suposa un «xoc temporal molt persistent que està generant danys i efectes estructurals». Per això, ha advocat, a curt termini, per mantenir les mesures de recolzament fiscal del Govern, si bé de manera més «focalitzada», ja que els recursos públics «no són infinits». Això sí, ha advertit, «no es pot ni s’ha de fer» afirmar a empreses que mai tornaran a ser viables. Per evitar-ho, ha demanat reformar els procediments d’insolvència per facilitar la reestructuració dels deutes de les empreses amb futur i facilitar la «sortida ordenada» del mercat de les altres.

Així mateix, ha assegurat que «no és descartable» que calgui estendre el termini i fins i tot la quantia dels crèdits a empreses avalats per l’ICO, si bé ha advocat per anar substituint-los parcialment per subvencions directes o injeccions de capital a les empreses considerades viables. També ha defensat facilitar que les companyies puguin fer servir els «mecanismes de flexibilitat» de la regulació laboral per ajustar les seves estructures. I en la mateixa línia, s’ha mostrat favorable a estendre les mesures de sosteniment de rendes dels treballadors i llars més afectades per la crisi, però vinculant-les a una millora de les polítiques actives d’ocupació i formació per aconseguir que els seus beneficiaris trobin una nova feina i evitar així que es converteixin en aturats de llarga durada. 

Reformes i consolidació fiscal

Notícies relacionades

Bankinter va guanyar 201 milions d’euros fins al març, un 9% més

Les pimes volen accelerar la normativa europea contra la morositat

Addicionalment a aquestes mesures immediates, Hernández de Cos ha advocat per dissenyar «amb urgència» un paquet de reformes estructurals que augmentin el creixement potencial de l’economia, així com elaborar un «programa de consolidació» dels comptes públics per «guanyar confiança» sobre la reducció del dèficit i el deute que haurà de començar quan la recuperació es refermi. Espanya, ha assegurat, necessita una sèrie de «modificacions —de vegades substancials— del marc institucional i l’entorn regulatori», l’adopció del qual presenta «dificultats», ja que, tot i que milloren el «benestar afegit», suposen una distribució dels seus costos i beneficis «desiguals», al comportar una redistribució de les rendes entre agents econòmics i tenir més costos que beneficis a curt termini. «Per això la necessitat de forjar consensos amplis», ha insistit.

Quant al sector financer, ha instat els bancs  a continuar sent «molt prudents» en el pagament als accionistes, fins i tot encara que s’aixequés a finals d’any la recomanació de no pagar dividends, i ha tornat a defensar que les fusions poden servir per «enfortir les entitats i el sistema». També ha deixat veladament la porta oberta a injectar capital a les entitats: si l’economia evoluciona molt pitjor del previst, «exigiria una política econòmica contundent en què no es pot descartar cap possibilitat». Així mateix, no ha descartat que el Banc Central Europeu (BCE) hagi d’ampliar la quantia o extensió del programa de compra de deute llançat per combatre els efectes de la pandèmia.