El Govern facilita a les autonomies gastar 26.800 milions més el 2021

Les comunitats tindran 26.800 milions d’euros de marge per gastar l’any que ve amb què combatre els efectes de la pandèmia del coronavirus. Així ho ha comunicat aquest dimarts la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, als responsables de les finances autonòmiques al si de la Comissió de Política Fiscal i Financera en una reunió telemàtica, la primera des del febrer i a la qual han anat els consellers de totes les autonomies, tret del País Basc (no ha comparegut per prioritzar la negociació bilateral en la comissió mixta del concert econòmic) i Catalunya (representada per la secretària d’Economia, Natàlia Mas).

La també portaveu de l’Executiu ha informat als dirigents autonòmics que el seu dèficit de referència per a l’any que ve serà del 2,2%, davant l’objectiu del 0,1% fixat el febrer passat abans de l’arribada del coronavirus i el 0,6% amb què preveu que tanquin el 2020. Com ha permès la Comissió Europea, el Govern ha decidit suspendre les regles fiscals per aquest any i el que ve, amb la qual cosa no aprovarà en aquesta ocasió objectius de dèficit i de deute, amb un incompliment que pugui arribar a suposar la intervenció dels seus comptes per part de l’Estat.

Sense càstig aparent

La referència fixada, no obstant, sí que la utilitzarà Hisenda per calcular les necessitats de finançament via deute de les autonomies i les consegüents emissions que haurà de fer el Tresor. Montero, no obstant, ha negat que s’hagi de fer servir aquesta palanca per obligar les autonomies a cenyir-se al 2,2%, malgrat que el Govern té a la seva mà autoritzar o no les emissions de deute de les comunitats que s’ho poden permetre i facilitar l’accés als fons estatals de finançament autonòmic a les que no poden anar als mercats. 

«L’efecte de l’incompliment és cap. Confio que faran uns projectes de pressupostos raonables», ha afirmat després d’assegurar que «no significa en cap cas la suspensió de la responsabilitat fiscal». No obstant, sí que ha posat molt èmfasi en què els terminis màxims legals de pagament als proveïdors sí que s’han de respectar, com ha dit que s’està fent fins ara. Si es disparen, Hisenda es reserva la potestat d’intervenir els comptes.

Més recursos

Montero ha destacat que les comunitats han comptat aquest any amb el finançament «més gran de tota la seva història» (133.863 milions d’euros) i ha afegit que el 2021 en tindran «una miqueta més» (140.400, amb un augment del 4,8%). Les comunitats, així, rebran l’any que ve 113.729 milions d’euros del sistema de finançament autonòmic, un 1,67% menys que el 2020. Per compensar-ho, l’Estat els preveu injectar l’equivalent a la meitat d’aquest 2,2% de dèficit: 13.400 milions (un 16% menys del que rebran pel fons extraordinari Covid del 2020) i els permetrà incórrer en un dèficit efectiu d’uns altres 13.400 milions (un 506% superior als 2.211 milions calculats per aquest exercici). 

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

La ministra ha apuntat que debatrà amb els grups parlamentaris com repartir entre les autonomies aquests 13.400 milions que aportarà l’Estat. La seva idea era fer-ho seguint els criteris del finançament autonòmic, però algunes autonomies han proposat fer-ho amb els del fons Covid del 2020. També ha comunicat als consellers autonòmics que comptaran amb 10.000 milions d’euros dels 12.400 milions amb què està dotat el fons React-EU de reconstrucció. 

Montero ha defensat que aquestes mesures suposen «deixar enrere les receptes austericides amb què es va combatre l’anterior crisi». Però alhora ha afirmat que «no es tracta de sortir d’aquestes crisis endeutant generacions futures», per la qual cosa l’Estat té previst començar a reduir el seu dèficit a partir de l’any que ve. En aquesta línia, ha assegurat que la previsió del 2,2% de dèficit autonòmic és prudent, ja que espera que la situació de la pandèmia comenci a millorar a principis de l’any que ve per l’aparició d’una vacuna o un tractament terapèutic efectiu. Per això, s’ha mostrat confiada que «no totes les comunitats esgotin» aquest dèficit de referència, si bé s’ha mostrat «disposada a parlar-ne» si la situació empitjora.