El conflicte social i polític a Catalunya frena l'impuls econòmic de Barcelona

D’acord amb l’estudi, «una creixent bretxa oberta en la societat barcelonina, de caràcter econòmic, social i identitari, ha agreujat, més que a Madrid, la crisi de confiança i ha fet prosperar uns grups poderosos poc capaços de bastir ponts entre si. Això ha tingut uns efectes negatius que han limitat la capacitat econòmica de creixement de Barcelona i han propiciat que Madrid es converteixi en el principal centre econòmic d’Espanya».

Els autors del treball, els professors Andrés Rodríguez-Pose i Daniel Hardy, especialistes en geografia econòmica a l’LSE, assenyalen que «Madrid i Barcelona han sigut durant molt temps les dues potències econòmiques d’Espanya. No obstant, durant les últimes tres dècades, Madrid s’ha avançat a Barcelona en pràcticament tots els indicadors econòmics i s’ha convertit en una ciutat molt més gran i en el centre de l’activitat econòmica a Espanya». Un domini «indiscutible de Madrid en tots els terrenys, ja siguin polítics administratius, financers o culturals», una cosa que, «ha produït una profunda ruptura en l’estatus històric de Barcelona».  

Decisions institucionals 

Notícies relacionades

La compra de Bankia per part de CaixaBank aprofundeix el 'sorpasso' de Madrid a Catalunya

La Reserva Federal manté els tipus i ajorna una possible retallada

El treball, basat en dades estadístiques i en gairebé un centenar d’entrevistes fetes entre el 2007 i el 2019, afirma que el fet que Madrid sigui la capital del país, o les inversions en infraestructures que conflueixen a la capital, així com altres factors econòmics, «són arguments que no poden explicar per si sols les trajectòries econòmiques divergents de les dues ciutats, especialment en un moment en què Espanya ha passat per profunds processos de descentralització i quan el desenvolupament de noves infraestructures s’ha generalitzat a tot el país, inclosos Barcelona i Madrid». Per als autors, «la principal explicació de la divergència econòmica entre les dues ciutats s’ha de buscar en les diferents decisions institucionals que predominen a Barcelona i Madrid». A la capital espanyola, on els grups socials, econòmics i culturals eren relativament febles i incapaços cada un per si sol d’imposar la pauta a la ciutat, «es van anar bastint ponts cap a la formació d’una societat més oberta i inclusiva, cosa que ha facilitat la transformació d’idees i talent en activitat econòmica».  Madrid va aconseguir el 65% de les inversions directes estrangeres entre el 2010 i el 2018. A Catalunya amb prou feines es va arribar al 16%.

Fre econòmic, conflicte en potència

Els investigadors de l’LSE comparen el que ha passat amb el procés similar al Canadà entre Mont-real i Toronto, on l’independentisme a Quebec va restar potencial econòmic i va frenar el desenvolupament de la capital en benefici de Toronto. L’estudi destaca com durant la Transició i fins als Jocs Olímpics del 1992 diferents sectors socials, polítics i econòmics catalans van actuar com un motor de transformació econòmica, però, «grups fortament identitaris i comunitaris, que havien promogut el dinamisme econòmic de Barcelona, s’han convertit en un llast». Aquests grups «han fomentat la polarització de les seves ja dividides comunitats i han prjudicat la inclusió. Això ha limitat l’ús del talent, entorpint el desenvolupament i la promoció de l’activitat econòmica i conduint a un conflicte en potència, cosa que ja va ser evident a la ciutat, i a part de l’àrea metropolitana i la majoria de la resta de Catalunya, durant la recent acceleració proindependència».