Aragonès urgeix l'Estat a vendre la seva part a Bankia

El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, considera que si CaixaBank i Bankia s’acaben fusionant «hi hauria d’haver un calendari clar de com l’Estat surt de l’accionariat» que culminés amb una sortida el més ràpida possible «per evitar qualsevol sospita d’interferències polítiques». En una entrevista concedida a Efe, Aragonès s’ha mostrat crític amb el paper de l’Estat espanyol en el banc resultant de la fusió, del qual seria segon accionista, per darrere de La Caixa, i ha opinat que la presència de l’Estat «és una situació d’anormalitat».

La posició d’Aragonès suposa obrir distàncies amb els partits d’esquerres a Espanya, contraris a la fusió perquè prefereixen la creació d’un banc públic de la mà de la participació pública a Bankia. Al contrari, se suma als favorables a la creació d’un grup bancari potent, tot i que cada vegada més allunyat de l’òrbita catalana. 

«No és normal ni usual que l’Estat, en aquest cas el FROB, tingui una participació tan significativa –un 14%, segons Aragonès– en una entitat tan important», afirma Aragonès, que conclou que «probablement les autoritats de la competència i els supervisors bancaris seran a sobre i hauran de resoldre aquesta anomalia». «El ritme i els calendaris els marcarà el regulador, però per tenir garanties de la màxima competència i per evitar qualsevol sospita d’interferències polítiques hi hauria d’haver un calendari clar de com l’Estat surt de l’accionariat del que podria ser el primer banc de l’Estat», ha considerat el vicepresident de la Generalitat.

Al seu parer, aquesta sortida ordenada de l’Estat s’hauria de produir «al més aviat possible». Sobre si tem interferències polítiques, ha respost que «no hauria de ser així», però ha apuntat: «Per desgràcia, hem vist que en moltes empreses de sectors regulats hi acaba havent aquestes interferències amb presència de determinats expolítics en els consells d’Administració».

«El sector bancari està molt supervisat i confio que no hi hagi aquestes interferències polítiques. No hauria de ser així, i les primeres interessades en què no sigui així són les mateixes entitats que estudien el procés de fusió», ha apuntat Aragonès, que, no obstant, ha insistit en la necessitat d’aquesta sortida ràpida de l’Estat de l’accionariat. I és que, tot i que l’operació és de naturalesa privada, «l’impacte públic és ben evident», ha conclòs.

D’altra banda, Aragonès ha explicat que divendres va parlar amb els «màxims representants» de CaixaBank i els va traslladar tres demandes ja explicades aquell dia en públic: la preocupació del Govern pels llocs de treball, la necessitat de mantenir la competència malgrat la concentració bancària i la continuïtat de «la vinculació històrica» del nou banc amb Catalunya, amb la petició expressa que la seu social torni a aquesta comunitat autònoma. «Estarem molt atents en les pròximes setmanes sobre aquests tres aspectes en particular», ha dit. Després ha afegit: «Tenim l’oportunitat que la seu de la nova entitat sigui a Catalunya. Seria una molt bona decisió que demostraria el compromís de continuar aquest vincle amb el país».

A la pregunta de quina va ser la resposta dels dirigents de CaixaBank a aquesta petició de recuperar la seu social a Catalunya, ha comentat que «no s’han pronunciat». «Han entès les preocupacions del Govern i ens hem compromès a continuar amb un intercanvi d’informació fent un seguiment des del punt de l’interès públic», ha afegit.

No obstant, CaixaBank ha deixat clar en els últims anys que no es planteja moure la seu social de València, on la va traslladar el 2017 en un context marcat per la declaració unilateral d’independència de Catalunya. Aragonès ha recordat que sempre ha considerat que aquella decisió «no havia sigut una bona notícia», però ha remarcat que tampoc es va produir l’«èxode econòmic» que alguns auguraven.

En qualsevol cas, ha reivindicat que «ara sembla el moment de corregir aquella anomalia», perquè «és natural que les empreses tinguin la seu social on hi ha la major part de la seva activitat, els centres de decisió i les seus centrals», ha remarcat. Així mateix, ha assegurat que aquesta reflexió que han traslladat a CaixaBank, en el sentit que torni a situar la seu a Catalunya, «val per a altres empreses».

CaixaBank i Bankia van anunciar dijous a la nit que estan en converses per fusionar-se i conformar el primer banc a Espanya. Economia tindrà l’última paraula en la fusió Caixabank-Bankia després de consultar el BCE.

El Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital demanarà al Banc Central Europeu (BCE) un informe sobre la fusió entre Bankia i CaixaBank i, una vegada disposi de les conclusions d’aquest informe, serà Economia qui tindrà l’última paraula sobre l’operació, segons fonts financeres consultades per Europa Press.

El paper del BCE en una fusió depèn de la normativa del país o països en els quals tinguin la seva seu les entitats que es fusionen, ja que aquestes operacions no es regulen en el dret europeu, sinó en el dret nacional. Si el dret del país en qüestió atorga facultats al supervisor nacional referent a això, el BCE les exerceix quan es tracta de fusions d’entitats significatives que supervisa directament.

En qualsevol cas, el BCE ha d’aprovar adquisicions de participacions qualificades en entitats de crèdit quan siguin iguals o superiors al 10% de les accions o drets de vot de l’entitat o superin els altres llindars pertinents (20%, 30% o 50%). D’aquesta manera, l’entitat que pretengui adquirir una participació qualificada ho haurà de notificar al supervisor nacional, que, al costat del BCE, avaluen l’adquisició proposada d’acord amb els criteris establerts en la Directiva de requisits de capital (reputació de l’adquirent i experiència dels directius proposats, solvència de l’adquirent, impacte en l’entitat i risc de vincles amb el blanqueig de diner o el finançament del terrorisme).

«En principi, el BCE no té preferències en relació amb la mida i no dissuadeix les entitats de convertir-se en més grans», explica el BCE, tot i que recorda que per a les entitats «massa grans per fer fallida» existeixen normes acordades internacionalment que exigeixen matalassos de capital addicional i/o capacitat d’absorció de pèrdues a les entitats grans i sistèmiques.

En operacions d’aquestes característiques, la legislació espanyola fa recaure l’última paraula en el Ministeri d’Afers Econòmics, que haurà de demanar-ne al BCE, com a supervisor, un informe. En qualsevol cas, el paper del BCE podrà cobrar més rellevància en funció de l’estructura de l’operació.

El Consell de Supervisió del BCE va anunciar al juliol que «facilitarà» la consolidació del sistema bancari de la zona euro mitjançant l’ús de les seves eines supervisores, per la qual cosa no exigirà requisits de capital més elevats a les entitats que sorgeixin d’una fusió.

D’aquesta manera, els projectes «sostenibles» de consolidació tindran uns requisits de capital inicials iguals a la mitjana ponderada als requisits del Pilar 2 de les entitats que es fusionaran.

Com a precaució davant l’evolució de la crisi, el BCE va decidir al juliol estendre fins a l’1 de gener del 2021 la recomanació a la banca de no repartir dividends i no efectuar recompres d’accions pròpies per preservar el capital de les entitats, ampliant així en tres mesos les restriccions actuals, en vigor des del març passat. No obstant, el BCE va assenyalar que revisarà si aquesta postura continua sent necessària en el quart trimestre del 2020, tenint en compte l’entorn econòmic, l’estabilitat del sistema financer i la fiabilitat de la planificació del capital.

Notícies relacionades

La compra de Bankia per part de CaixaBank aprofundeix el 'sorpasso' de Madrid a Catalunya

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

L’anunci recent de fusió dels bancs espanyols Caixabank i Bankia ha provocat que Itàlia es plantegi si vol seguir aquest model i fusionar Monte dei Paschi di Siena (MPS), recapitalitzada cautelarment el 2017, amb una altra entitat italiana per fomentar «el naixement del tercer o quart banc nacional». «El model guanyador és Espanya amb l’operació recent de fusió entre els bancs Bankia i CaixaBank, sota la direcció del Govern de Sánchez, per crear un gran banc espanyol. També es podria portar a terme una operació similar a Itàlia», ha dit avui la presidenta de la comissió parlamentària d’investigació sobre el sistema bancari i financer d’Itàlia i membre del governamental Moviment 5 Estrelles (M5S), Carla Ruocco, en una entrevista amb el diari econòmic ‘Il Sole 24 Ore’.

«Podríem enfortir el nostre sistema bancari estimulant el naixement d’un tercer o quart banc nacional. La situació de Bankia és molt similar a la de MPS a Itàlia», ha assenyalat, mentre ha animat Itàlia a seguir «l’exemple d’Espanya». L’Estat italià és actualment el soci majoritari del banc toscà amb el 68% del capital, però la seva intenció és privatitzar-lo i sortir del capital el 2021, segons les condicions que va negociar el 2017 amb les autoritats de competència de la Unió Europea (UE) per salvar-la de la fallida.