Entrevista

«Mai vaig entendre l'obertura tan ràpida de fronteres a Espanya»

L'economista de Natixis i membre del nou consell assessor d'Economia ofereix l'exemple de l'experiència oriental

El creixement d'Europa no se salvarà per Àsia. Aquesta vegada no serà com el 2008», augura l'experta

zentauroepp54470355 economia  alicia garc a herrero   economista jefe de asia pa200815170227

zentauroepp54470355 economia alicia garc a herrero economista jefe de asia pa200815170227 / Bernhard Ludewig

3
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

Alicia García Herrero és economista en cap d’Àsia-Pacífic a Natixis. També és professora adjunta a la City University de Hong Kong i ha sigut incorporada al grup de 17 experts que integren el nou Consell Assessor d’Assumptes Econòmics, que presideix la vicepresidenta Nadia Calviño. El grup es va constituir el 22 de juliol, dins de l’objectiu del Govern d’aconseguir un nou model de creixement per als pròxims anys. Amb prou feines ha començat a caminar i, a més, els seus membres estan subjectes a discreció i reserva sobre els seus debats. Des de Taiwan conversa amb EL PERIÓDICO sobre l’experiència asiàtica en l’actual situació econòmica i sanitària.

-¿Quina importància té participar en aquest consell assessor del Ministeri d’Economia?

-Ho he acceptat pel tarannà de la vicepresidenta Calviño i perquè no he sentit cap condicionant polític. No hi veig cap altra importància per a mi que la de poder compartir el que jo veig en aquesta part del món, on he passat 15 anys. El que funciona i el que no.

-¿Quina és la principal lliçó asiàtica, ara?

-Ni a Taiwan ni a Hong Kong hi ha hagut confinament intern. Sí amb la resta del món. En països com Singapur, la Xina o Tailàndia, ni tan sols podrien tornar els mateixos residents o ciutadans que eren fora. No vaig arribar a entendre l’obertura tan ràpida de fronteres que va fer Espanya, i Europa en general, quan es va començar a controlar el ritme de contagis. Sé que per a un país turístic és molt difícil, però Tailàndia depèn més del turisme que Espanya i ha tancat amb pany i clau. Ells entenen que quan obrin haurà de ser una cosa definitiva i que obrir, tancar, obrir, tancar és contraproduent per transmetre confiança. Europa no s’ha pres seriosament l’alta probabilitat d’un rebrot i d’una nova onada de contagis.

-¿On és l’equilibri?

-L’Àsia és una història de contenir, no de confinar, excepte a Hubei (el focus xinès de la pandèmia). El moviment intern és total amb regles de contenció, però no fora de les fronteres. Espanya va tancar brutalment a l’interior amb l’esperança de poder obrir externament a l’estiu, no ens enganyem. Però no és una estratègia creïble, perquè de fora també poden venir contagis.

-Sorprèn que una economista advoqui per la restricció de l’activitat econòmica.

-Espanya va haver de reaccionar amb fermesa en el primer moment, però potser hauria sigut millor dissenyar després un pla de contenció a mitjà termini, assimilant que la Covid és més permanent del que es va pensar. Així, l’impacte econòmic a mitjà termini és menor, ja que això permet a les empreses planificar, establir torns... i s’eviten rebrots.

-¿Com percep la recuperació mundial de l’economia?

-La recuperació xinesa serà més feble de l’esperat des del punt de vista de les importacions. El creixement d’Europa no se salvarà per Àsia. Aquesta vegada no serà com el 2008, perquè hi haurà un replegament cap a l’interior als països. 

-Això afectarà el turisme...

-La desglobalització afectarà en gran manera el turisme internacional i Espanya, en particular. Els desplaçaments seran només els necessaris. Espanya hauria d’entendre això per millorar la seva oferta d’atracció d’estudiants, recerca, viatges sanitaris... 

-Tot això no ajuda la indústria turística...

-Potser això no és per als hotels i els bars... ja em sap greu, però és que és preferible una cosa més permanent.

Notícies relacionades

-¿Està Espanya capacitada per gestionar els projectes que permetin aprofitar els 140.000 milions del fons de reconstrucció de la Unió Europea?

Espanya té capacitat de gestionar. Però es requereix un pacte d’Estat, ja que aquests fons s’hauran de gestionar per a un període i uns objectius que transcendeixen la vida d’un Govern. És necessari que la gestió sigui més mancomunada, perquè no hi hagi batzegades en les grans estratègies. Ens hem de centrar a reeducar els treballadors a favor de nous llocs de treball i sectors més productius.