Montero avança una pujada del sostre de despesa inèdita pels fons europeus

El Govern presentarà al setembre un augment del sostre de despesa per al 2021 sense comparació amb el d’altres exercicis, ja que estarà «alterat» per la incorporació de fons europeus, segons ha assenyalat la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, en una entrevista amb l’agència Efe.

«No hi ha hagut cap sèrie històrica que ens permeti comparar» la injecció de recursos per «una quantitat molt important, que pot estar per sobre dels 20.000 milions d’euros, procedent d’aquests fons europeus», ha advertit la ministra.

Per això, la ministra insta a analitzar «amb una mirada diferent» el projecte pressupostari del 2021, que arrencarà el mes de setembre amb l’aprovació d’un nou camí d’estabilitat i un sostre de despesa adaptat a la nova situació econòmica derivada de la pandèmia.

Proposta a Brussel·les a l’octubre

El projecte per si mateix es presentarà al Congrés dels Diputats a finals del mes de setembre o principis d’octubre», amb l’objectiu que la seva tramitació estigui avançada i els recolzaments parlamentaris «bastant acordats» amb els grups polítics quan s’enviï a Brussel·les el pla pressupostari, abans del 15 d’octubre.

L’objectiu del Govern és que els comptes del 2021 incorporin la primera anualitat de les transferències del fons europeu de recuperació –en total són 59.000 milions en tres anys del Mecanisme per a la Recuperació i la Resiliència–, cosa que alterarà el sostre de despesa, per iniciar així al més aviat possible la implementació dels projectes.

La ministra confia a «incorporar el primer any, que és on necessitem l’estímul econòmic, la quantitat de recursos més important que puguem mobilitzar», sempre que siguin gestionables per les diferents administracions.

Inversions i reformes

Montero explica que aquests projectes s’inclouran en el pla d’inversió i reformes que enviarà a Brussel·les a l’octubre, després de reunir al setembre la Comissió de Política Fiscal i Financera i a la conferència sectorial perquè els projectes seran «compartits» amb comunitats autònomes i ajuntaments.

Així, el mes d’octubre es presenta com un mes «fonamental», en el qual s’enviarà a Brussel·les tant el pla pressupostari per al 2021 com un pla nacional de reformes que incorpori tots els projectes que es finançaran amb els recursos europeus.

A més de les transferències, el Govern definirà l’objectiu dels préstecs  previstos en el pla, que es destinaran a iniciatives que no es puguin finançar amb transferències, i comptarà amb el sector privat per aconseguir una reconversió econòmica.

Per incorporar els 140.000 milions del pla europeu, Montero veu imprescindible comptar amb «uns comptes actualitzats» que permetin «impulsar el país», per la qual cosa fa una crida «a totes les forces polítiques, però sobretot el Partit Popular» perquè recolzin els pressupostos.

Juntament amb el pressupost, el Govern actualitzarà les seves previsions macroeconòmiques amb les últimes dades disponibles, amb l’objectiu d’aconseguir una estimació «raonable» que s’actualizá al llarg de l’any si hi ha canvis «definitius» als indicadors per tenir «una foto com més ajustada possible a la realitat».

Dèficit per sobre del 10,38% del PIB

Així, i a falta de conèixer l’evolució de la recaptació en el segon semestre, la ministra preveu que el dèficit públic tanqui aquest any «una mica per sobre» del 10,38% del PIB que es va comunicar a Brussel·les a l’abril.

Notícies relacionades

Espanya entra en recessió amb una caiguda històrica del PIB del 18,5%

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

L’evolució futura del dèficit dependrà, entre altres qüestions, de si finalment els fons europeus s’entreguen de forma prèvia o una vegada arribades determinades fites, fet que exigiria que Espanya s’endeutés a través d’emissions del Tresor per després «cancel·lar» el préstec quan es rebin els recursos.

La ministra es mostra «oberta» a la possibilitat d’establir objectius de dèficit diferenciats per a les comunitats autònomes, però sempre que sigui resultat d’un consens per evitar que s’interpreti que el Govern «penalitza» les regions més sanejades, que tindrien metes més estrictes després d’haver fet un «esforç molt important» per equilibrar els seus comptes.