Espanya treballa en un pla de reformes de 140.000 milions

Dels 750.000 milions per impulsar l’economia europea després de la crisi de la Covid-19, per a la qual cosa els socis comunitaris s’avenen per primera vegada a endeutar-se conjuntament, a Espanya li corresponen 140.000 milions els pròxims sis anys, l’equivalent a més de l’11% de la riquesa que genera el país en un any. I d’aquests, 72.700 milions no s’hauran de tornar. Recorrent als símils, el president del Govern, Pedro Sánchez, ho ha comparat amb els fons de cohesió als anys 90 i ha assegurat que el volum de recursos acordat ara és «gairebé 10 vegades més» que el que va impulsar llavors l’economia espanyola.    

La idea inicial del Govern és destinar a aquest pla, que coordinarà la vicepresidenta segona i ministra d’Economia, Nadia Calviño, uns 150.000 milions d’euros per mobilitzar uns 500.000 milions per part del sector privat, com va anticipar a principis d’aquest mes el president del Govern. Es tracta que el sector púbic faci de palanca del privat, com amb el pla Juncker, amb un efecte multiplicador, recorda Anton Gasol, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Malgrat l’avenç que suposa l’acord, el volum del pla suposa a penes el 5,4% del PIB de la zona. Malgrat que les xifres són molt cridaneres, estan lluny de l’esforç fiscal per combatre la crisi per part dels EUA i és a llarg termini, cosa que suposa que els recursos arribaran a terminis, explica Gasol.

Alhora, la implementació de les reformes pot ser complicada i no només per la pressió sindical per l’abolició de la reforma laboral sobre la qual el Govern actualment parla poc. A més d’una compareixença a petició pròpia al Congrés, Sánchez convocarà abans d’acabar el mes els presidents autonòmics. Els haurà de convèncer sobre l’aplicació territorial dels recursos. La Generalitat, per exemple, calcula que li corresponen uns 30.000 milions, amb els quals ha elaborat el seu pla de reconstrucció a 12 anys.  

No hi ha cap dubte que Espanya disposarà dels 72.700 milions en ajuts directes previstos, una mica menys dels 75.000 que s’esperaven. Després s’analitzarà si surt o no a compte recórrer a la resta en forma de préstecs, ja que es comptabilitzaran com a deute, segons fonts de l’Executiu. «S’hi està treballant», afirmen les mateixes fonts. 

En qualsevol cas, el gruix dels fons començaran a arribar l’any que ve i el pròxim tot i que en l’exercici actual una part d’aquests poden servir per finançar despeses que l’Estat ja ha compromès, segons fonts del Ministeri d’Hisenda. 

De la digitalització a la transició ecològica   

El Govern pretén destinar aquesta injecció gegantina de recursos a la digitalització, la transició ecològica, a reduir el despoblament de l’Espanya buidada, o la formació. La portaveu de l’Executiu i ministra d’Hisenda ha assegurat que serà un pla de reformes «ambiciós» basat en el «creixement ‘verd’, digital, la formació, la ciència i l’educació».

Notícies relacionades

Les sis claus de l'acord d'Europa sobre el fons de reconstrucció

El Sabadell defensa la venda de TSB: «Avui valem més que ahir»

Alhora que el fons i el marc pressupostari 2021-2027 d’1,074 bilions es va acordar la Política Agrícola Comuna (PAC), que manté els fons agrícoles per a Espanya els pròxims set anys.

En conjunt, sindicats i patronals han aplaudit l’acord, però amb diferents expectatives. Els primers esperen un reforç del sector públic, la cohesió social i que el Govern compleixi el seu compromís d’abolir la reforma laboral del PP. I els segons confien que serveixi per rellançar el sector privat i assumir reformes estructurals que no suposen precisament acabar amb el nucli de la reforma laboral i que poden dificultar el diàleg social que està en marxa.