03 d’ag 2020

Anar al contingut

A BARCELONA

El 75% de les sentències per defraudar Hisenda són condemnatòries

La meitat de les resolucions es dicten després d'un acord entre el fiscal i la defensa

Les resolucions de culpabilitat permeten recaptar més de 50 milions d'euros en un any

J. G. Albalat

El 75% de les sentències per defraudar Hisenda són condemnatòries

ALBERT BERTRAN

Tres de cada quatre acusats d’un delicte de frau a Hisenda a Barcelona són condemnats, segons les dades del servei de delictes econòmics de la fiscalia provincial. Aquest 73% de sentències (en el 2019, 78) que considera culpable la persona no paga impostos va permetre a l’Agència Tributària recaptar l’any passat 51 milions d’euros, dels quals 23,5 milions corresponen a resolució de conformitat, després d’un acord previ entre la fiscalia i la defensa, va precisar aquest dilluns la coordinadora d’aquesta àrea, Carmen Martín Aragón.

La majoria dels delictes que persegueix la fiscalia d’econòmics s’inicien després de la comunicació per part de l’Agència Tributària de la possible comissió d’un delicte per la defraudació dels impostos de l’IVA i de societats i en els últims s’han disparat el nombre de casos d’infraccions penals per l’impagament de l’impost sobre la renda, IRPF. Aquest increment s’ha produït per la creació a Hisenda d’un departament de grans contribuents. En aquests supòsits, s’ha constatat la utilització d’empreses interposades, algunes d’establertes a l’estranger, per eludir el desemborsament d’impostos. El Codi Penal estableix fins a sis anys de presó per cada delicte comès i que poden ser diversos.

Aquests contundents càstigs obren la possibilitat que la fiscalia i els acusats puguin arribar a un acord per evitar el judici i, per tant, penes que comportaria l’ingrés a la presó del defraudador. Però per a això, l’imputat, d’entrada, ha de saldar el seu deute amb Hisenda, més els interessos legals que corresponguin, i reconèixer la comissió d’un delicte. «La Fiscalia de Barcelona és molt sensible a l’hora d’aconseguir conformitats», explica Carmen Martín, sempre «dins del cos normatiu». El desemborsament de la quota defraudada suposa, per exemple, l’aplicació de l’atenuant de reparació del mal.

Suspensió de judicis

El 2019, el servei de delictes econòmics de la Fiscalia de Barcelona va incoar 52 diligències d’investigació (el 2018 en van ser 46). Molt pocs es van arxivar. La majoria van acabar en querella davant el jutge. L’any passat es van fer 244 judicis. Una dada significativa és que el 59% de les vistes se suspenen i s’ajornen, un percentatge que es considera important. Els motius: diversos, des d’un problema de competència (si el judici s’ha de celebrar en un judici penal o a l’Audiència Provincial), la incompareixença d’alguns dels acusats o que als advocats els coincideix la vista amb un altre judici. Aquest és un sector molt especialitzat i són un grup de lletrats els que normalment porten la majoria dels plets per delictes econòmics.