L'Institut Agrícola demana finançament especial per licitar 5.300 milions dels Plans de Desenvolupament Rural

Davant la proximitat del final de la vigència de l’actual Programa de Desenvolupament Rural (PDR) 2014-2020, l’Institut Agrícola insta el Govern central a habilitar mecanismes extraordinaris de finançament a les comunitats autònomes perquè puguin licitar abans de final d’any els 5.300 milions d’euros pendents del PDR 2014-2020. De no arribar a temps, el sector agroalimentari corre el risc de perdre fins al 43% del segon pilar de la PAC –que és aquell que destina finançament condicionat a projectes d’inversió, innovació, millora dels ecosistemes o de la gestió d’aigües, entre altres– danyant enormement la política de desenvolupament rural, competitivitat i inversions necessàries en el sector. En total, es podrien perdre 3.520 milions d’euros.

Aquest esforç seria addicional al ja realitzat pel Govern des del juny del 2019, el qual ha repartit 537,8 milions d’euros de recolzament al cofinançament de les comunitats autònomes de les diferents actuacions contemplades en els PDR de les comunitats autònomes. Aquest mecanisme extraordinari es podria incloure en el paquet del fons Covid-19 que el Govern dissenya per a les comunitats autònomes en forma de condicionalitat d’aplicació als programes no licitats fins ara de desenvolupament rural.

Un esforç necessari per potenciar el sector agrícola en obres d’infraestructures bàsiques, que permetria a les comunitats autònomes afrontar els seus projectes i evitar, fonamentalment la pèrdua del finançament Europa. La crisi del Covid-19 ha demostrat que el sector agroalimentari té força al nostre país, però també ha posat en evidència les seves necessitats, per la qual cosa l’Institut Agrícola proposa que part d’aquests recursos es destinin a aquest sector, per la qual cosa proposa que la distribució del suport financer de l’Estat es faci d’acord amb el següent criteri i ordre de prioritats:

- Comunitats autònomes que menys percentatge de licitació tinguin segons les últimes dades publicades al report anual de cada regió.

- Comunitats autònomes amb més percentatge de cofinançament propi i, per tant, amb menor cofinançament per part dels fons europeus.

- Prioritzar projectes que siguin especialment importants, especialment la Prioritat 4 (gestió d’ecosistemes, aigua, biodiversitat i terres).

Prenent en consideració que el percentatge mitjà de cofinançament de cadascun dels programes de la UE és, aproximadament, de dos terços (66,4%), en aquest moment hi ha en risc de perdre’s 3.520 milions de fons europeus. En cas de materialitzar-se aquesta eventualitat, la posició negociadora d’Espanya davant la PAC del pròxim Marc Financer Plurianual 2021-2027 quedaria molt debilitada, ja que evidenciaria problemes de gestió i incapacitat de licitar els projectes, tot i que la seva execució es pot allargar fins al 2023. Per això, seria important que les comunitats autònomes realitzessin les licitacions aquest any, com a pas previ per no perdre les aportacions europees.

Aquesta situació és especialment preocupant en aquelles comunitats autònomes on el percentatge d’execució és mínim i on les últimes dades de licitació estan per sota del 50%. És el cas de Madrid (20,76%), Castella-la Manxa (28,41%), Canàries (30,14%) i Astúries (31,38%), on segons les dades publicades de 2018 tenen els percentatges d’execució més baixos d’Espanya malgrat estar per sobre de la mitjana nacional de cofinançament europeu.

En segon lloc, atenent el criteri de les regions que menor percentatge de cofinançament europeu tenen de mitjana en els seus programes, se situen Catalunya (43%), Navarra (47,81%), La Rioja (50%), el País Valencià (53%) i les Balears (58,36%). I, per acabar, l’àmbit d’actuació Prioritat 4 sent el que més fons concentra dels PDR (45.000 milions d’euros), és fonamental per millorar la gestió de l’aigua (juntament amb la Prioritat 5 A) i una gestió forestal sostenible.

En el cas de Catalunya, malgrat les decisions del Govern des de les últimes dades disponibles del 2018, queden per aplicar 3,56 milions d’euros necessaris per impulsar la modernització de regadius, entre els quals hi ha el Canal d’Urgell, una obra fonamental per crear una àmplia zona de regadiu que impulsaria el sector agrícola.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Segons, el president de l’Institut Agrícola, Baldiri Ros, «l’agricultura ens pot brindar grans oportunitats. Hem de ser capaços de modernitzar el sector i donar una empenta a alguns projectes que tenim al calaix des de fa anys. I ara ja no podem esperar més». Segons el president de la patronal agrícola catalana «aquest canal de reg necessita ser modernitzat perquè els regants rebin l’aigua a pressió a les seves finques, fet que permetrà deixar de regar per immersió. La conclusió d’una operació com aquesta és l’estalvi d’aigua, la millora de la productivitat agrícola i, sens dubte, una activitat més sostenible».

Per tant, la patronal agrícola catalana considera que ara és el moment per escometre aquestes importants infraestructures per generar competitivitat i productivitat en un sector contracíclic que ha tingut un comportament exemplar durant la crisi com és el sector agroalimentari i que, a més, atesa la seva vocació exportadora, haurà de liderar el sector exterior català ateses les dificultats en altres sectors com el turisme i l’automòbil.