El nou centre penitenciari de la Zona Franca no té reixes ni claus

EL PERIÓDICO ha recorregut el nou centre penitenciari dissenyat per allotjar-hi fins a 800 interns de la província de Barcelona que es trobin en semillibertat. S’estan ultimant els detalls d’aquest recinte, que ha tingut una inversió de 35,6 milions d’euros. Amb la seva obertura es podran tancar definitivament les dependències penitenciàries que hi ha a l’antiga presó de la Trinitat, on actualment l’Ajuntament de Barcelona construeix edificis d’habitatges de protecció oficial. Els interns que ara hi van a dormir o a fer-hi un seguiment passaran al nou centre de la Zona Franca, que alhora allotjarà els qui ara es troben a la secció d’homes de la presó de dones de Wad-Ras, un centre penitenciari que també es traslladarà més endavant a una nova presó.

El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, assegura a aquest diari que "el model de medi obert és clau per a la reinserció, perquè permet una transició progressiva cap a la llibertat i una vinculació real amb l’entorn social i laboral". "Les dades –afegeix– ens indiquen que les persones que accedeixen a la llibertat des d’aquest model tenen taxes de reincidència significativament més baixes".

La cap del servei de Planificació, Rosa Martínez, recorda que l’objectiu del sistema penitenciari és "la rehabilitació, reinserció i desistiment delictiu". Segons un informe del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, la taxa de reincidència entre les persones que han passat pel medi obert és 11 punts més baixa que la mitjana global, que és de 21,1% (la taxa exacta de reincidència dels excarcerats en tercer grau o semillibertat és del 10,1%). Això implica que 9 de cada 10 persones que surten en llibertat des del règim obert no tornen a delinquir.

13.500 metres quadrats

Les noves instal·lacions estan situades en un solar de 6.500 metres quadrats i una superfície útil d’uns 13.000 metres quadrats. En aquest espai, el centre assumirà les 600 places de semillibertat de la Trinitat i Wad-Ras i les augmentarà fins a 800. Es guanyen, per tant, 200 llits, i se centralitza en un sol espai la gestió administrativa i les tasques de tractament de tota la província de Barcelona. Les 800 places residencials estan disposades en dos mòduls independents de quatre plantes comunicats per un passadís.

Cada bloc té zones comunitàries, com ara menjador, sala de lectura i de televisió, aules de formació, un petit gimnàs, una àrea amb despatxos per a entrevistes i un pati interior, al qual donen les finestres de les habitacions, sense reixes ni cap element que hi impedeixi entrar la llum. Des del mig d’aquest pati, l’edifici sembla un immoble d’habitatges i no es té la impressió de trobar-se a les entranyes d’un centre penitenciari. Així mateix, en l’accés al centre hi han col·locat també les típiques rajoles (panot) de les voreres de la capital catalana per simbolitzar la connexió amb l’exterior i amb la ciutat de Barcelona. El mobiliari l’estan fabricant els interns del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (Cire) de la Conselleria de Justícia.

Accés amb targeta electrònica

A les plantes superiors de cada mòdul hi ha les habitacions (no en diuen cel·les), totes pintades de blanc, per aportar lluminositat, "serenitat i atemporalitat", segons l’arquitecta Montse Llorens, coordinadora executiva del pla d’inversió en l’àmbit d’execució penal. Els lavabos i dutxes són comunitaris. La majoria de les habitacions tenen dues lliteres per a quatre persones, si bé n’hi ha algunes d’individuals, amb lavabo propi, per a persones amb alguna mena de discapacitat física.

La novetat del projecte és que les habitacions no tenen pany i la porta s’obre amb una targeta electrònica, la mateixa que dona accés al recinte i a les taquilles de l’entrada, on els interns poden deixar les pertinences o smartphones (a l’interior només s’hi permeten els mòbils analògics). Tampoc s’hi veuen els reixats típics de les presons en què el funcionari ha de donar pas a l’estada següent. Per desplaçar-s’hi hi ha una sèrie de torns en què es passa la targeta electrònica. Un sistema biomètric de reconeixement facial confirma la identificació.

Colors a cada nivell

Notícies relacionades

Aposta per la reinserció

La nova presó de dones tindrà una unitat per a mares amb nens

L’ús d’un codi cromàtic diferenciat per a cadascuna de les plantes dels mòduls "és una eina clau de cara a millorar tant la qualitat espacial com també l’experiència dels usuaris", explica l’arquitecta. Segons l’opinió de Llorens, assignar un color específic a cada nivell (blau, verd, groc, taronja) contribueix a "humanitzar els espais comuns, allunyar-los de la monotonia i aportar identitat pròpia a cada planta".

Aquesta diferenciació cromàtica "genera ambients més acollidors, pròxims i reconeixibles, per afavorir una percepció més amable de l’edifici", explica l’arquitecta. A més, precisa, "el color resulta un recurs molt eficaç per a l’orientació", ja que "permet que els interns i els professionals identifiquin ràpidament a quina planta són, reduir la dependència de la senyalització textual i facilitar la mobilitat".