El Govern central estudiarà que més autonomies gestionin l'ingrés mínim vital a partir del 2021

El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha obert la porta a acords futurs amb altres autonomies similars al que s’ha segellat amb Euskadi i Navarra per a la gestió de l’ingrés mínim vital (IMV), però ha descartat que es pugui produir ara per la necessitat urgent de desplegar la prestació a tot Espanya. A més, Escrivá ha tornat a qüestionar l’eficàcia d’algunes comunitats autònomes per poder fer-ho.

La norma, ha recalcat el ministre a la COPE, «obre la possibilitat a un arranjament posterior». «El que hem prioritzat, i més encara amb la crisi del coronavirus, és l’eficàcia a l’hora d’arribar al més aviat possible al màxim nombre de cases i, desgraciadament, gaires comunitats autònomes han demostrat, en els anys que fa que gestionen aquesta prestació, ser gaire eficaces a l’hora d’arribar a les cases d’aquest tipus», tal com ha detallat.

Segons detalla el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), el Govern central estudiarà a partir del 2021 establir convenis amb comunitats perquè gestionin l’IMV aprovat divendres en el Consell de Ministres, com ja passa en els casos basc i navarrès. «Sense perjudici dels mecanismes de col·laboració a què es refereix l’article 31 d’aquest reial decret llei, el Govern estudiarà a partir del 2021 la celebració de convenis amb comunitats autònomes que contemplin fórmules de gestió de la prestació de l’ingrés mínim vital», recull el text. Andalusia, Galícia, Castella i Lleó, la Comunitat Valenciana, Aragó i Cantàbria també van reclamar a l’Executiu de Pedro Sánchez poder administrar la prestació.

El titular d’Inclusió ha defensat l’acord amb el PNB a l’existir «hisendes forals amb els seus propis impostos i definicions de patrimoni que fa que sigui molt més fàcil». Per això, ha justificat que, «després de mesos d’estar discutint», s’hagi arribat a un acord que «encara cal firmar». Per acabar, ha recordat que el País Basc i Navarra tenen ara rendes mínimes «molt més sofisticades» que altres territoris.

Crítiques del PP

Des de l’oposició, el vicesecretari de Participació del PP, Jaime de Olano, ha criticat Sánchez per fer distincions entre «espanyols de primera i de segona». «Aquestes negociacions són impròpies d’un govern seriós. Resulta que, segons aquestes negociacions, el que s’ha fet són concessions a unes comunitats autònomes en detriment d’altres», ha lamentat Olano, que ha assegurat que el PP «no pot estar en això», insistint en el ‘no’ a la pròrroga.

Per la seva banda, el portaveu del PNB en el Congrés, Aitor Esteban, ha advertit que, fins ara, el PNB ha sigut «l’únic que s’ha preocupat» sobre l’aprovació de l’IMV i, per això, ha criticat que, quan el seu partit «lluita coses i les aconsegueix, llavors és quan s’acorden els altres i diuen ‘jo també’». «És una mica infantil aquest criteri», ha opinat a RNE.

La factura de la mesura

L’IMV garantirà a les llars espanyoles una renda mínima de 10.070 euros de mitjana a l’any (839,2 euros al mes), tot i que la quantia dependrà del nombre de membres de la família, amb què partirà de 461,5 euros al mes per a un sol adult fins a 1.015,3 euros per a famílies d’almenys cinc persones.

El cost anual previst per a aquesta nova prestació no contributiva de la Seguretat Social és de 3.000 milions d’euros, amb els quals es vol arribar a unes 850.000 llars on viuen aproximadament 2,3 milions de persones, dels quals el 30% són menors.