Pols entre l’Hospitalet i la seva Guàrdia Urbana per l’absentisme

Fa ja gairebé una dècada que les relacions entre la Guàrdia Urbana i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat discorren entre arenes movedisses. Des de nou anys enrere les dues parts tenen pendent firmar un nou conveni laboral que, fins ara, no ha aconseguit posar-los d’acord. D’una banda, els sindicats reclamen millores en les condicions salarials i laborals del cos. De l’altra, l’Ajuntament les condiciona a una baixada de l’absentisme laboral, que actualment està entre el 24% i el 35%.

El mateix alcalde, David Quirós (PSC), explica a EL PERIÓDICO que ja hi ha data per a una nova trobada negociadora: el 16 d’octubre vinent. El primer regidor assumeix que l’administració local té al davant el gran repte de l’absentisme laboral entre les seves policies. I no obvia que el consistori també deu als agents garanties de recursos i modernització "perquè puguin realitzar la seva feina amb normalitat".

A això va fer també referència Quirós dilluns passat, en la presentació del pla per a la reforma dels barris del nord (Samontà). "Estem buscant com enfortir l’àmbit de la Guàrdia Urbana. Els agents han de treballar als carrers amb millors condicions, evidentment", va remarcar l’alcalde, que va titllar la seguretat de "prioritària" i va avalar les preocupacions dels 3.000 veïns que van sortir al carrer per demanar millores l’1 d’octubre passat. De fet, l’estratègia de regeneració urbana en el Samontà, amb una primera inversió de 15 milions, contemplarà un pla específic de convivència i seguretat.

La col·lisió amb la Guàrdia Urbana va derivar, a principis de setembre, en protestes de la plantilla del cos de policia local, que va deixar d’apuntar-se a hores extres com a mesura de pressió perquè el govern municipal canviés la seva proposta inicial. Els sindicats van deixar de banda la protesta el 22 de setembre passat a l’espera de reprendre les negociacions. L’executiu local ja havia advertit que no s’asseuria a parlar mentre el cos mantingués accions de protesta.

Després de la falta d’agents disponibles per al primer cap de setmana de les festes de Bellvitge, i davant les queixes dels sindicats per la proposta de conveni, el govern local va firmar un decret el 5 de setembre amb l’objectiu de modificar els torns de treball, les vacances o els dies de festa de la plantilla "quan es consideri necessari per garantir un servei mínim".

L’Ajuntament ho va aprovar després que un informe de la direcció de la Guàrdia Urbana apuntés que, des de mitjans de juny, el cos compta amb un índex d’absentisme que varia entre el 24 i el 35% en servei d’ordinari i amb l’objectiu de mirar de cobrir les patrulles necessàries per al cap de setmana.

19 dies a l’any

La proposta municipal, assenyala a aquest diari el portaveu del SPL-CME, Juanjo Torán, incloïa una millora fixa d’uns 1.000 euros a l’any per a tota la plantilla i uns 3.500 euros anuals més subjectes al fet que l’absentisme "no fos de més de 19 dies a l’any". "Si faltes 19 dies, dels esmentats 3.500 euros en guanyes zero. El normal és que la policia treballi al carrer i és habitual agafar, almenys, una grip a l’any. Doncs estar una setmana fora ja suposa que un agent perdi 1.300 euros a l’any. O que anar al metge et resti", lamenta Torán.

Després d’una assemblea que es va celebrar el 4 de setembre, una bona part de la plantilla es va afegir a aquesta negativa d’apuntar-se a les hores extres i, a més, va augmentar el nombre de baixes per incapacitat temporal i indisposicions d’última hora.

El primer tinent d’alcalde i responsable de l’àrea de Seguretat del consistori hospitalenc, Jesús Husillos, no va voler parlar d’una "vaga encoberta" i va dir que estudiarien "cas per cas" abans de prendre noves mesures. En qualsevol cas, Husillos es va aferrar a aquesta falta d’agents per cobrir hores extres i a l’auge de les baixes per firmar el decret per tal de garantir el servei policial.

Per la seva banda, l’oposició pressiona Quirós. Els portaveus del PP i ERC-EUiA, Sonia Esplugues i Jaume Graells, van anunciar divendres passat que reprenen la petició d’un ple extraordinari perquè "el govern doni explicacions públiques sobre la situació d’inseguretat que pateix la ciutat". De fet, ERC i PP ja havien convocat aquest ple extraordinari arran de les protestes de la policia local, però el 30 de setembre van anunciar que suspenien la petició per donar més marge a les negociacions entre l’executiu local i la plantilla de la Guàrdia Urbana.

Manifestació massiva

Notícies relacionades

L’aeroport de Sabadell reclama més inversions

Les disputes obliguen a tancar l’Associació de Veïns del Carmel

A tal punt arriba la preocupació entorn de la seguretat a l’Hospitalet que la massiva concentració de l’1 d’octubre passat va posar d’acord forces de tan heterogeni pelatge polític com ERC, PP, Comuns i Vox. Ja van advertir els organitzadors que la marxa era una protesta "veïnal" i "apolítica" i que no tolerarien consignes o banderes partidistes, un to que van aconseguir mantenir amb èxit durant la protesta. Tan sols al final de la marxa, ja a la porta de l’ajuntament, es van generar uns segons de tensió després que un manifestant fes onejar una bandera d’Espanya, un acte que va ser respost amb crits de "fora, fora" de bona part dels assistents. Com ja va avançar aquest diari el maig d’aquest any, l’augment de la pressió policial a Barcelona i l’aeroport del Prat ha suposat que bona part dels criminals multireincidents i negocis il·legals com els narcopisos es desplacin a l’Hospitalet, ubicada entre els dos punts. De fet, les dades de l’última Junta Local de Seguretat de la ciutat, celebrada l’abril d’aquest 2025, van reflectir que, l’últim any, els delictes a l’Hospitalet havien crescut un 6,4%, principalment, degut sobretot als furts.

Comandaments policials dels Mossos van remarcar que la "casuística única" de l’Hospitalet, amb més de 280.000 habitants concentrats en 12 quilòmetres quadrats, amb barris amb la densitat de població més gran d’Europa, provoquen que la ciutat sigui un "preludi del que pot passar en altres zones de Catalunya". Les mateixes fonts avisen que el percentatge elevat de població migrant suposa un contrast cultural amb impacte en la convivència.