Quatre de cada 10 empleades de la llar es jubilaran durant la pròxima dècada

La societat envelleix, però qui cuida els seus nens i la seva gent gran, qui manté netes les seves cases, envelleix més ràpid. Les treballadores de la llar s’estan fent grans. Quatre de cada 10 arribaran a l’edat de jubilació al llarg de la pròxima dècada i el relleu generacional en el sector es complica. Les males condicions laborals –salaris mínims, horaris dilatats i inseguretat laboral– espanten els més joves i qui segueix en l’ocupació domèstica són aquelles dones que, en la seva gran majoria, no tenen cap altra alternativa i serren les dents perquè les seves filles no segueixin els seus mateixos passos.

"Totes les nostres filles estan estudiant per guanyar-se la vida d’una altra manera", explica Norma Falconi, una de les portaveus de Sindillar, entitat que des de fa anys agrupa i assessora empleades de la llar a Barcelona. "Les empleades de la llar sostenen la vida de moltes famílies, però la majoria té condicions laborals de vergonya. Les joves avui no volen dedicar-se a això", coincideix la secretària de la dona i treballadores de la llar de CCOO de Catalunya, Fany Galeas. "Són feines ingrates i la que pot surt del sector", apuntala la investigadora de la Universitat de Barcelona (UB) Alexandrina Petrova Stoyanova.

Allargar la carrera

A Espanya, hi ha actualment un total de 347.305 empleades de la llar donades d’alta a la Seguretat Social i el 40% de les mateixes té 55 anys o més, segons les últimes dades disponibles de la Tresoreria General. És a dir, al llarg de la pròxima dècada compliran l’edat legal de jubilació, si bé una part d’elles estan optant per allargar les seves carreres professionals a causa de les escasses cotitzacions que han pogut acumular durant la seva vida laboral.

"Continuen treballant, amb els malucs trencats o amb problemes de tendinitis, perquè la pensió que els queda és de misèria", assegura Falconi.

I és que una part important d’aquest col·lectiu ha exercit en un moment o un altre de la seva carrera professional sense contracte. De fet, donades d’alta a la Seguretat Social hi ha aquestes 347.305 persones (més del 95% són dones), però a l’enquesta de població activa (EPA) hi ha 404.400 persones que declaren exercir com a empleades de la llar. Una majoria d’aquestes ha nascut fora d’Espanya. Segons dades facilitades per l’INE a EL PERIÓDICO, sis de cada 10 són d’origen estranger. De les quatre restants, n’hi ha part que van néixer a Espanya i part que van néixer a fora, però ja han obtingut la nacionalitat.

La falta de relleu generacional en el sector provoca que cada vegada hi hagi menys treballadores de la llar al mercat (tant formal com informal). Segons les últimes dades de la Seguretat Social, avui hi ha 85.607 empleades de la llar menys donades d’alta que fa una dècada. I no és que hi hagi hagut una gran transfusió de l’economia regular a la irregular perquè hagi augmentat el salari mínim o les obligacions formals dels ocupadors, ja que, segons dades de l’EPA, durant aquest mateix període s’han perdut 53.600 professionals.

Envelliment de la població

El col·lectiu de les empleades de la llar entremescla internes, netejadores i cuidadores de nens i d’avis. Aquest últim rol, especialment enfocat en els avis, estarà especialment buscat durant els pròxims anys, a conseqüència del progressiu envelliment del conjunt de la població.

"Més necessitats de cures n’hi haurà segur. Fins ara els baby boomers han sigut més nombrosos que els seus pares i han estat més implicats en la seva cura, perquè socialment està encara mal vist no responsabilitzar-se directament d’un familiar gran. Però això està canviant i si les famílies continuen apostant pels serveis de menor cost serà molt difícil que les condicions de les treballadores de la llar millorin. I si no milloren difícilment s’hi incorporaran més cuidadores", analitza Stoyanova, de la UB. "És una cosa que també està passant en les empreses de servei d’atenció domiciliària, no troben gent", afirma Galeas, de CCOO.

"Ara que alguns partits parlen de carnets per punts per acceptar els migrants, ¿a qui posaran a cuidar els seus fills o la seva gent gran quan ens hàgim jubilat totes?", es pregunta, amb ironia, Falconi, de Sindillar.

En un sector en què el salari més habitual és el mínim i on fins fa poc les famílies podien acomiadar la seva empleada de la llar sense haver de justificar-ho, els incentius per mantenir-se en el sector són pocs. Aquest mes d’octubre es compleixen tres anys des de l’entrada en vigor de l’última reforma del Govern sobre el règim especial de les treballadores de la llar.

Més protecció

Després de diverses clatellades judicials, el Ministeri de Treball va liderar una reforma per incorporar les persones de l’ocupació domèstica al sistema de protecció per atur. Ja que fins al 2022, eren les úniques assalariades que quan eren acomiadades no tenien de dret a prestació d’atur. A partir d’aleshores, un total de 80.542 empleades de la llar han cobrat en algun moment algun tipus de prestació o subsidi, segons dades facilitades pel Ministeri de Treball a EL PERIÓDICO.

Des d’entitats com Sindillar ho veuen com un avenç, però clarament insuficient. "Necessitem més protecció. La mateixa família que et contracta no pot ser la mateixa que s’encarregui de les mesures de prevenció de riscos", es queixa Falconi, que reclama més recursos de control mitjançant Inspecció de Treball.

Segons explica, aquells ocupadors que contracten les empleades per diverses hores i tot just en donen d’alta unes quantes o directament les tenen en B, no gasten uns diners addicionals en adquirir estris que evitin o minimitzin el desgast físic de la feina.

Notícies relacionades

Bon Preu fitxa a la universitat els futurs gerents de les seves botigues

Màlaga, centre de la química global

"Algunes famílies no saben i d’altres no volen saber. Després hi ha la gent gran sense fills, on ens trobem una fractura digital enorme per a molts tràmits", explica la responsable de CCOO.

Des de la central reclamen més implicació dels ajuntaments, via programes d’assessorament i campanyes de difusió per conscienciar dels drets i obligacions d’empleats i d’ocupadors.