06 jul 2020

Anar al contingut

Entrevista el Ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Immigracions

Escrivá: «L'ingrés mínim garantirà entre 461 i una mica menys de 1.100 € al mes»

Al voltant de 850.000 famílies i de 2,3 milions de persones es beneficiaran de la nova prestació

El Govern premiarà els immigrants temporers del camp renovant els seus permisos de treball per un temps

Rosa María Sánchez

El ministre José Escrivá està a punt de veure fet realitat el projecte d’impulsar per primera vegada a Espanya un ingrés mínim vital (IMV) per a tot l’Estat. El Consell de Ministres preveu aprovar-lo la setmana que ve. Escrivá xerra amb EL PERIÓDICO a través d’una sala virtual mentre el fotògraf li fa fotos en la seva residència.

--¿És l’ingrés mínim vital el pilar que faltava a l’estat de benestar?

--Espanya té un dèficit molt important des del punt de vista de la capacitat redistributiva de les seves polítiques públiques, que afecta sobretot la pobresa molt severa. Amb això corregirem una part molt important del problema.

--¿Què és extrema pobresa?

--Volem operar sobretot a les llars amb un ingrés per unitat de consum inferior a uns 230 euros al mes. Es correspon amb el 20% més pobre de la societat espanyola. Allà hi ha unes 600.000 llars, segons les nostres estimacions. Pensem que amb l’IMV traiem fora de la pobresa extrema el 75% d’aquestes llars i els portem a nivells que, en alguns casos, continuaran sent de pobresa, però ja no tan aguda.

--¿Qui tindrà accés a la prestació?

--Aquelles famílies que, depenent del tipus de llar, tinguin uns ingressos i un patrimoni per sota d’un llindar que fixarem per a cada una de les 14 tipologies que definirem, sense tenir en compte la vivenda habitual. Complementarem la renda d’aquestes llars fins al llindar de renda mínima que resulti en cada cas.

--Al País Basc hi ha una exigència de patrimoni màxim de 35.800 euros. ¿Serà un límit similar en el cas de l’IMV?

--Serà menor

--¿Quin nivell de renda no s’haurà de superar per tenir accés a la prestació?

--La renda d’arrencada per a un sol adult serà l’equivalent a la prestació no contributiva de la Seguretat Social, que en l’actualitat és de 395,60 euros per 14 pagues. Però el nou ingrés es distribuirà en 12 pagues, amb la qual cosa el nivell inferior de l’ingrés mínim vital que es garantirà serà de 461 euros per al cas d’una llar formada per un adult. S’ha d’entendre que la prestació no és una quantitat fixa. És un complement fins a arribar al mínim que correspongui. Aquest és el canvi fonamental.

--¿I el màxim?

--A partir dels 461 euros per a una llar formada per un adult, s’aplicaran una sèrie de coeficients multiplicadors, en funció del tipus de família i del número de menors, amb un afegit per a les llars monoparentals, que en un 80% són dones. No està tancat, però en en els casos més greus l’ingrés garantit en tot cas estarà per sota del salari mínim interprofessional, que ara és de 950 euros per 14 pagues (1.108 euros si es reparteix en 12 pagues). La garantia de l’IMV se situarà així entre 461 i una mica menys de 1.100 euros al mes.

--¿Sota quines circumstàncies es podrà perdre el dret?

--Podrà percebre’s mentre es compleixin els requisits. És un dret subjectiu.

--¿I què passarà amb les diferents prestacions d’inserció que ja hi ha a les autonomies?

--Seran complementàries i subsidiàries a la nostra. Les autonomies hauran de redefinir les seves prestacions, tenint en compte que a partir d’ara hi haurà un mínim estatal garantit. Cada comunitat, amb els seus criteris, decidirà on complementa o si se centra en un col·lectiu que no quedi cobert per l’IMV.

--¿I els immigrants?

--Un percentatge significatiu de beneficiaris seran d’origen estranger, sempre que es constati que tinguin residència legal i efectiva a Espanya durant un mínim d’un any, que formen part d’una llar durant un any i que compleixin les condicions.

--¿En total, a quantes persones arribarà la prestació?

--Pensem que arribarem a unes 850.00 llars (de les quals 550.000 són a la franja de pobresa més extrema) i a uns 2,3 milions de persones. La nostra intenció és poder avançar d’ofici la prestació a unes 100.000 llars, sense que l’hagin de sol·licitar.

--¿Quan es cobrarà?

Volem reconèixer el pagament el mateix mes en què se sol·liciti. Jo crec que ja es podrà fer al juny, poc després de l’aprovació de la norma la setmana que ve, per tant, al juny podrien cobrar els qui es beneficiïn del pagament d’ofici.

--¿Hi haurà un requisit de recerca activa d’ocupació?

--Sí. Aquesta és una prestació per transitar cap a una situació millor en la societat. Hi ha una part de condicionalitat que té a veure amb la recerca d’ocupació, però sabem que hi ha una part significativa d’aquestes llars els titulars de les quals no són utilitzables immediatament, i per això preferim parlar d’itineraris d’inclusió, que es definiran a partir de convenis amb autonomies i ajuntaments. També comptarem amb el tercer sector. Hi haurà una obligació d’acceptar els itineraris laborals o d’inclusió. A més, crearem el segell social.

--¿Què és el segell social?

--Serà una manera d’implicar el sector privat. Les empreses que ajudin a trobar feina o amb descomptes a persones identificades com a vulnerables a través de la targeta social digital podran obtenir aquest segell.

--Vostè situa el cost anual de l’ingrés mínim vital entre 3.000 i 3.500 milions...

--Més a prop dels 3.000.

--En altres aproximacions del passat es va estimar en 7.000 milions. ¿Què s’ha quedat al camí?

L’estimació de 7.000 milions és la que va fer l’Airef per a la iniciativa legislativa popular que es va presentar al Congrés. Era una ajuda molt diferent: es plantejava com una renda de substitució per a aturats de llarga durada i s’atorgaven quantitats fixes per a més beneficiaris. Ara parlem de complementar rendes de llars fins a un nivell mínim. Pensem que això ens permet més efecte redistributiu amb menys cost.

--¿Estan superades les seves diferències amb el vicepresident Pablo Iglesias entorn del disseny de l’ingrés mínim vital?

--Mai vaig creure que existissin

--¿Com deu el Govern de coalició complir el seu compromís de «derogar la reforma laboral» del PP? ¿Què opina de la polèmica suscitada després de l’acord parlamentari amb Bildu?

--El compromís hi és i algunes de les mesures ja s’han adoptat. Quan procedeixi es continuarà avançant. Però ara la prioritat és abordar la realitat de la Covid i això requereix recolzar d’una forma molt intensa treballadors i empreses, protegint les seves rendes i donant mecanismes de flexibilitat com els ertos per ajudar en el necessari reajustament del capital i el treball en vista d’una realitat nova i exigent.

--¿Té sentit la taxa Covid sobre grans fortunes que planteja Pablo Iglesias?

--Els exercicis demostren que la capacitat recaptatòria d’aquesta figura és bastant reduïda.

--La crisi sanitària dispararà el dèficit i el deute ¿Com s’ha d’encarar la consolidació i en quin termini?

--Primer hauríem de conèixer quin serà l’augment del deute. Dependrà molt de la durada de la crisi. La forquilla d’estimacions és molt àmplia. Després podrem definir un camí ambiciós i creïble de consolidació i de tornada a nivells de deute més sostenibles.

--¿Com han de contribuir els ingressos a aquest procés?

--El Govern té un pla pressupostari per a quatre anys en què apareixen una sèrie de compromisos impositius. A més, s’ha demanat una anàlisi en profunditat a l’Autoritat Fiscal en què s’estan avaluant 60.000 milions de beneficis fiscals. Allà hi ha molt potencial. L’altre focus és la fiscalitat mediambiental.

--En els seus plans hi havia començar el 2021 amb una nova llei de reforma de les pensions. ¿Manté el calendari?

--Primer ha de tornar a reunir-se el Pacte de Toledo, en què crec que estàvem molt prop d’un acord. Ara les prioritats parlamentàries han canviat per la pandèmia. Quan puguem, hem de recobrar el treball i fixar un calendari.

--Hi ha preocupació per una possible retallada de les pensions per compensar les tensions financeres de la covid

--No veig cap raó per pensar-ho. En cap cas. El compromís del Govern és mantenir el poder adquisitiu de les pensions i no veig cap raó per la qual la situació actual s’hagi de modificar.

--¿Com va l’afiliació a la Seguretat Social al maig?

--Ara per ara va bé. Després de la caiguda enorme de març i l’estabilització a l’abril, en els 20 primers dies de maig s’està produint una recuperació significativa. Han tornat al treball unes 300.000 persones que estaven en ertos de força major.

--¿Què passarà amb la prestació extraordinària per cessament d’activitat dels autònoms?

--Està establert que es mantingui fins que finalitzi el mes en què acabi l’estat d’alarma, que és el juny. Després, així com farem amb els ertos, direm a quins sectors podem mantenir algun tracte especial.

--¿Què està suposant el nou marc contractació d’immigrants com a temporers?

Hem possibilitat que els joves immigrants d’entre 18 i 21 anys que estaven a Espanya sense permís de treball poguessin treballar a les campanyes de recollida.  Una vegada finalitzin aquestes, prorrogarem les autoritzacions de treball per un temps. La idea és premiar aquests joves, renovant-los el permís de treball durant un temps.