31 d’oct 2020

Anar al contingut

Consell de Ministres

El Govern aprova l'ingrés mínim vital, per treure de la pobresa 850.000 famílies

La prestació serà d'entre 462 i 1.100 euros al mes per llar, es podrà demanar des del 15 de juny i es cobrarà retroactivament des de l'1 de juny

Aquesta serà la primera renda mínima estatal a Espanya, que complementaran les autonòmiques que ja existeixen

Gabriel Ubieto

Llum verda a l’ingrés mínim vital. El Govern ha aprovat en el seu Consell de Ministres extraordinari d’aquest divendres la primera renda mínima de caràcter estatal en la història d’Espanya. La prestació aspira a arribar a 850.000 famílies en situació de pobresa extrema i la seva quantia oscil·larà entre els 462 euros i els 1.015 euros, per llar. La ministra portaveu, María Jesús Montero; el vicepresident segon, Pablo Iglesias, i el ministre d’Inclusió, José Luis Escrivá, han presentat públicament la mesura, amb la qual cosa oficialitzen l’última capa pendent d’aquest «escut social» davant l’emergència de la Covid-19. L’Executiu fa efectiu així una mesura que està preparant des dels dos últims mesos i que no ha estat exempta de pugnes internes al si del Govern de coalició. «Avui és un dia històric per a la nostra democràcia, per a mi és un honor anunciar que avui neix un nou dret social a Espanya», ha proclamat Iglesias.

Ja és oficial, es podrà sol·licitar des del 15 de juny i el seu cobrament, una vegada tramitat, serà retroactiu durant els tres primers mesos a efectes de l’1 de juny. «És l’avenç més gran en drets socials en la història d’Espanya, des de l’aprovació de la llei de dependència», ha declarat Iglesias. Després del reforç de la protecció social dels ertos, les prestacions especials de cessament d’activitat per als autònoms i els subsidis per a col·lectius vulnerables com les treballadores de la llar o els treballadors temporals acomiadats, des d’aquest divendres entra en vigor l’ingrés mínim vital. Prestació que serà gestionada des de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS).

Aquesta prestació persegueix arribar a part d’aquells que fins ara s’havien vist exclosos de l’«escut social» habilitat pel Govern davant de la pandèmia. Els més vulnerables d’entre els 12,3 milions de persones a Espanya (el 26,1% de la població) que viuen en risc de pobresa o exclusió social; segons les últimes dades de l’INE referents al 2018. Espanya, la quarta economia de la Unió Europea, registrava fins al 2018 la setena taxa de pobresa més alta d’entre els estats membres. «No hi ha llibertat si no s’arriba a final de mes», ha declarat Iglesias.

El nou ingrés mínim vital es focalitza en les llars amb una carència material més extrema i es marca com a objectiu treure d’aquesta 2,3 milions de persones, repartides en 850.000 llars. 160.000 d’aquestes llars són monoparentals, majoritàriament sustentades per dones. Un «impacte extraordinari» sobre la pobresa a Espanya, segons ha qualificat Escrivá.

Per a això, el Govern ha habilitat una despesa anual d’una mica més més de 3.000 milions d’euros i la seva intenció és començar a efectuar els primers pagaments ja al mes de juny, d’ofici per a aquelles persones que ja perceben una prestació per fill a càrrec. L’Executiu liderat per Pedro Sánchez accelera davant de l’actual crisi del coronavirus una mesura que formava part del seu programa de Govern per a la present legislatura, però que l’emergència sanitària i social ha obligat a accelerar.

¿Quins són els requisits per cobrar-la?

Els potencials beneficiaris del nou ingrés mínim vital seran aquells que tinguin entre 23 i 65 anys (o fins als 18 anys si és amb fills a càrrec) i que tinguin unes rendes que oscil·lin com a màxim entre els 5.538 i els 12.184 euros. Per a l’esmentat càlcul, la Seguretat Social tindrà en compte els ingressos que anualment percep la persona que el sol·licita i si aquesta té algun patrimoni, excloent la vivenda habitual i restant els deutes pendents de pagament. Per determinar els ingressos del sol·licitant, la Seguretat Social tindrà en compte els ingressos declarats l’any anterior o establint una mitjana dels mesos de l’any present, per no excloure aquells sol·licitants que hagin perdut els seus ingressos davant d’eventualitats com l’actual pandèmia. 

¿Quina és la quantia?

La quantia és variable, en funció de la situació familiar del sol·licitant i si percep en paral·lel un salari o no. La base mínima per a una persona sense cap ingrés ni patrimoni i sense familiars a càrrec serà de 462 euros mensuals. I la prestació màxima la percebria una persona en la mateixa situació a nivell d’ingressos, però amb cinc o més integrants sense ingressos en la unitat familiar. I la seva quantia seria de 1.015 euros mensuals. La Seguretat Social ha habilitat un ventall de 14 categories per a les diferents particularitats. 

En cas que el sol·licitant tingui altres ingressos, aquesta renda mínima modularà els ingressos, respectant els mínims establerts. És a dir, si una persona només ingressa 200 euros en un mes, l’Estat aportarà 262 euros més per arribar a aquests 462 euros mensuals. 

¿És compatible amb una feina?

Sí, l’ingrés mínim vital és compatible amb ingressos laborals i contempla incentius perquè els potencials beneficiaris no vegin més rendible rebutjar una ocupació per la por de deixar de percebre part de la prestació. Un element «fonamental», segons ha qualificat el ministre Escrivá, i que es basa en les experiències del País Basc i Navarra. La Seguretat Social no restarà íntegrament els nous ingressos de la prestació percebuda. És a dir, si el beneficiari cobra 100 euros més no se li descomptaran 100 euros de l’ingrés mínim vital, sinó un percentatge menor que el Govern encara no ha precisat. 

¿Com es pot sol·licitar?

Per presentar la sol·licitud, els ciutadans s’hauran preferentment de dirigir a la seu electrònica de la Seguretat Social; tot i que més endavant s’habilitaran els cursos presencials. Davant de l’esmentat organisme haurà d’acreditar l’edat del sol·licitant i dels seus familiars cohabitants, així com el temps de residència en el país. La Seguretat Social gestionarà la resta de variables, segons ha explicitat el vicepresident Iglesias, per evitar així generar un «laberint burocràtic».

Complementària a nivell autonòmic

Si bé l’ingrés mínim vital serà la primera renda mínima a nivell estatal en la història d’Espanya, en les comunitats autònomes ja hi havia prestacions similars. A partir del reial decret que publiqui, presumiblement, aquest dissabte el BOE; l’ingrés mínim vital passarà a ser la base sobre la qual s’edifiquin la resta de prestacions. És a dir, tots els espanyols tindran dret a accedir als mínims establerts per la nova prestació presentada aquest divendres. I si les comunitats, partint d’aquests mínims, volen mantenir o desplegar les seves pròpies prestacions, podran complementar l’ingrés mínim amb fons propis.

Algunes autonomies, com el País Basc i Navarra, ja han pactat amb el Govern la descentralització d’aquesta nova prestació i que siguin les seves administracions les que gestionin tot el procés. A Catalunya, la Generalitat està estudiant com articular la Renda Garantida de Ciutadania i el nou ingrés mínim vital. Els actuals beneficiaris de l’RGC són 127.711 persones, amb una despesa anual de 378 milions d’euros a càrrec de les arques de la Generalitat. Per unificar tràmits davant de les diferents administracions, el ministre Escrivá s’ha obert a articular un mecanisme de «finestreta única» en els pròxims mesos.