16 jul 2020

Anar al contingut

efectes de la pandèmia

Brussel·les crea el seu nou fons de recuperació

La presidenta de la Comissió Europea presenta aquest dimecres el seu pla de préstecs i subvencions amb què fer front a la recessió provocada pel coronavirus

Silvia Martinez

Brussel·les crea el seu nou fons de recuperació

POOL

La presentació per part de la Comissió Europea del nou marc financer plurianual per al període 2021-2027 (MFF), inclòs l’esperat Fons per a la recuperació, amb el qual respondre a l’impacte provocat pel coronavirus en les economies europees, donarà aquest dimecres el tret de sortida a una negociació pressupostària que s’augura complexa davant de les visions oposades dels països del nord i el sud sobre com finançar la recuperació: préstecs o subvencions. «No tenim gaires trets en la recambra. S’ha d’apuntar bé, perquè si falles, és molt difícil arribar a temps perquè sigui una proposta útil», avisen fonts diplomàtiques sobre un ajustat calendari davant de la que és la gran prova de foc de la presidenta, Ursula von der Leyen.

¿QUIN SERÀ EL VOLUM DEL NOU FONS?

L’import en què treballa la Comissió Europea, segons va indicar la setmana passada el vicepresident, Valdis Dombrovskis, és una xifra «superior al bilió d’euros» que es podria desemborsar durant els primers anys del nou cicle pressupostari. El Parlament Europeu ha reclamat un pla de recuperació de 2 bilions d’euros, finançat a partir de l’emissió de bons europeus a llarg termini. Espanya i Itàlia aspiren a un instrument d’almenys 1,5 bilions d’euros basat en transferències a fons perdut, mentre que París i Berlín han proposat la setmana passada un fons amb 500.000 milions i transferències pressupostàries a partir de l’emissió de deute comú. 

¿EN FORMA DE PRÉSTECS O SUBVENCIONS?

És un dels elements que més discòrdia ha generat en les últimes setmanes: quin percentatge anirà en forma de préstecs i com a subvencions. Diversos comissaris han avançat la idea que serà una combinació de préstecs i ajuts, tot i que, segons l’agència austríaca de notícies, que cita l’ambaixador de la Comissió a Àustria, Martin Selmayr, la intenció és proposar «majorment en subsidis», tal com ha reclamat el Parlament Europeu i recolzen França i Alemanya. Es tracta d’una idea que xoca frontalment, no obstant, amb l’actitud dels anomenats ‘països frugals’ –Àustria, Dinamarca, Suècia i els Països Baixos–, que insisteixen que el pla de recuperació s’ha de basar en préstecs i no ha de conduir a «una mutualització del deute o un augment significatiu del pressupost de la Unió Europea (UE)».

¿PER A QUÈ SERVIRÀ?

La intenció de Brussel·les és concentrar la iniciativa entorn de diversos eixos. El primer: una facilitat de resiliència i reconstrucció per recolzar els països més colpejats per la pandèmia i que podria concentrar entorn del 80% del fons, segons va apuntar la setmana passada Dombrovskis. Els països que requereixin ajuda hauran de presentar plans nacionals amb les seves prioritats sectorials i comprometre’s a adoptar reformes per modernitzar les respectives economies tenint en compte els objectius del pacte verd i la digitalització. A més, es destinaran mitjans addicionals a la política de cohesió per recolzar l’ocupació, especialment dels joves. El segon gran pilar tindrà per objectiu recolzar el sector privat davant la paràlisi dels últims mesos a través de dos instruments d’inversió que canalitzaran entre el 10% i el 15% del futur fons. L’objectiu del primer serà reforçar el pla InvestEU, per recolzar empreses que siguin solvents, mentre que el segon anirà dirigit a ajudar indústries considerades estratègiques, com la farmacèutica. El restant 5% tindrà per objectiu millorar les capacitats davant noves crisis com el coronavirus amb un nou programa de sanitat o l’emmagatzemament de material mèdic a través del programa RescEU.

¿COM ES FINANÇARÀ?

El nou fons s’integrarà en el nou marc pressupostari de la UE, la proposta del qual també presenta aquest dimecres la Comissió Europea i que estableix quants diners podrà gastar o comprometre’s a gastar la UE durant els pròxims set anys. El seu pla inicial advocava per un pressupost de l’1,114% de la renda nacional bruta, per sota de l’1,3% que va demanar l’Eurocambra i per sobre del compromís de l’1,07% plantejat el febrer passat pel president del Consell Europeu, Charles Michel, en una negociació que va acabar en fracàs. Per aconseguir els recursos addicionals amb què finançar la recuperació, la idea de la Comissió és augmentar temporalment el sostre dels recursos propis –de l’1,2% al 2% de l’RNB– per obtenir el marge necessari amb què acudir als mercats de capitals a la recerca de finançament en condicions favorables, una via que requerirà la ratificació dels parlaments nacionals.