Europa s'enfronta a la reconstrucció per sortir de la recessió

Amb l’estratègia econòmica davant el coronavirus a curt termini ja pactada pels ministres d’Economia i Finances de la UE –una triple xarxa de seguretat de més de mig bilió d’euros per sostenir les finances públiques dels Estats membres, les empreses i els treballadors mentre duri la pandèmia del Covid19– els governs europeus poden començar a concentrar-se en la següent peça del puzle: la fase de reconstrucció. Una etapa que, segons ha anunciat aquest divendres el president del Consell Europeu, Charles Michel, ja té data: el 23 d’abril, durant una nova videoconferència de Caps d’Estat i de Govern de la UE que ha de servir per avalar el primer arsenal de préstecs i abordar el pla de recuperació. 

«És hora d’establir les bases per a una recuperació econòmica sòlida. Aquest pla ha de rellançar les nostres economies mentre promou la convergència econòmica a la UE», ha recordat el belga que, juntament amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, té mandat per preparar propostes davant la recessió que s’acosta. Serà el moment, a més, de reprendre el debat sobre l’eventual mutualització del deute, que reclamen països com Itàlia o Espanya i que l’Eurogrup d’aquest dijous ha esquivat per evitar un nou xoc de trens que impedís tirar endavant el primer pla d’emergència. 

El pacte, un d’aquests acords ambigus perquè nord i sud poguessin cantar victòria després de dos dies d’intenses i difícils negociacions virtuals, reconeix que la Unió Europea necessitarà un Fons de recuperació per sortir de la crisi però deixa en mans dels líders europeus decidir com s’ha de finançar –remarquen que el pròxim Marc Financer de la UE (MFF) jugarà un paper clau– així com les condicions per accedir-hi, que haurà de ser «temporal, selectiu i proporcional als costos extraordinaris de la crisi i ajudar a repartir-los en el temps a través d’un finançament apropiat» i «amb instruments financers innovadors». 

«Instruments financers innovadors»

Es tracta d’un afegitó deliberadament vague per obtenir el recolzament de tots els governs: els reticents a la mutualització (els Països baixos, Àustria, Finlàndia o Alemanya) i els partidaris (Itàlia, Espanya, França i altres països del sud). Per als primers la formulació tanca la porta als eurobons, per als segons l’obre. «L’únic instrument que no hi ha en el finançament europeu és el deute comú. Això explica que hàgim passat dotze hores amb aquestes tres paraules», recordava el ministre francès de Finances, Bruno Le Maire, després de la llarga negociació.

De fet, Espanya i Itàlia, els dos països més afectats pel Covid-19 a Europa, anuncien que continuaran donant la batalla. «El Govern continua treballant per establir a mitjà termini un mecanisme de mutualització del deute europeu», ha explicat la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, en una entrevista a la Cadena Ser. «Ha sigut una primera part excel·lent», però «ara hem de guanyar la partida al Consell Europeu», ha afegit el seu col·lega italià, Roberto Gualtieri. 

A davant tornaran a tenir els Països Baixos. «Cada un pot llegir el que vulgui (en l’acord), és important no enganyar-nos a nosaltres mateixos», ha avisat el seu ministre de Finances, Wopke Hoekstra. «No apareix res relacionat amb la mutualització» i «la majoria (de països) estan en contra dels eurobons», ha conclòs. França, mediador juntament amb Alemanya de l’acord, prefereix veure el vas mig ple tot i que reconeix que queda molta negociació per endavant. «Quedamolta feina per endavant però el text és clar, molt voluntarista, i un èxit per a França», opina Le Maire que veu en el pacte un recolzament al Fons, temporal i amb capacitat d’emetre deute, proposat per França.

Triple xarxa de seguretat

240.000 milions del MEDE: Es tracta de l’element central del pla d’emergència gràcies a una línia de crèdit de fins al 2% del PIB (240.000 milions d’euros) que serà accessible mentre duri la pandèmia per finançar els costos directes i indirectes de salut, tractaments i prevenció del Covid-19. Malgrat les exigències del Govern holandès, que reclamava condicions macroeconòmiques estrictes per als països que acudissin al MEDE, l’únic requisit serà que financi la despesa vinculada. Ni Espanya –que podria accedir a 25.000 milions– ni Itàlia –a 36.000 milions– tenen pensat acudir al fons de rescat europeu. Madrid perquè considera que no ho necessita al finançar-se sense problemes en els mercats. Roma perquè consideren aquest instrument «perillós» que a la llarga agreujarà la seva situació financera.

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

200.000 milions en garanties del BEI: La segona peça del puzle, una xarxa de seguretat per recolzar el teixit empresarial europeu, pretén donar oxigen a les empreses en dificultats, afectades pels tancaments generalitzats decretats per la majoria de governs europeus per frenar la propagació del virus. Es tracta d’un fons paneuropeu del Banc Europeu d’Inversions que es construirà a partir de 25.000 milions d’euros en garanties que posaran els Estats membres i que permetran mobilitzar uns 200.000 milions d’euros per finançar particularment petites i mitjanes empreses, a través de la UE i de les institucions de crèdit estatals. «Esperem activar el fons amb rapidesa perquè els seus beneficis arribin on més es necessiten», ha dit el president del BEI, Werner Hoyer. «Es basa en la nostra fortalesa financera col·lectiva perquè junts som més forts», ha recalcat el president de l’Eurogrup, Mário Centeno.

100.000 milions per a SURE: L’últim ingredient de l’arsenal de mesures aprovat per l’Eurogrup per afrontar les conseqüències a curt termini del coronavirus és un fons de reassegurança d’ocupació denominat SURE, menys ambiciós del que defensa Espanya, però que permetrà donar préstecs per evitar la destrucció de llocs de treball i finançar els ertos mentre duri la pandèmia. «Des de l’última crisi hem creat 13 milions de llocs de treball. Molts han sigut destruïts en només unes setmanes. Necessitem una nova capa de protecció per assegurar que no se’n destrueixen molts més en el futur», afirma Centeno. El mecanisme, de caràcter temporal i que mobilitzarà 100.000 milions a partir de garanties dels Estats membres, va ser proposat recentment per la Comissió Europea i ara haurà de ser negociat entre el Consell i el Parlament Europeu tot i que l’objectiu és que sigui operatiu «al més aviat possible».