El Govern preveu ara menys creixement, més atur i més dèficit per al 2020

El Consell de Ministres va aprovar aquest dimarts el marc en el qual s’hauran de desenvolupar els Pressupostos d’aquest any i dels tres següents. En les seves previsions, l’Executiu projecta ara per al 2020 menys creixement (1,6%), més atur (13,6% de la població activa) i, vinculat a tot això, un nivell més gran de dèficit públic (1,8% del PIB).

A més, el Consell de Ministres va aprovar una pujada del 3,8% del sostre de despesa pressupostària per al 2020 (fins als 127.609 milions d’euros) i va anunciar que reactivarà en les pròximes setmanes els projectes de llei que van decaure el febrer passat per crear la ‘taxa Google’ i l’impost sobre transaccions financeres i per posar en marxa noves mesures contra el frau fiscal. Això serà abans, fins i tot, de remetre el projecte de llei de Pressupostos al Congrés dels Diputats, que el Govern no farà abans de concitar el recolzament imprescindible dels independentistes d’ERC per a la votació. L’objectiu del Govern, continua sent el de tenir els nous Pressupostos aprovats «abans d’acabar l’estiu», sense precisar en quin moment entre el juny i el setembre podria passar això.

.

La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, i la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero , van comparèixer en roda de premsa després de la reunió del Consell de Ministres per donar compte de les noves previsions contingudes al quadro macroeconòmic fins al 2023 i del nou camí d’objectius de dèficit i deute públic fins al final de la legislatura. 

Una legislatura per davant

El nou quadro macroeconòmic rebaixa de l’1,8% a l’1,6% la previsió oficial de creixement de l’economia per a aquest any, com a conseqüència de l’«entorn exterior més incert» i per la mateixa maduresa del cicle econòmic, segons Calviño. Segons aquest quadro, el creixement tocarà terra el 2021 (amb una taxa de l’1,5%) per recuperar l’1,6% en el 2022 i l’1,7% l’últim any de la legislatura. 

L’ocupació  creixerà a taxes anuals en l’entorn de l’1,4% (davant el 2,3% del 2019) i la taxa d’atur se situarà a finals del 2020 en el 13,6%, més d’un punt per sobre de l’última previsió del Govern. Al final de la legislatura la taxa d’atur fins i tot arribarà al 12,3% de la població activa, segons les noves previsions.

El nou objectiu de dèficit per al conjunt de les administracions de l’1,8% del PIB per a aquest any, concedeix un marge de despesa més gran de 16.510 milions d’euros (si es compara amb la senda vigent heretada de Mariano Rajoy, que preveia un objectiu del 0,5% per al 2020), dels quals tan sols 2.500 milions arribaran a les autonomies. La major part del nou marge se l’emporta l’administració central (6.350 milions addicionals) i la Seguretat Social (7.620 milions).

El camí d’objectius de dèficit preveu arribar al final de la legislatura amb un desfasament del 0,9%, el 2023.

Quant al deute, es preveu per al 2020 una taxa del 94,6% del PIB i per al 2023, del 89,8%.

Programa de coalició

La nova senda, segons van recalcar Montero i Calviño, és «realista i creïble» i garanteix que Espanya continuï reduint el seu dèficit i el seu deute i complir amb les exigències europees «a un ritme que no danyi ni el creixement ni la creació d’ocupació».  «Són objectius realistes, que no venen fum», va recalcar Montero, al contrari dels heretats del Govern del PP que, en el dia d’avui –va dir la ministra– «manquen del principi de realitat».

Amb la nova senda d’objectius, amb el sostre de despesa aprovada és dimarts i amb les pujades d’impostos que –segons Montero–, no tindran caràcter retroactiu, Hisenda preveu poder «imprimir» en els nous Pressupostos les «senyes d’identitat» de l’actual Govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem. Aquestes passen, segons Montero, per la reducció de desigualtats, la transició ecològica, la lluita contra la pobresa, el repte digital i la «revitalització» de l’estat del benestar.

La magnitud de l’ajustament

Com que encara no se sap quin va ser el dèficit públic amb el qual es va tancar el 2019, no es pot esbrinar la magnitud de l’ajustament que serà necessari per complir l’objectiu de l’1,8% previst per a aquest any. Si, com preveu el Banc d’Espanya, el dèficit el 2019 va ser del 2,5% del PIB, serà necessari un ajustament de 7 dècimes (uns 8.890 milions); si, com apunta l’Airef,  el 2019 va tancar amb un dèficit del 2,2% l’ajustament necessari baixaria 4 dècimes (5.080 milions). D’una manera o una altra, una part de l’ajustament pot arribar de la recaptació més gran pel creixement econòmic; la resta hauria d’arribar de la contenció de la despesa (la regla de despesa s’ha previst en el 2,9%) i de les pujades fiscals previstes pel Govern de coalició.

Notícies relacionades

El Govern rebaixa la seva previsió de creixement i apujarà les pensions el 0,9%

Ametller entra en el sector del menjador escolar amb Saned

Falta per conèixer quina serà l’opinió de les autoritats europees respecte de les previsions pressupostàries espanyoles. Ara que Espanya ja ha sortit del braç correctiu del Pacte d’Estabilitat i Creixement (per haver situat el seu dèficit per sota del 3% del PIB), a la Comissió Europea no li toca pronunciar-se sobre els objectius nominals de dèficit previstos en la senda, sinó sobre la capacitat d’ajustar els ingressos i despeses de forma estable que aportaran les mesures que s’incorporin en els Pressupostos. Això és el que es diu reducció del dèficit estructural i és aquí on Espanya s’haurà d’esforçar a convèncer Brussel·les, que exigeix un ajustament estructural del 0,65% del PIB (uns 8.200 milions).

Oficialment, el nou camí no s’ha pactat amb la Comissió Europea, tot i que la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño,està en permanent contacte amb les autoritats europees des de fa setmanes, quan es va constituir el nou Govern de Pedro Sánchez. Des de Brussel·les s’insisteix que Espanya ha de remetre a la Comissió Europea el seu nou projecte pressupostari per al 2020 abans d’emetre una opinió sobre els seus objectius i mesures des del punt de vista de l’estabilitat pressupostària.