Cita d’intel·lectuals i militars a Poblet

Pot ser que la guerra a la Catalunya dels segles XVI i XVII tingui més punts en comú del que sembla amb les imatges de militars recollint drons russos en un camp de Polònia fa pocs dies. Connexions entre assumptes aparentment tan distants en el temps poden aflorar en les xerrades i sessions de treball que des d’ahir se celebren al monestir de Poblet (Conca de Barberà).

Es tracta d’història militar de Barcelona, però és Europa el camp general de la reflexió. En plena ratxa de tensió al flanc est de l’OTAN, quan Europa mira de construir la seva defensa, l’Institut d’Història del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) celebra les jornades Guerra i societat a Catalunya i identitat de defensa europea, amb la col·laboració del Regiment d’Infanteria Barcelona 63.

Les conferències i presentacions s’allargaran fins demà, en el marc d’un projecte d’investigació dirigit per l’historiador i acadèmic Enrique García Hernán, que es troba centrat en el Terç de Barcelona a l’època moderna.

Hi participen també les universitats de Barcelona i Pompeu Fabra, i l’Associació Jeroni d’Argençola, en suport a sis sessions de treball en les quals es creuen la historiografia, la identitat europea i la cultura de defensa. Aquestes jornades són una trobada especial, atesa l’escassetat encara existent a Espanya de cites dedicades a la reflexió sobre la història i la defensa.

García Hernán va explicar en l’acte d’obertura que "la ciutat, tota ciutat, es vertebra en la defensa". "Si no saps d’on vens, ¿com sabràs on vas?", va dir en la inauguració el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto. "Conèixer la història ens serveix per aprendre dels nostres encerts, però sobretot dels nostres errors", va assenyalar el general director de l’Institut d’Història Militar, Marcos Llago. I ho va remarcar la vicepresidenta de Transferència del CSIC, Ana Castro: "Connectar el passat amb el present és necessari per entendre el que ens ve".

Claus útils

Notícies relacionades

Hisenda s’obre a acceptar davant d’ERC el traspàs "progressiu" de l’IRPF

Sánchez busca llimar les reticències d’Alemanya al català a la UE

La història de Barcelona conserva claus útils per entendre el present. El Terç de Barcelona, antecedent de l’actual Regiment Barcelona 63, és un cas digne d’estudi sobre la integració d’identitats diverses dins les estructures militars de la monarquia hispànica, una aproximació al que avui és la Unió Europea. "En ell comença una llarga història de mobilització de voluntaris catalans a Europa, l’Àfrica i Amèrica", va explicar el coronel Pedro Valdés, cap del Regiment.

Quatre-cents anys després, el regiment hereu d’aquell terç barceloní del segle XVII ha estat instruint soldats ucraïnesos per a la seva defensa, en "una de les demostracions del compromís de Barcelona amb Europa", segons ha afirmat el coronel Valdés.