Un de cada tres espanyols tindrà més de 65 anys el 2070

La gran revolució demogràfica que s’està vivint a Catalunya i Espanya ve marcada per aquest gran motor de tracció que és la immigració internacional i per un procés d’envelliment, només esmorteït per l’arribada de població estrangera, que està cridat a reiniciar des de les polítiques públiques, el sistema de dependència i salut fins a l’urbanisme i la composició de les famílies.

Les dades són aquestes: un de cada tres habitants tindrà més de 65 anys el 2070 (ara són el 19%). "Hem de posar-nos a pensar ja en això perquè ni la immigració ni un eventual augment de la natalitat a priori revertiran aquest fenomen", adverteix el demògraf Andreu Domingo, subdirector del Centre d’Estudis Demogràfics i coordinador de l’últim número de la revista Idees, del Centre d’Estudis de Contemporanis, un exercici que explora els reptes demogràfics lluny d’aquest compte enrere apocalíptic que sovint ressona en aquests assumptes.

La caixa de les pensions

¿Com serà la nostra societat d’aquí a 50 anys? ¿De quina manera es pot abordar l’envelliment de la població i la baixa taxa de fecunditat? ¿Quin paper juguen les migracions? Aquestes qüestions composen la caixa negra d’un futur –més nombrós, molt més divers per orígens i concentrat en poblacions de més de 50.000 habitants– en què, per exemple, segons algunes estimacions, Catalunya necessitaria un saldo migratori de nou milions d’estrangers fins al 2050 per mantenir l’actual taxa de dependència (relació entre la població més gran de 65 anys i els que en tenen entre 15 i 64). "Tenint en compte que el dels últims 23 anys és d’1,9 milions, aquest càlcul sembla del tot desmesurat", apunta el demògraf, el dossier del qual apresa les administracions a adaptar les polítiques públiques a aquestes noves realitats.

Sobra dir que amb la caiguda de la fecunditat, l’augment de l’esperança de vida i l’arribada gradual dels baby boomers a l’edat de jubilació, una de les tensions de l’envelliment es viurà a la caixa de les pensions. "La població cotitzadora ha d’incrementar-se al mateix ritme, per la qual cosa l’única via és lluitar contra l’atur i la precarietat laboral, i permetre la immigració laboral necessària", apunta a l’article Tensions a la seguretat social el sociòleg Pau Miret. Més enllà d’això –assumpte per descomptat gens menor–, el procés d’envelliment és un fenomen de pes que la demògrafa Dolores Puga crida a deslligar del "fatalisme o l’adversitat". Dues dades: la longevitat humana ha augmentat tres mesos cada any en l’últim segle i mig i els més grans de 90 anys a Espanya han passat dels 200.000 l’any 2000 als 600.000 el 2023.

‘Gerontolescència’

I tot i que una de les grans preguntes és com es viuen i es viuran aquells anys guanyats, el cas és que la nova longevitat està revolucionant el que tradicionalment s’entenia com a vellesa. "A inicis de la vellesa hi ha autors que ja parlen de gerontolescència amb referència a les edats entre els 60 i els 80 que es viuen amb un alt nivell d’autonomia i que són el principal suport d’altres generacions familiars –manté Puga-. A més, fins i tot hi ha autors que apunten que la població està rejovenint en el sentit que, quant a l’expectativa de vida, els 66 anys de 1975 equivalen als 74 del 2023".

Els reptes, no obstant, existeixen. En aquest sentit, la demògrafa manté que en la política demogràfica espanyola escassegen les referències a ecosistemes de cures, envelliment actiu, entorns d’acollida i estratègies d’integració. "Sovint s’oblida que l’objectiu principal de la política demogràfica no són els pobles, sinó el benestar dels individus. Ajustar els sistemes de salut i cures a les necessitats d’una població complexa i envellida hauria de ser una prioritat a tot el territori, tot i que de manera més urgent en zones intensament envellides i amb desequilibris en la seva estructura generacional".

Notícies relacionades

Els immigrants són el motor de la natalitat a Catalunya

L’Hospital de Terrassa reforma les urgències psiquiàtriques

Tant a les grans ciutats com a les zones rurals, afegeix l’experta, és fonamental un esforç en l’adaptació d’entorns, començant per les vivendes i seguint pel barri. "L’impuls de petites infraestructures domòtiques i dispositius de vigilància avançada facilitaria que gent gran fràgil pugui continuar cuidant-se mútuament i a ells mateixos amb seguretat i bona qualitat de vida".

La fecunditat, l’altre factor en l’equació de l’envelliment juntament amb la immigració, resulta relliscosa a l’hora d’esmorteir el pes poblacional més important de la gent gran. "Les polítiques natalistes sovint no canvien el nombre de naixements, però sí que s’han de posar esforços a reduir aquesta bretxa entre els fills desitjats i els que finalment s’acaben tenint, cosa que està relacionada amb l’accés dels joves a la vivenda, la precarietat laboral, la falta de corresponsabilitat i l’edat, tardana a Espanya, d’emancipació", apunta Domingo.