El memorial als afusellats del Camp de la Bota arriba amb vuit anys de retard

L’artista Francesc Abad firma l’obra, mentre que el despatx d’arquitectes Ruiz Larrea l’ha executat en un taller de Barcelona en els últims mesos i ha dirigit els treballs de col·locació. A falta de l’acte oficial, la figura ja és visible al parc de Diagonal Besòs, envoltat per la Ronda Litoral, el campus de la UPC i el barri de la Mina. Anomenada Bosc d’Empremtes, està carregada de simbolisme. Sobre una superfície de 163 metres quadrats, s’aixequen 1.276 tubs de ferro, de 6,1 metres d’altura i agrupats en 36 fileres. Evoquen els ajusticiats i es disposen a semblança de les pues d’un raspall invertit sobre una empremta dactilar blava, dibuixada amb una llosa de formigó armat.

El conjunt s’inspira en una màxima del filòsof Walter Benjamin, que crida a "raspallar la història a contrapel" per desconstruir el relat dels vencedors. Es completa amb un mur on es penjaran uns plafons sobre els fets històrics, referències a altres espais consagrats als morts i les coordenades del punt exacte en què se’ls va arrencar la vida. La tàpia emula el parapet davant el qual l’escamot d’execució s’alineava. Les seves ruïnes es van demolir cap al 2000, al construir-se el port del Fòrum. El monument s’emplaça a 250 metres del paratge on es van cometre les atrocitats, ara negat pel mar i els amarratges del moll.

El topònim del Camp de la Bota remet tant a un poblat de barraques del qual no queda rastre com a una de les pàgines més funestes de la història recent de Catalunya. Allà, davant el mar, es va passar per les armes centenars de represaliats de la dictadura entre 1939 i 1952, incloses 12 dones.

La infàmia es va produir a tocar de Barcelona i sobre terreny de Sant Adrià, l’Ajuntament del qual va aprovar el febrer de 2017, a proposta d’ERC, que es tracés un "projecte memorialístic de primer ordre", amb el qual va començar a tramar-se com havia de ser. L’agrupació local dels republicans ho ha continuat reivindicant, amb un acte cada any als voltants del tram en el qual es va esborrar tota marca del que s’hi va perpetrar.

Mural de Barcelona

"Estem contentíssims que al final es faci, però és veritat que arriba massa tard", opina Rubèn Arenas, número u d’ERC en el municipi. "L’execució hauria d’haver sigut més ràpida per complir el desig de moltes persones afectades de tot Catalunya, moltes ens deien que no arribarien a veure’l", lamenta.

Notícies relacionades

Així serà el Circolo Popolare, el nou gran restaurant de Big Mamma a punt d’obrir al passeig de Gràcia de Barcelona

Prova d’alerta de Protecció Civil a Catalunya: l’alarma que han rebut 5 milions de veïns de l’àrea de Barcelona

El disseny del memorial és conegut des del desembre del 2019, quan la Generalitat i el consistori el van revelar. Llavors, es calculava que l’escultura estaria plantada l’any següent. No obstant, han hagut de superar-se esculls abans de retre’s l’homenatge pendent.

Malgrat que tots els partits, tret del PP, li van donar suport, la creació del memorial ha sigut més aviat tortuosa i salpebrada per alguna fricció. A la Generalitat i a Sant Adrià va causar desconcert que l’Ajuntament de Barcelona col·loqués un gran mural amb els noms de tots els afusellats en el Fòrum el febrer del 2019. L’alcaldessa Ada Colau el va inaugurar tot just dues setmanes després que el govern municipal anunciés el seu propi homenatge a les víctimes, malgrat que el Departament de Justícia i el consistori veí feia més d’un any que ideaven el seu.