Sandra Barneda

La casualitat, qui sap si la causalitat, va fer que posteriorment coincidíssim a 8tv, el 2007, on vam presentar un informatiu humorístic a tres anomenat Envasat al buit, a càrrec de la mateixa Sandra, Natza Farré i un servidor: una experiència fantàstica en la qual vam parlar bastant, vam riure més, i vam aprendre molt... però que per desgràcia va durar poc. Les teles menors també són presoneres de les audiències i perden sovint els nervis. No passa res: el millor va ser l’experiència de reunir un equipàs i sumar una línia més al currículum.

Des d’aleshores a Sandra no li van faltar propostes que li van arribar des de tots els operadors i plataformes de Catalunya i Espanya. Es va prendre unes Vacances pagades a TV3, va presentar el Diario de la noche a Telemadrid i va pujar a El bus d’Antena 3, així com a La noria o El programa del verano de Telecinco. Gradualment ha trobat la sabata per al seu peu presentant amb indiscutible solvència realities de Telecinco com els Debates de Gran Hermano o Supervivientes All Stars.

No li deu resultar gens fàcil, perquè no ho és, presentar durant molts minuts els participants d’aquests realities malgrat que ella ho fa amb aparent naturalitat: Sandra saluda, somriu a un, empatitza amb un altre que es troba en hores baixes o no li tremola el pols ni la veu per advertir qui no compleix les regles del joc. El millor, que al final es tracta del que va aquest negoci, són les xifres de les audiències que reuneix.

Notícies relacionades

Dràcula, ‘mon amour’

Extorsió russa a ‘Salvados’

A més, conjuga una altra doble faceta que es transparenta de seguida, de les que es tenen o no es tenen: té un idil·li etern amb la càmera i tinc la percepció que cau bé a molta gent. Se m’acaben els caràcters i encara no m’he referit al fet que des del 2013 va iniciar una més que exitosa carrera literària amb la seva primera novel·la, Reír al viento?

Des de les seves xarxes socials comenta el seu imminent 50è aniversari: comprovarà ben aviat que, a aquests 50 als quals no vol arribar, una vegada allà no en voldrà sortir perquè és la millor dècada. n