El cine espanyol pren Sant Sebastià

Aquestes són les pel·lícules més destacades de la competició, més un parell de documentals que reten homenatge a figures de la música espanyola: Antonio Flores i Leiva.

‘MALDITA SUERTE’, d’Edward Berger.

Després d’atipar-se d’acumular nominacions i premis amb Sin novedad en el frente (2022) i Conclave (2024), ara Berger explora els estralls que l’addicció al joc causa sobre les seves víctimes a través del retrat d’un ludòpata ofegat pels deutes, un Colin Farrell amb tot un catàleg de tics actorals.

‘LOS TIGRES’, d’Alberto Rodríguez.

Un thriller submarí ambientat al port de Huelva i centrat en dos germans bussejadors dedicats al sector petroler –Antonio de la Torre i Bárbara Lennie– les vides dels quals donen un tomb quan hi entren tant una malaltia de les que poden causar la mort com una partida de cocaïna amagada en un vaixell de càrrega.

‘ANATOMÍA DE UN INSTANTE’, d’Alberto Rodríguez.

Adaptació de l’assaig homònim de Javier Cercas, aquesta minisèrie de quatre episodis recorda l’intent de cop d’Estat que Espanya va patir el 23 de febrer de 1981.

‘NUREMBERG’, de James Vanderbilt.

La segona pel·lícula de Vanderbilt recrea els judicis que, entre 1945 i 1946, es van celebrar contra qui havia sigut mà dreta d’Adolf Hitler, Hermann Göring, i altres comandants nazis d’alt rang. Encapçalen el repartiment dos guanyadors de l’Oscar: Russell Crowe dona vida al que va ser comandant en cap de la Luftwaffe, i Rami Malek interpreta un psiquiatre encarregat de vigilar la salut mental dels encausats per assegurar-se que no se suïcidin abans de ser jutjats.

‘HISTORIAS DEL BUEN VALLE’, de José Luis Guerín.

Torna a la competició del festival donostiarra 14 anys després que, gràcies a En construcció (2001), hi obtingués el premi especial del jurat i iniciés un recorregut que va resultar estar ple d’altres guardons –entre els quals el Premi Nacional de Cinematografia i el Goya al millor documental-, elogis de la crítica i aplaudiments del públic. Filmada al llarg de tres anys, la nova pel·lícula ofereix un retrat de Vallbona, barri de l’extraradi de Barcelona aïllat per un riu, vies fèrries i autopistes i que preserva formes de vida erradicades del centre de la ciutat.

‘COUTURE’, d’Alice Winocour.

Angelina Jolie visitarà aquest diumenge el certamen per presentar el llargmetratge amb què sembla confirmar la seva plena reincorporació al món de la interpretació: des del 2012 i fins a l’estrena de María Callas (2024) va aparèixer en pantalla només en set pel·lícules. En aquesta encarna una cineasta que, després de ser contractada per una casa de moda francesa per rodar un curtmetratge sobre una vampira que serà projectat en la Setmana de la Moda de París, descobreix que pateix un càncer de mama. La pel·lícula està parcialment inspirada en l’experiència personal de Jolie amb la malaltia.

‘MASPALOMAS’, de Jose Mari Goenaga i Aitor Arregi.

Retrata un home de 76 anys obertament homosexual que es veu obligat a deixar la seva agradable vida a les Canàries per retrobar-se a Sant Sebastià amb la seva filla, a qui va abandonar anys enrere, i que una vegada allà es veurà empès de nou dins l’armari.

‘LE CRI DES GARDES’, de Claire Denis.

Aborda l’enfrontament entre un capatàs nord-americà (Matt Dillon) que intenta encobrir la mort d’un treballador, i el germà de la víctima, que es manté apostat a l’altre costat d’una tanca coronada amb pues de filferro, exigint l’entrega del cadàver.

‘LOS DOMINGOS’, d’Alauda Ruiz de Azúa.

Retrata una família de Bilbao que ha de lidiar amb la notícia que la seva filla de 17 anys vol fer-se monja de clausura. A partir d’aquesta premissa, la nova pel·lícula reflexiona sobre la pressió que el proselitisme religiós exerceix sobre la vulnerable psicologia infantil, l’anomalia que suposa la subvenció a les escoles religioses per part d’un Estat declaradament laic i aconfessional i l’estigma que l’agnosticisme imposa sobre els que professen la fe catòlica.

Notícies relacionades

4 propostes familiars per viure la màgia de Nadal, sense anar més lluny

El teatre del futur mira al passat

‘FLORES PARA ANTONIO’, d’Isaki Lacuesta i Elena Molina.

Acabats de complir 30 anys de la mort d’Antonio Flores, aquest documental recorre la vida i l’obra del músic de la mà de la seva filla, l’actriu Alba Flores, que investiga sobre qui va ser el seu pare tant preguntant als seus familiars i amics com furgant en vídeos casolans, fotos, dibuixos, imatges d’arxiu i lletres de cançons. No és l’únic documental musical que veurà la llum en el certamen donostiarra. També ho farà Hasta que me quede sin voz, en què el madrileny Leiva repassa en primera persona la seva trajectòria. Aquestes dues pel·lícules no aspiren a la Concha d’Or.