El Tribunal de la UE desestima el recurs d'Iberpotash ICL contra la multa de 5,8 milions per ajuts il·legals

El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) va donar a conèixer aquest dijous que ha desestimat el recurs d’Iberpotash  contra la penalització de la Comissió Europea (CE) a la companyia per rebre ajuts d’Estat il·legals . El Tribunal dona la raó a la CE després del recurs interposat per l’empresa minera a mitjans del 2018, en el qual demanava al Tribunal que anul·lés la decisió de Brussel·les, amb la qual l’empresa no podrà recuperar els 5,84 milions d’euros ja imposats com a sanció.

Iberpotash posseeix i explota dues mines de potassa, una a Súria i una altra als municipis de Sallent i Balsareny (Bages), i és propietària del runam de sal de Vilafruns, en la qual les activitats mineres van finalitzar el 1973. La companyia és una filial de la multinacional israeliana ICL Group, el productor mundial més gran de fertilitzants.

El Tribunal General de la Unió Europea considera que la firma salinera es va veure beneficiada per les aportacions públiques injustificades que es van destinar el recobriment de residus de l’explotació de sals del Bages (Vilafruns) i reconeix que les fiances imposades van ser insuficients. Es reafirmen així les sentències dels tribunals espanyols (el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el Tribunal Suprem), que al seu dia van pujar les fiances dels 500.000 euros a l’actual pels efectes de la mina de Sallent.

Quant al recobriment de Vilafruns, el tribunal europeu considera que efectivament no procedia que el Govern sufragués totalment aquesta operació (més de 10 milions d’euros), i per tant, l’empresa havia d’afrontar la meitat dels costos.

Efectes en els comptes

Iberpotash va assegurar ahir que la decisió del tribunal «no tindrà cap impacte per a l’empresa», ja que aquesta quantitat ja va ser abonada. «Presentem un recurs com ho faria qualsevol altra empresa en una situació similar», van assegurar des de la companyia.

ICL assegura que es manté «plenament compromesa» amb el territori afectat per l’explotació minera. Durant el 2020 la companyia preveu inaugurar la nova terminal del port de Barcelona, que permet la sortida de les sals de rebuig acumulades. Aquesta operació es prolongarà durant molts anys. La inversió compromesa és d’uns 400 milions d’euros. Una de les crítiques dels acords d’ICL amb el Govern va ser la garantia de permanència de la companyia en l’explotació catalana, d’uns 17 milions d’euros. ICL considera que la crítica no té sentit, ja que la firma s’ha compromès a llarg termini, tal com demostra la inversió de 400 milions al port de Barcelona, per a la sortida de residus. 

Muntanyes de sal

Per cada tona de potassa que s’extreu de Súria s’acumulen tres tones de sal, que necessita ser comercialitzada. La que no es comercialitzava es dipositava en runams com el del Cogulló. Després de 90 anys d’abocaments, el Cogulló s’ha convertit en una muntanya de 500 metres d’altura que ocupa una superfície de 50 hectàrees i que ICL es compromet a reduir a través de la instal·lació portuària. Es calcula que es tardaran més de 50 anys a reduir la mida de les muntanyes de sal. L’excés d’oferta de sal al mercat és evident.

La polèmica sempre ha envoltat l’explotació salinera del Bages, ja que els competidors de la firma israeliana ICL consideren que aquesta firma va tenir un tracte de favor sospitós per part dels governs convergents. La barrabassada mediambiental al Bages va requerir inversions públiques per no obstaculitzar la venda d’Iberpotash a ICL. Les plantes de potabilització d’Abrera i Sant Joan Despí van costar uns 123 milions d’euros a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). El cost del col·lector de salmorres, finançat per la Generalitat, va costar prop de 100 milions d’euros, una inversió de la qual es va beneficiar de forma majoritària Iberpotash.

L’amenaça per al medi ambient dels residus salins es manté i el concurs per a la construcció del nou col·lector està aturat per falta de finançament. El col·lectiu Basta Sal va celebrar aquest dijous la decisió «previsible» del Tribunal Europeu, en la línia que «qui contamina ha de pagar els costos de la destrossa mediambiental», tot i que van reconèixer que la quantia de la multa és molt baixa.

La sentència

La sentència desestima els cinc motius invocats per la part demandant, que es basen que la CE va treure conclusions errònies i va infringir diversos articles del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE). En el primer motiu, Iberpotash al·legava que una ajuda d’Estat en forma de comissions bancàries més petites per la reducció de les garanties en el període 2006-2016, l’import del qual va ascendir a 1,8 milions d’euros, no complia el criteri de la transferència de recursos estatals, ja que no havia donat lloc a cap reducció del Pressupost de l’Estat.

Notícies relacionades

Ametller entra en el sector del menjador escolar amb Saned

Borges ven a un fons el seu negoci agrícola de fruita seca

En el segon, el demandant va al·legar, entre altres qüestions, que la CE va concloure erròniament que aquesta ajuda li conferia un avantatge perquè no va demostrar que els imports inicials de les garanties financeres fossin massa baixos. En el tercer motiu, basat en la violació dels principis de protecció de la confiança legítima i de seguretat jurídica, el demandant també al·legava que, en el supòsit que el tribunal considerés que els esmentats ajuts constituïen una ajuda d’Estat incompatible amb el mercat interior, hauria d’anul·lar la decisió impugnada en la mesura que exigeix la recuperació de l’esmentada ajuda.

El quart argument estava basat en la infracció de l’article 107 TFUE, apartat 1, en tant que la Comissió va considerar que una mesura relativa a la inversió per al cobriment del runam de Vilafruns conferia un avantatge selectiu. Finalment, en el cinquè motiu, la demandant al·legava que la Comissió no va determinar correctament l’import de l’eventual ajuda resultant de la inversió.