L’arma de la nul·litat
El judici oral del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, se celebrarà el mes d’octubre vinent, mentre que Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, serà enjudiciat per un jutge penal el primer trimestre del 2026.
"Quant al possible perjudici irrogat o la lesivitat dels fets, en aquest moment inicial de formació de la causa, resulta difícil de fixar i separar; ara bé, estimem que almenys indiciàriament, en aquest supòsit, sí que existeix una càrrega de lesivitat que afecta el possible perjudici al dret de defensa d’Alberto González Amador, com a conseqüència de la revelació del correu existent entre el seu lletrat i el fiscal de Delictes Econòmics, el 2 de febrer del 2024, on s’indica, entre altres coses, que "... de comú acord amb Alberto González Amador, els comunico que és voluntat ferma d’aquest assolir una conformitat penal, reconeixent íntegrament els fets (certament s’han comès dos delictes contra la Hisenda Pública) així com procedir a rescabalar el dany causat pagant íntegrament la quota i interessos de demora a l’AEAT". (Sala d’Admissió, Sala Penal del Suprem, 15 d’octubre 2024. Manuel Marchena, president. Susana Polo, ponent.
El delicte pel qual va obrir causa l’esmentada sala d’admissió va ser, en efecte, la filtració del correu del 2 de febrer del 2024 (per presumpte delicte de revelació de secret). I ja en la interlocutòria inaugural es confessava, segons ha pogut llegir-se, que resultava difícil d’identificar o qualificar el dany, però que sí, en efecte, existia una "lesivitat" que hauria produït un perjudici al dret de defensa de la parella d’Ayuso. Vaja, una lesivitat o dany no identificat.
Segons hem avançat, el jutge d’instrucció, Ángel Hurtado, dictarà en els primers dies de setembre la seva resolució sobre l’única sol·licitud processal pendent les acusacions populars, a saber, si suspendrà de manera cautelar el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, o no.
L’aperitiu i les postres
Això, segons la informació a què ha tingut accés aquest diari, serà l’aperitiu abans del 5 de setembre, l’acte inaugural de l’any judicial que presideix el rei Felip en el ple de la Sala Penal del Tribunal Suprem.
I com a postres, el dilluns 8 de setembre, Hurtado firmarà la interlocutòria d’obertura de judici oral de García Ortíz, en què es recolliran els escrits de totes les acusacions i de la defensa. De seguida s’elevaran les actuacions perquè la Sala Penal estableixi la data del judici oral. Hi ha pressa per celebrar-lo. La data que es contempla és el mes d’octubre. O primers de novembre. La idea és dictar sentència abans de final d’any o el gener del 2026.
Quant a la jutge Inmaculada Iglesias, que ha aconseguit la gesta d’asseure al banc dels acusats per primera vegada en la història judicial espanyola un fiscal general de l’Estat, des de diumenge passat, dia 10 d’agost, data en la qual ha complert 65 anys, s’ha acollit a la jubilació, segons ja havia informat, com resulta preceptiu, el 7 de febrer del 2025, al Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), el que al seu torn va elevar la comunicació al Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
La comissió permanent del CGPJ al seu torn va nomenar el magistrat Antonio Viejo, exdegà dels jutjats de Madrid, per fer-se càrrec de manera provisional del jutjat d’instrucció número 19 de Madrid. El pròxim dia 18 d’agost, la comissió permanent tornarà a reunir-se i seria previsible que inclogui l’assumpte en l’ordre del dia, encara pendent de confeccionar.
Són set els magistrats que formaran el tribunal d’enjudiciament d’Álvaro García Ortiz: Andrés Martínez Arrieta (president) Susana Polo (ponent), Manuel Marchena, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Carmen Lamela i Javier Hernández.
Als cinc de la Sala d’Admissió que va obrir la causa contra García Ortiz s’hi han unit, com en tota causa rellevant, dos més, el més antic i el més modern: Martínez Arrieta i Hernández. I ja que Martínez Arrieta serà entronitzat president de la Sala Penal en la primera setmana de setembre i com que el president de la Sala Penal presideix quan se celebra judici, li tocarà a ell dirigir el tribunal i el judici oral.
El relat dels fets
Tant si és condemnat com si no ho és, és rellevant el relat de fets que contindrà la sentència precisament per al judici oral de González Amador que tindrà lloc més tard. "Pot ser absolt perquè el tribunal consideri que, com deia el magistrat Andrés Palomo en el seu vot particular sobre l’ordre de processament, les proves no són suficients per dictar condemna. O pot ser condemnat per indicis. Però serà important conèixer si es deixa constància del dany que la filtració del correu va provocar al dret de defensa de la parella d’Ayuso, cosa que podria ser aportada al judici de González Amador", assenyala un advocat penalista. Un exmagistrat, al seu torn, estima que no hi ha una relació entre els dos casos com per provocar la nul·litat de les actuacions contra la parella d’Ayuso.
Notícies relacionades"Si hi va haver defraudació i falsedat, o no, s’ha de provar amb les dades de l’Agència Tributària. Pot anul·lar-se com a prova l’admissió de culpabilitat, en les negociacions d’un pacte de conformitat, però això no afecta les proves documentals prèvies, perquè són independents. No hi ha connexió ni relació d’antijuricitat entre una prova i l’altra, i en tot cas les afirmacions de l’advocat defensor en una negociació de conformitat mai poden ser prova de la culpabilitat del seu defensat.
La filtració podria haver afectat la seva imatge, però no la seva presumpció d’innocència en sentit processal". La defensa de la parella d’Ayuso ho tindrà molt difícil amb l’informe de les inspectores de l’Agència Tributària. Per això la nul·litat d’actuacions amb la pretesa contaminació de la prova derivada de la filtració del correu del 2 de febrer del 2024 serà la seva gran carta.
