Mort d'un temporer Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Els presseguers ploren

Pocs dies abans de la festa de l’Assumpció ens arriba la noticia de la defunció d’un temporer. Ningú sap ni quan, ni com, ni on l’ha de venir a trobar la mort, creieu-me. Però tingueu també la certesa, que la referència que vaig fer durant els primers dies de la meva arribadr a la diòcesi de Lleida en favor de la cura que tota vida humana mereix, la mantinc. No és pas un crit de guerra -si us plau!-, sinó el ressò del clam d’aquells que no tenen veu. No caiguem, però, en el bipartidisme fàcil, temporers o empresaris. De l’evangeli no es desprèn res més que un fort desig de justícia, de pau, de Déu. Jesucrist ens acompanya misteriosament a tots, per tal que puguem aprendre la gran lliçó de la vida: ser feliços. I ho serem si cultivem la felicitat dels altres. Això només pot donar-se des de l’Amor que és, al mateix temps, donar i rebre. No vull parlar pas des de la trona, senzillament comparteixo una reflexió.
Tots som persones, temporers i pagesos; treballadors i empresaris, vinguem d’on vinguem. Però és que això no va de procedències, això va de no permetre que mai avanci la deshumanització en cap àmbit de la nostra vida. L’evangeli, que és el full de ruta a curt I llarg termini per als qui ens diem cristians, ens indica criteris i opcions que no són anecdòtics o esporàdics. La defensa de la dignitat dels llocs on vivim, dels treballs que duem a terme, de l’escolarització que tots els infants necessiten, del salari que rebem, de la cultura que consumim, de les relacions que establim, del descans que tots necessitem...tot això té a veure amb la dignitat, que no és pas un concepte tant abstracte com perquè no puguem dir-ne res, ni tampoc una realitat tan habitual que puguem donar per suposada o assegurada per a tothom.
De vegades sembla que a pilota passada les coses siguin més fàcils de dir. No ho sé del tot. El que sí que sé és que mai estem preparats del tot per afrontar la realitat, i tampoc del tot llestos per assumir-la. Ho dic amb tot el respecte pels empresaris i pels temporers que han d’afrontar unes situacions no còmodes, al camp i fora del camp. El que no podem fer, però, és quedar-nos de braços creuats, perquè el que sí que sé és que de cada moment de la vida en podem treure una lliçó positiva per seguir creixent. Absolutament de cada instant, per molt inversemblant o per molt dramàtic que pugui ser.
Notícies relacionadesEls camps de presseguers d’Alcarràs van ser coneguts per una pel·lícula ben exitosa, però ara podem dir, un cop més, que la realitat continua superant els nostres relats, molts d’ells gens ficticis. Això té estreta relació amb el pensament bergoglià que havia afirmat: «la realitat és superior a la idea». Doncs, bé, aquí en tenim la prova. La realitat, certament, ens exigeix a tots, empresaris i temporers, que no donem peu mai més a la deshumanització.
Col·loquialment diem que «la vida és dura». Ho admetem. Però no siguem nosaltres els qui la fem més complexa, més espessa, més difícil de digerir. El tancament d’una empresa o la mort d’un temporer ens alerta a tots en molts sentits. Tots som persones i, per tant, molt més que un tuit o un interès en joc cada quatre anys. La mort avui torna a trucar a la nostra porta i ens convida a adonar-nos de la importància d’obrir-nos camí a la vida des de la dignitat, des de la humanització de les nostres relacions. Tots som cridats a una veritable responsabilitat personal i col·lectiva. El món de la pagesia, tant nostre i tant lleidatà, és un món molt marcat per la duresa de les seves condicions. Pagesos i temporers ho saben prou bé. Encara que la realitat avui ens hagi tornat a esmicolar, no siguem dels qui ens deixem vèncer per la manca de fe en un món nou. Somiem i lluitem perquè ningú sigui reduït a una cosa, una estadística, un algoritme o un fet circumstancial. Avui no només els fills, familiars i amics ploren la mort d’un treballador, avui els presseguers també ploren, i això ens hauria de fer pensar a tots.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.