"Han deixat els pobles i la gent sols"

Al petit poble lleonès d’Herreros de Jamuz lamenten que els efectius prioritzessin apagar l’incendi a Las Médulas i denuncien l’abandonament de les autoritats mentre defensen ells mateixos les seves terres del foc.

"Han deixat els pobles i la gent sols"
2
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs
Andrea López-Tomàs

Periodista i politòloga. Corresponsal a l'Orient Proper des de Beirut.

ver +

Carmen no pot atendre el telèfon. Tampoc el seu fill Mario, ni Izan, ni Samuel. "Estem intentant apagar un altre foc perquè s’ha tornat a encendre a la muntanya el que ahir estava controlat", relata aquesta lleonesa a través d’una precipitada nota de veu que arriba, quan la cobertura ho permet, des del seu diminut poble, Herreros de Jamuz (68 habitants a l’hivern, gairebé 200 aquests dies). Una altra veu preocupada pregunta pel grup de WhatsApp: "¿Algú sap on són els guajes?". A molts pobles com aquest de la província de Lleó, on els 14 incendis forestals en actiu han calcinat més de 18.000 hectàrees i desplaçat milers de persones, són aquests adolescents valents de la localitat els que miren d’aturar les flames.

"Va ser una bogeria –rememora Carmen Fernández–. Només uns 10 veïns ens vam quedar al poble i nosaltres vam haver d’apagar el foc dins d’una casa perquè la Guàrdia Civil va passar per davant dues vegades, i ni es va dignar a baixar del cotxe; va ser inhumà", explica. Sense "haver aclucat els ulls en tota la nit", aquesta mare d’un dels guajes que va pujar a la muntanya a desbrossar-la abans que arribés el foc confessa encara "estar en xoc". "És un infern, tot el que pugui explicar és poc", afegeix, abans de començar a enviar missatges a tota aquella gent que no és al poble per confirmar-los que les seves cases estan bé.

Des de la distància alguns miren d’ajudar. "A casa nostra hi ha un pou amb aigua, per si necessiteu posar una bomba per al que considereu", ofereix Anna. "Podeu saltar la tanca", afegeix. A molts, estar allunyats de la seva terra en el seu pitjor moment els consumeix. "¿Què fem aquí sense fer res quan la nostra gent s’està arriscant?", es pregunta Abel Tomás Cela, la família del qual és originària d’Herreros de Jamuz, tot i que resideix a Catalunya. Cada estiu, els fills dels lleonesos que van emigrar a terres catalanes a la recerca d’una vida més digna als anys 60 tornen al seu poble natal per passar les vacances amb les seves famílies.

Notícies relacionades

"La gent no la recuperes"

"Han abandonat el poble", denuncia a aquest diari un evacuat junt amb el seu fill i la seva dona a una localitat pròxima a Lleó a casa d’uns familiars. "Tots els efectius han anat per a Las Médulas i han deixat els pobles i la gent sols", constata. Des de fa gairebé tres dècades, aquest paisatge cultural lleonès és Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. "Això és important només perquè algú a la Unesco va decidir que ho era, però ¿i la gent? Las Médulas seguiran allà, les replantaran, i hi haurà recursos per a això, però la gent no la recuperes", acaba Abel.