"La política és pitjor del que creia"

"M’agrada la perruqueria des que vaig veure Eduardo Manostijeras", se sincera Conchi Abellán (Mataró, 1984). Fa vuit mesos que va passar de clamar contra les retallades com a líder de Podem Catalunya a aplicar-les ella des de la seva perruqueria. "Això sí, aquestes són controlades", matisa amb un somriure d’orella a orella després d’obrir a EL PERIÓDICO les portes del que suposa ara el seu dia a dia dedicada a la seva professió a Rubí. Amb les tisores a les mans, assegura ser feliç. Almenys més del que ho era en la seva recta final dedicada a la política. No en va s’ha tatuat una au fènix al braç esquerre com a símbol del seu renéixer personal.

"Necessitava parar, sortir d’allà. Vaig arribar a un nivell d’ansietat incontrolable, era agafar el mòbil i posar-me a plorar. El que més em matava era la guerra interna", reconeix. Els fronts per llavors eren múltiples: es va produir el divorci amb Sumar, també el cisma amb els Comuns i la cúpula de Podem era un polvorí després d’unes primàries que va guanyar de forma ajustada el febrer del 2024. "Hi va haver una part de la direcció que no va acceptar que guanyés", relata. Va ser el passat novembre quan va dir prou. I perquè Ione Belarra no intentés i aconseguís –una vegada més– retenir-la, li va enviar una carta perquè la seva decisió d’anar-se’n aquesta vegada fos irrevocable.

"És moment de fer un pas al costat per cuidar-me i reprendre forces", escrivia just després a tall de comiat a les xarxes socials. Posava així punt final a 10 anys implicada en el projecte dels morats, partit pel qual va ser diputada al Parlament entre 2019 i 2021 i que va liderar durant quatre anys a Catalunya. Tenia clar llavors que reprendria la seva vida anterior, que tornaria a la perruqueria, la passió per la qual va decidir formar-se, i que invertiria el temps que la política li havia impedit dedicar a la seva família. "Jan, el meu fill petit, té la mateixa edat que Podem, no havia conegut a la seva mare fora de la política", assegura.

Ara és autònoma en un sector en el qual, recorda, es cobra el salari mínim perquè no té conveni. Amb coneixement de causa va batallar la baixada de l’IVA de les perruqueries durant la pandèmia. Té una companya a jornada completa i una altra a mitja jornada. No és fàcil, admet, però està satisfeta perquè ha fidelitzat clientela i perquè ara té horaris i, malgrat que encara "hi ha dols" que ha de passar, ha guanyat calma personal.

Tot i que això no significa que ara passi de la política. Ho revela un altre dels tatuatges recents que s’ha fet, aquest al coll, i que recull la seva base anarquista: "Ni pau entre classes ni guerra entre pobles".

A més, defineix la perruqueria com un "radar" del que preocupa a la gent: "¡Quins debats es formen aquí els dissabtes!". Entre metxes, rul·los i cabelleres ensabonades a tothom li toca el rebre, des de Cristóbal Montoro a Santos Cerdán, a qui Abellán defineix com a "mafiosos amb partits entre les mans que juguen amb la il·lusió de la gent". El seu partit, aclareix, és i continuarà sent Podem. I en aquests moments tant parla amb la veïna del cinquè primera a qui li fa la permanent com manté contacte amb Pablo Iglesias.

Amb l’habilitat per prendre un cafè mentre maneja tints i tisores i fins i tot per cantar com els àngels alhora –canta coples a les persones grans que pentina a la residència de davant–, admet que és una rara avis perquè és difícil que es dediquin a la política persones no universitàries i que canviïn les institucions pel seu ofici fugint de les "portes giratòries" que tant va criticar.

"El trist és que sigui una excepció, això hauria de ser el més normal. La política no pot ser una plataforma de vida i fan falta mestresses de casa, cuiners... Perquè, ¿com atrauràs aquests perfils si et costa parlar com ells?", planteja. En el seu historial hi consta més d’una crida a l’ordre perquè, per exemple, deixés de tutejar diputats i els tractés de vostè.

Una "hòstia de realitat"

Notícies relacionades

L’arma de la nul·litat

El trasllat de menors migrants tensa la relació entre l’Estat i les Canàries

¿Tornaria Conchi Abellán a l’arena de la política? En aquests moments, no ho creu. Renega del que defineix com a "política TikTok" que no s’arremanga per "canviar les coses", per afrontar temes com l’accés a l’habitatge, el futur dels joves o la robustesa de la sanitat pública. Exercint de perruquera, la seva acció té un impacte directe en la persona que té entre mans, cosa que va descobrir que massa sovint no passa quan s’està trepitjant moqueta.

Però per saber-ho calia ficar-s’hi dins i descobrir-ho per ella mateixa i comprovar que fins i tot "era pitjor" del que s’esperava. Una "hòstia de realitat", en les seves pròpies paraules. "Hi ha un món entre la política i la gent", lamenta Abellán. És per això que, posats a escollir, se’n va anar amb el seu sí que es pot a un altre lloc, a la seva perruqueria i a la seva vida, que formen part també de la seva militància de base.