Les 4 claus del preacord de pressupostos del Govern i els comuns

«Progressivitat, fiscalitat verda i fiscalitat justa», han sigut els tres elements que el vicepresident Pere Aragonès ha situat com a eix central dels pressupostos de la Generalitat del 2020. La lletra petita del principi d’acord aconseguit aquest dilluns entre el Govern i els comuns conté rebaixes de l’IRPF per a les rendes més baixes i lleugeres pujades per a les més altes; tot i que on el Govern espera augmentar més la recaptació és des de l’impost de successions i els gravàmens de les empreses contaminants. En el present article repassem les claus de l’acord pressupostari.

1. Reforma simbòlica de l’IRPF

Una de les mesures en què més ha insistit el vicepresident Aragonès ha sigut en la reforma de l’IRPF pactada amb els comuns. L’ha presentat com la primera vegada que a Catalunya les rendes més baixes reben una rebaixa d’aquest impost. Una veritat a mitges, ja que si bé és cert sobre el 50% traspassat de l’IRPF, el Govern de Zapatero ja va rebaixar l’IRPF de les rendes més baixes.

El preacord entre Govern i comuns baixa l’IRPF per a aquells treballadors que guanyin menys de 12.451 euros a l’any, cosa que equival pràcticament a la quantia del salari mínim interprofessional (SMI) de 900 euros; és a dir, uns 205.042 contribuents. La rebaixa és sobre el 50% que gestiona la Generalitat i eximeix de pagament sobre els primers 6.105 euros guanyats a l’any; quan abans era fins als 5.550 euros.

Tot això es tradueix que aquestes 205.042 persones, amb salaris baixos, llocs de treball parcials o temporals, s’estalviaran uns 50 euros a l’any en impostos. «Voldríem que anés molt més enllà», ha reconegut el vicepresident, conscient que la rebaixa no la notaran treballadors que percebin salaris més freqüents, ja que el salari mitjà a Catalunya ascendeix a 24.592,9 euros bruts a l’any; que també paguen un dels trams d’IRPF més elevats de tot Espanya. El Govern assumeix que deixarà d’ingressar 12,4 milions d’euros amb la reforma plantejada.

Per no perdre marge de recaptació, el Govern també introdueix un nou tram d’IRPF i ho fa partint l’actual quart tram, que gravava les persones que guanyaven anualment entre 53.407 euros i 120.000 euros a l’any. La nova base liquidable cobreix els contribuents que donin fe d’uns ingressos d’entre 90.000 i 120.000 euros, cosa que eleva lleugerament el tipus marginal de cotitzacions i preveu afectar 52.393 persones. També augmenta els tipus en dos punts per a aquells que cobrin més de 120.000 euros. Cosa que es traduirà en un increment de la recaptació de 31 milions d’euros.

2. Impost de successions

Si el principi d’acord s’acaba aplicant sobre un exercici complet, la reforma que modifica l’impost de successions és la que més nous cabals aportaria a les arques de la Generalitat. Un total de 189,7 milions d’euros en tot un any i 47,4 milions per quan entri en vigor al llarg del 2020. Per fer-ho, Economia reintrodueix el coeficient multiplicador per al patrimoni per als fills, cònjuges i ascendents amb patrimonis superiors als 500.000 euros. Els esmentats coeficients multiplicadors es van deixar d’aplicar a aquests perfils el 2010, amb el Govern d’Artur Mas.

Un altre element clau per inflar la recaptació mitjançant aquests gravàmens és la reducció o eliminació de la bonificació de la quota tributària per als fills i ascendents. Aquesta és progressiva, és a dir, a més patrimoni, menys impost assumeix la Generalitat. En els trams de fins a 100.000 euros s’aplicarà el 60% de bonificació, que s’anirà reduint fins al 0% a partir dels tres milions d’euros. Al ser una bonificació per trams, no s’elimina del tot la bonificació.

3. Nou impost a les empreses contaminants

Impost de successions a part, l’altre gran instrument mitjançant el qual Aragonès pretén augmentar la hisenda pública és amb un nou impost a les empreses que contaminin el medi ambient. I el pròxim 2020, si acaba entrant en vigor el projecte de pressupostos, serà la partida que aporti més milions. Concretament 72,6 milions d’euros dels 172,6 milions calculats. Aquest tribut preveu gravar el risc de deteriorament del medi ambient d’aquelles companyies dedicades a la producció, emmagatzemament o transformació de l’energia; i en queden exemptes les renovables.

La quantia que hauran d’assumir les empreses la mesurarà la Generalitat partint de la producció bruta mitjana dels últims tres exercicis en quilowatts/hora i l’extensió de les infraestructures. Aragonès ha insistit que la llei que vertebri aquest nou impost incorporarà una clàusula que prohibeixi a les empreses involucrades repercutir l’esmentat cost als clients. En un exercici complet la Generalitat espera recaptar amb això 145 milions a l’any.

4. Més taxes turístiques

Notícies relacionades

Govern i comuns pacten apujar impostos a les rendes de més de 90.000 euros

Sánchez Llibre: «Ni empreses ni ciutadans» poden suportar més pressió fiscal Catalunya

En matèria turística, l’acord pressupostari entre Govern i comuns dona continuïtat a la pujada de taxes turístiques pactades entre l’Executiu català i l’Ajuntament de Barcelona. Aquests introdueixen «un petit ajustament», tal com l’ha definit Aragonès, que es traduirà en unes pujades de taxes d’entre el 33,3% i el 55,6% per a la capital catalana. En la línia de les polítiques tributàries que mantenen competidors de Barcelona, segons ha insistit el vicepresident.

Per a la resta de Catalunya la pujada és d’entre l’11,1% i el 33,3% i es crea una nova taxa d’1 euro per als creuers que atraquin menys de 12 hores. Amb tot això la Generalitat espera augmentar la recaptació per aquesta via en 20,9 milions d’euros.