Els incendis, i els tuits, van arrabassar a Vox l’agenda política

En aquests últims dies, i setmanes, el paisatge polític no s’explica tant en aquesta lògica estiuenca com en l’estratègia a llarg termini –exitosa per l’ara per als seus interessos–, desplegada per Vox: situar la immigració, i en particular a l’immigrant, al centre del debat polític.

Així, hem passat dels incidents a Torre Pacheco, on el crit de guerra era sortir a la ‘caça a l’immigrant’, a la moció impulsada a Jumilla –i aprovada amb el PP després dels seus matisos– que posen en perill la celebració de ritus d’altres confessions religioses diferents de la catòlica.

El Partit Popular a nivell nacional ha hagut d’esforçar-se a explicar la posició de la seva alcaldessa, necessitada del suport de l’únic regidor de Vox del consistori per aprovar els pressupostos municipals. Des del carrer Génova o des de localitats costaneres, els dirigents populars han hagut de fer front a aquesta postura i remarcar la seva aposta per Espanya com un estat “aconfessional”, tal com ho recull la Constitució, i el respecte a la “llibertat de culte”. Tot i que sense criticar la moció que impedia als ciutadans islàmics de la localitat murciana utilitzar - com fins ara - el poliesportiu per a actes religiosos. Una altra vegada, Vox ressituant el PP.

El Govern i el PSOE van optar perquè fer «davant la deriva extremista del PP-Vox», fins al punt que va impugnar l’acord i es va donar un mes a l’Ajuntament per rectificar abans i anar als tribunals. No serà l’últim episodi d’aquest pols polític.

Tot aquest assumpte va situar Abascal i els seus en els titulars. El líder de Vox –el partit que més ha pujat en estimació de vot des de les eleccions generals del 2023 i cada vegada va assentint-se més en el vot obrer– encetava també la seva particular croada amb l’Església arran de la immigració.

Després del suport de la Conferència Episcopal a lacomunitat islàmica i la defensa del dret a la llibertat religiosa, Abascal va arremetre contra la jerarquia eclesiàstica acusant-la de plegar-se pels “ingressos públics que obté l’Església”. Lluny d’alimentar la polèmica i evitant caure en «provocacions» que li fessin el «joc polític» Vox, els bisbes van guardar silenci. Silenci conjunt, però no individual. Perquè l’ arquebisbe de Tarragona va deixar ben clar que “ la xenofòbia està absolutament fora de lloc al catolicisme” i que la postura de Vox “és completament contrària a la de l’Església”. I el cardenal i arquebisbe de Madrid, així com vicepresident de la Conferència Episcopal, va afirmar que “estem assistint al dibuix d’un nou rostre de la societat espanyola”. Això, lluny de ser un problema, és un repte per desplegar ja que són persones les que arriben, i cadascuna és un valor per a la societat». José Cobo va aprofundir que «la migració sempre comporta reptes que s’han d’afrontar amb una visió d’Estat, sense improvisacions ni mesures emotivistes que contradiguin els principis ètics en què s’ha de basar tota política». 

Aquestes qüestions van quedar relegades una vegada que el foc va irrompre als boscos espanyols i va calar la crispació política a les xarxes socials. Les formes del ministre Óscar Puente de criticar el president de Castella i Lleó que estiguessis centenars de quilòmetres de la seva terra quan la província de Lleó sumava hectàrees cremades, va brindar al Partit Popular la forma per recuperar iniciativa política i separar-se de Jumilla.

Notícies relacionades

Feijóo reclama el desplegament de l’Exèrcit davant una "crisi nacional"

Galícia demana al Govern central més mitjans davant l’avenç imparable del foc

Alberto Núñez Feijóo va obrir la veda i el PP es va llançar a l’aguait d’un Puente que no ha cessat en les seves crítiques a la gestió dels presidents autonòmics populars. Especialment amb el «desaparegut» Juanma Moreno i amb el seu paisà Mañueco, que va interrompre les vacances a Cadis per posar-se al capdavant de la gestió política a Castella i Lleó.

L’ofensiva del PP per responsabilitzar el Govern de la manca de mitjans per combatre els incendis que aquests dies arrasen el país ha portat Feijóo a reclamar el desplegament de l’Exèrcit, més enllà dels efectius militars de la UME ja presents. Sobre les presències i, principalment, absències en els llocs que s’estaven cremant ha versat aquesta setmana, lluny del debat necessari de les mesures per a la prevenció tot l’any dels boscos i la cura dels pobles perquè combatre la despoblació.