La Cubana ocupa el Romea amb un homenatge al teatre amateur: «Tots hem començat com a aficionats»

La Cubana celebra també el seu 45 è aniversari amb aquest espectacle. «Tenim la sort que el públic ha estat al nostre costat durant 45 anys i hem aconseguit viure del teatre, que és una cosa que en la vida havíem pensat», celebra Milà. «Tots hem començat amb el teatre d’aficionats. Nosaltres mateixos venim d’aquí. Per això volíem fer aquest homenatge, que és més aviat un caprici nostre», expressa l’actor. «El teatre existeix a tot l’Estat, però el teatre d’aficionats com a fenomen es troba principalment aquí, a Catalunya. Fins i tot molts pobles de mil habitants tenen el seu propi espai. Això, vulguis o no, genera més teatre», reflexiona.

Escola d’imaginació

No obstant, es tracta d’una manera de fer interpretació que no sempre ha gaudit de bona salut. «El teatre amateur no s’ha cuidat. Tot això ho cuiden ells mateixos, els ateneus, els centres parroquials, les societats recreatives... Gràcies a ells, el fenomen continua», expressa Milà. Una manera de fer artesanal i una escola on s’aprèn l’ofici perquè, com no hi ha mitjans, l’hi han d’autogestionar. «Jo he après que els diners són importants, però és molt més important la imaginació. El teatre d’aficionats no té els recursos, per la qual cosa han de pensar com fer les coses sense aquestes possibilitats econòmiques», revela el director.

¿Per què han escollit ‘L’amor venia amb taxi’ per a aquest homenatge? «És una obra molt exitosa, molt coneguda per totes les companyies de teatre d’aficionats de Catalunya, i ens va semblar que era la més adequada perquè tothom pogués referenciar el teatre amateur», comenta el fundador de La Cubana. En aquest cas, la companyia versionarà l’obra en forma de musical «fet a la catalana» i al seu «propi estil», amb elements que caracteritzen el grup com l’humor, la participació del públic i «molt afecte cap a una manera especial d’entendre el teatre». «És una cosa diferent i apartada del que hem fet sempre —revela l’actor—, però alhora és La Cubana al 100%».

El temple del teatre català

El musical es podrà veure exclusivament a la sala del Raval a partir del 17 de setembre. «Aquest és el ‘sancta sanctorum’, el temple del teatre català per excel·lència», comenta Milà sobre el Romea. També la zona que envolta el teatre sempre ha sigut important per al món de la interpretació. Als voltants hi havia la perruqueria de Maret, a la Rambla; els germans Salvador, escenògrafs, al carrer Carretes, i al carrer Sant Pau hi havia la desapareguda editorial Millà, on es nodrien totes les companyies de teatre. «El Romea i tot el que l’envolta és la història real de l’espectacle», assegura el director.

Per això, apunta, no tindria sentit que l’espectacle fes una gira fora de Barcelona. «No ho entendrien. A Catalunya, sí, però no coneixerien les connotacions sobre Barcelona, per exemple. Fora d’Espanya, ho hauríem d’adaptar per explicar-ho d’una altra manera i no val la pena perquè és una cosa molt nostra», detalla Milà.

El costumisme en el franquisme

Notícies relacionades

SOS d’El Pumarejo al Razzmatazz

‘Germans de sang’ omple el Condal

‘L’amor venia amb taxi’, de Rafael Anglada, es va estrenar el 1959 al Romea. «Durant el franquisme tot aquest teatre va servir de molt; primer perquè durant els anys 40, estava prohibit fer teatre en català, però després, quan van treure la prohibició, deixaven fer aquestes comèdies i poca cosa més», recorda Milà. Un gènere teatral que, segons explica el director, de vegades ha estat «menystingut». Gràcies a aquestes obres, però, d’alguna manera, «les companyies amateurs s’expandien i portaven al públic el teatre català, tot i que fossin aquestes comèdies costumistes». «El Romea és el centre on es feia aquest tipus de teatre, on es combatia aquesta precarietat», explica. «La gent sortia perquè intentava fugir una mica de tots els problemes que hi havia. El fet d’anar al teatre i veure unes coses costumistes que els representaven a ells, a l’oncle, la tia, la mare... Aquest tipus de coses eren alliberadores en aquell moment», assegura.

En aquesta ocasió, el director de la producció és Frederic Santa-Olalla, el guió i idea de l’espectacle i la direcció estan a càrrec de Jordi Milán i l’escenografia està firmada per Castells i Planas. En total, tot l’equip que fa possible l’obra està format per 19 persones, entre actors i músics. «Realment, és una producció de gran format, el que passa és que ho fem en un teatre petit. Estem patint una mica per adaptar-lo, però intentant que tot encaixi perquè no veig aquesta obra en un altre lloc», exposa l’intèrpret.