«¿Com m'hauré de fiar del pròxim cap que tindré?»

El Tribunal Constitucional va avalar el passat 29 d’octubre l’article 52D de l’Estatut dels Treballadors, que permet l’acomiadament per baixes intermitents encara que siguin justificades. La sentència de l’alt tribunal ha aconseguit revifar el debat sobre la reforma laboral del PP i els seus efectes sobre la llibertat empresarial i el dret a la salut dels treballadors. Els sindicats amb representació majoritària entre els treballadors, CCOO i UGT, han protagonitzat manifestacions a tot Espanya contra aquest article aquest dimecres 27 de novembre. EL PERIÓDICO ha contactat amb diversos testimonis per saber com els afecta en primera persona l’aplicació d’un acomiadament després de causar baixes.  

Notícies relacionades

Els sindicats clamen per derogar l'acomiadament per baixes mèdiques

Atento acomiada una sindicalista de Lleida per baixes intermitents però justificades

En Miquel (nom inventat per preservar el seu anonimat) ha perdut la feina per culpa d’una llista d’espera d’un any per a una operació. Aquest noi d’uns vint anys del Vallès Oriental va ser acomiadat fa dues setmanes després d’acumular diversos dies de baixes mèdiques intermitents, per un quist a la zona del sacre que es va acabar complicant. «A l’espera d’operar-me, hi havia dies que havia d’anar a urgències perquè em fessin cures pel dolor. Jo era el primer interessat en no deixar d’anar a treballar», diu. Miquel compaginava fins fa poc la seva feina en una cadena de supermercats amb estudis de disseny de videojocs, la seva veritable passió. «Entre el lloguer i el curs ja anava molt just. A veure què trobo ara...», comenta.

Amb contracte indefinit des del 2016 i ocupat en el torn de tarda per poder estudiar al matí, fa 15 dies que li van notificar l’acomiadament. En una carta que, arguments legals a part, li va arribar acompanyada amb un retret: «La seva situació prolongada d’incapacitat temporal genera dificultats organitzatives i més càrregues de treball per als seus companys». «¿S’estan rient de mi?», diu que va ser el primer que va pensar, després de més de dos anys a l’empresa. «¿Com m’hauré de fiar del proper cap que tindré? A partir d’ara faré pocs favors, perquè està clar que quan les coses et van malament no tenen problema amb deixar-te al carrer», afirma.