Atento acomiada una sindicalista de Lleida per baixes intermitents però justificades

La multinacional especialitzada en l’atenció telefònica Atento ha acomiadat la presidenta del comitè d’empresa del seu centre de Lleida per baixes intermitents però justificades. La companyia ha invocat l’article 52 de l’Estatut dels Treballadors, avalat la setmana passada pel Tribunal Constitucional, per aplicar un acomiadament objectiu sobre la sindicalista d’UGT, tal com constata la carta de cessament a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO.

El comitè d’empresa ha emès un comunicat firmat per totes les centrals representades en què qualifica el cessament de «repressió sindical», n’expressa el seu rebuig i exigeix la seva readmissió. Atento, per la seva banda, ha negat qualsevol vinculació entre l’acomiadament i l’activitat sindical de la treballadora, s’ha reafirmat que el procediment emprat s’ajusta a la legalitat i l’ha qualificat d’«un cas més d’acomiadament objectiu».

Notícies relacionades

El TC avala l'acomiadament per baixes intermitents tot i que estiguin justificades

La bretxa entre pujada d’ingressos i inflació tensa les arques municipals

La cessada va estar de baixa durant 18 dies, de manera intermitent, entre el març i l’abril, cosa que representa el 42,9% de les jornades hàbils en un període de dos mesos. Aquest percentatge supera el 20% en un termini de 60 dies, tal com contempla l’article 52 de l’Estatut dels Treballadors, i habilita l’aplicació d’un acomiadament objectiu, la modalitat de menor cost per a l’empresa (sense tenir en compte el disciplinari, que no implica indemnització). Segons càlculs de la mateixa companyia, comunicats a la treballadora acomiadada, durant els últims 12 mesos la cessada únicament va faltar aquells 18 dies entre el març i l’abril.

L’article 52 de l’Estatut dels Treballadors ha saltat a la primera plana mediàtica després que el Tribunal Constitucional avalés la seva legalitat el 29 d’octubre. Aquest article va ser un dels modificats en l’última reforma laboral del PP, el 2012.  El cas que va arribar fins a l’alt tribunal i sobre el qual va unificar doctrina, que ja imperava en altres instàncies, com ara el Tribunal Suprem, va ser també el d’una dona treballadora i empleada en el sector de l’atenció telefònica.