servei bàsic

El Suprem avala la societat mixta d'Agbar i l'Àrea Metropolitana de Barcelona

La sentència dona la raó a l'empresa concessionària a la constitució de la companyia que s'ocupa del cicle integral de l'aigua per a tres milions d'habitants

El Suprem avala la societat mixta d'Agbar i l'Àrea Metropolitana de Barcelona

JOAN CORTADELLAS

Es llegeix en minuts

Ángeles Vázquez / Agustí Sala

El Tribunal Suprem avala la societat mixta Aigües de Barcelona constituïda el 2012 per Agbar i l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La Sala del Contenciós administratiu de l’alt tribunal ha estimat els recursos contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que van decidir invalidar aquesta societat, segons han informat fonts jurídiques a EL PERIÓDICO.  

Al març del 2016 es va produir la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) arran de recursos presentats per Acciona, que va mantenir durant diversos anys una batalla judicial amb el grup Aigües de Barcelona (Agbar) per la gestió d’Aigües Ter Llobregat, fins que va haver de cedir-la de nou a l’administració catalanaFCC Aigües de València, que en l’actualitat té a David Madí , mà dreta d’Artur Mas en el Govern, com a màxim representant. En la sentència s’admetien els recursos per considerar que l’administració no va justificar prou la seva decisió de no convocar concurs públic per adjudicar el contracte. 

Els recursos anaven dirigits contra l’acord adoptat el 6 de novembre del 2012 pelConsell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que aprovava la cessió a la societat mixta de la prestació del servei del cicle integral de l’aigua. El president de la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del TSJC, Alberto Andrés Pereira, va emetre un vot particular contrari a la sentència. Segons el seu parer, la titularitat privada –amb inversions realitzades per Agbar durant gairebé un segle– de tota la xarxa de proveïment als municipis afectats, impedia promoure una concurrència lleial i efectiva.

El TSJC va determinar que la constitució de la companyia no s’ajustava a la legalitat perquè no és fruit de l’adjudicació per concurs públic. Al seu torn argumentava que al ser «concessionari tàcit del servei de proveïment d’aigua» a les poblacions de l’àrea metropolitana des de 1982, quan es va metropolitanitzar el servei, «no determina» que se’l pugui considerar «gestor únic», ja que «no hi ha raons tècniques que ho avalin», «ni existeix una valoració fiable del cost econòmic que justifiqui la renúncia a la competència».

El president del tribunal, per la seva banda, entenia que la sentència apuntava en la direcció d’expropiar els drets d’Agbar per obrir un concurs públic, i defensava que l’objecte del litigi es limita a establir si era o no possible promoure la concurrència en funció de les circumstàncies que existien quan es va adoptar la resolució impugnada.

Agbar gestiona a través d’aquesta societat públic-privada el cicle integral de l’aigua, des de la captació fins a la potabilització, el transport i la distribució, a més del sanejament i la depuració d’aigües residuals per al seu retorn al medi natural o la seva reutilització. Dona servei a més de tres milions de persones a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

El president de la sala destaca que la companyia ha construït «a les seves exclusives expenses» tota la xarxa de subministrament d’aigua domiciliària en el seu àmbit d’actuació, «que es xifra en uns 500 quilòmetres de canalització». Al seu torn considera que la companyia tenia prou títols per dur a terme el subministrament domiciliari a Barcelona i determinades poblacions del seu cinturó. El magistrat no nega que l’Administració pogués assumir el servei en qualsevol moment, «però això comportava necessàriament la indemnització a SGAB, entre altres conceptes, pels beneficis futurs esperats (...)» 

Una de les claus és que la sala del TSJC reconeixia en la seva sentència que la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB) és la concessionària del servei de proveïment d’aigua arran d’una ordre ministerial de 1953, tot i que alhora considera que era un títol provisori per a un determinat cabal.

Això, a judici del TSJC, li nega l’exclusivitat sobre el servei de proveïment d’aigua a l’ésser «una concessió demanial (de bé de domini públic) atorgada a l’empara de la llei d’aigües de 1879» que li permet distribuir un determinat cabal de manera provisòria». El qualifica de «concessionari tàcit del servei de proveïment d’aigua» a Barcelona i 21 municipis més de l’àrea metropolitana.    

Només la ratificació que el títol d’Agbar és permanent, la companyia seria l’únic licitador possible per a aquesta empresa mixta el contracte de la qual preveu una durada fins al 2047.        

Una clàusula de l’escriptura de constitució preveu que, en cas de desfer-se la societat, cada part recupera els seus actius. Això suposaria que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) hauria d’iniciar un procediment d’expropiació i compensar Agbar.

En la societat mixta Aigües de Barcelona, en la qual el grup Agbar té el 70%, Criteria-Caixa, el 15% i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l’altre 15%. Es va constituir el 2012, sota el mandat de Xavier Trias, de l’antiga CiU, a l’Ajuntament de la capital catalana i en l’AMB, amb recolzament del PSC. El grup Agbar va aportar a la societat la seva concessió d’aigua potable i l’AMB la seva empresa d’aigües residuals (EMSA). 

La primera clatellada es va produir el 2013, quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), a instàncies d’Acciona, va impugnar la creació d’aquest concurs. La sentència del tribunal considerava que l’Administració no va justificar prou la seva decisió de no convocar concurs públic per adjudicar directament el contracte a la companyia.

Amb l’arribada d’Ada Colau a l’alcaldia de Barcelona el 2015 i a la presidència de l’AMB, l’ens supramunicipal va desistir de defensar jurídicament l’operació aprovada durant el mandat d’acord entre l’antiga CiU i el PSC. 

Des d’aleshores existeix una intensa pugna amb els Comuns, que aposten per la remuninicipalització del servei de proveïment d’aigües que, a Barcelona, porta en mans privades sense interrupcions des de fa més d’un segle. Eloi Badia, vicepresident de l’àrea d’Ecologia de l’AMB, és qui encapçala el moviment proremunicipalitzador i qui s’asseu en el consell d’Aigües de Barcelona en representació de l’ens supramunicipal.

Et pot interesar

De fet, Badia va presentar un estudi segons el qual, Agbar no hauria de reclamar compensació, sinó que hauria d’abonar uns 210 milions a l’AMB en cas de ratificar-se l’anul·lació de la societat mixta. Afirma que la valoració dels actius aportats per Agbar hauria de ser de 129,9 milions d’euros en lloc dels 476 milions en què es va fixar. Els de l’AMB es van valorar en 50,5 milions. 

L’estudi realitzat per Barcelona Regional considerava que calia restar 116 milions corresponents a actius que no formen part de la xarxa de subministrament d’aigua fins als domicilis, sinó de la xarxa en alta, és a dir, la que canalitza l’aigua des dels rius fins als dipòsits municipals. Al seu torn hi havia uns altres 230 milions en actius d’Agbar que ja estaven amortitzats en el moment de constitució de la mixta, segons l’anàlisi.