L’assessor fiscal, en el focus del frau

Ja hi havia hagut abans sentències contra assessors fiscals, però no hi havia hagut mai una condemna com aquesta. La pena de 80 anys de presó imposada a l’economista Fernando Peña pel cas Nummaria, el despatx que va aconsellar a la parella protagonista de la popular sèrie Cuéntame –Imanol Arias i Ana Duato–, entre altres contribuents, ha tornat a posar el focus en els límits de l’exercici professional de l’assessoria fiscal. És un focus que ja va cobrar rellevància amb el cas Messi, que, segons els assessors, va marcar un abans i un després a l’exercici de les seves tasques.

Tot i que els professionals consultats coincideixen a remarcar que Peña "no era un assessor com els altres", que treballava "fora del límit de la legalitat" (com ha mostrat la sentència) i que "aquest no és el perfil de l’assessor en el 99% dels casos", els representants de l’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals (Aedaf) i del Registre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF) s’estimen més no emetre cap opinió sobre la condemna a Fernando Peña, per qüestions corporatives. Peña va ser el fundador i president del REAF (entre 1988 i 1996).

El col·lectiu agrupat entorn de la publicació online FiscalBlog sí que s’ha decidit a publicar un apunt per defensar el prestigi de la professió. "Als autors de FiscalBlog ens preocupen dues qüestions d’aquest cas. D’una banda, la visió abocada pels mitjans de comunicació que els assessors fiscals poden –podem– ser condemnats com a coautors de delictes fiscals, fins i tot quan el contribuent queda absolt d’aquest delicte. De l’altra, una certa demonització de la nostra (imprescindible) professió", s’afirma en el blog fundat pel professor Esaú Alarcón, també soci del despatx Gibernau.

Col·laborador necessari

Sobre la primera qüestió, s’aclareix que de la condemna de 80 anys que han recaigut sobre Fernando Peña, 32 anys són pel seu propi frau, perquè també va usar l’estructura empresarial que va crear per ocultar al fisc els seus propis guanys. Els altres 48 sí que procedeixen de la seva condició de col·laborador necessari dels delictes comesos pels seus clients condemnats (no de Duato, que no ha sigut condemnada).

Sobre el prestigi de la professió, l’apunt afirma: "La nostra professió queda extramurs de la creació d’estructures delictives o opaques per als qui pretenen defraudar el fisc i incomplir les seves obligacions tributàries. De la mateixa manera, en el nostre exercici professional ni venem ocurrències fiscals, ni facilitem artificis, sinó que, en la mesura de les nostres possibilitats i capacitats, proporcionem informació rigorosa per a una presa de decisions adequada per part dels nostres clients i l’atenció correcta de les profuses obligacions tributàries".

Notícies relacionades

Una sentència xocant

Iberdrola amplia l’aliança amb Abu Dhabi amb una operació de 5.200 milions

Per a l’economista i expresident del Consell General d’Economistes Valentí Pich, "hi ha dues maneres d’exercir l’assessoria. Una de més tranquil·la, amb clients que vols ajudar a complir les obligacions amb Hisenda, de la manera més avantatjosa per a ells. Aquí hi ha la majoria dels despatxos. Hi ha una altra manera, la dels despatxos que van sempre al límit, que forcen al màxim la normativa. Aquests són una minoria". Segons la seva opinió, la sentència contra Fernando Peña només podrà ser rebuda com "un avís a navegants" per a aquesta segona categoria de despatxos, més arriscada.

No és la primera vegada que l’assessor fiscal és assenyalat als mitjans. En aquest sentit, per als assessors fiscals, la sentència del Suprem per delictes fiscals del cas Messi, el maig del 2017, va marcar un abans i un després. Aquella sentència va ratificar la condemna contra el llavors jugador del Barça i contra el seu pare (si bé es va commutar la pena de presó per una multa per a tots dos), per haver defraudat en la tributació dels ingressos derivats dels drets d’imatge per mitjà d’un entramat de societats en paradisos fiscals.