Foment reclama 10.000 milions per acabar infraestructures estratègiques a Catalunya

Foment del Treball ha reclamat a totes les administracions un impuls financer extraordinari de 10.000 milions en el període 2019-2023 per acabar infraestructures estratègiques ja licitades a Catalunya, i ha xifrat el dèficit inversor en els últims 10 anys en 28.000 milions d’euros.Entre les obres que Foment considera més importants destaquen el corredor mediterrani, Rodalies de Catalunya, la B-40 (Quart Cinturó) entre Abrera i Terrassa o l’ampliació i acabament de l’L9 del metro. A més, Foment ha reclamat que es destini el 2,2% del PIB català a licitació d’obres, uns 5.000 milions d’euros anuals per al conjunt de les administracions, en línia amb altres països d’Europa.

"Necessitem un pacte d’estratègic d’infraestructures de totes les administracions públiques per recuperar la competitivitat econòmica que s’ha perdut per la falta d’inversió", ha plantejat el president de la patronal catalana Josep Sáchez Llibre, una competitivitat que la patronal no quantifica, però l’efecte de la qual és evident. "S’hauria de veure quin seria el PIB de Catalunya en aquest moment, si s’haurien realitzat les inversions que han sigut licitades o el creixement que es perdrà si no s’emprenen les obres que tenim pendents", ha precisat el vicepresident de Foment i president de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC). Joaquim Llansó.

El catàleg d’urgències

La reivindicació de Foment és que les administracions es posin com més aviat millor a acabar les obres prioritàries per a Catalunya en aquest moment i que per àmbits d’actuació competeixen majoritàriament del Ministeri de Foment. En aquestes s’inclouen Rodalies de Catalunya, inclosa la llançadora a l’aeroport de Barcelona (en obres), l’estació de la Sagrega (en obres), i el desdoblament d’algunes línies.

Pel que fa al corredor mediterrani, reclamen l’accés ferroviari al port de Barcelona i al de Tarrragona i diversos subtrams de la línia i en infraestructures viàries s’inclou l’accés viari al port; la B-40 Abrera-Terrassa; el corredor Tarragona-Penínusula A-27: la connexió entre l’AP-7 i l’A-2 a Castellbisbal-Sant Andreu de la barca i diverses connexions entre l’A-2, la Nacional II i la nacional 340.

Pel que fa a la Generalitat, es reclama l’ampliació del metro, l’acabament de la línia 9, així com diverses connexions viàries.

Cobrir el dèficit generat

El cost d’aquestes infraestructures es comptabilitza en 10.000 milions d’euros que s’haurien de mobilitzar en els pròxims cinc anys (2019-2023). Però amb aquesta inversió no es cobreix el dèficit que s’ha generat en infraestructures des del 2009 a Catalunya i que es quantifica en 27.970 milions d’euros. "Catalunya no és l’única comunitat autònoma perjudicada per aquesta falta d’inversió, però juntament amb la Valenciana és una de les més perjudicades", ha comentat Anna Cornedó, presidenta de la Comissió d’Infraestructures de Foment.

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

Per posar a zero el comptador de la inversió, Foment reclama de les administracions que realitzin una inversió equiparable al 2,2% del PIB, és a dir, 5.000 milions d’euros de manera sostinguda en el temps. Amb aquesta inversió podria fer-se front a les infraestructures pendents de realitzar –la major part ja licitades però no acabades– i que s’agrupen en el que Foment denomina Cat-100, el centenar d’obres que estan per fer-se en aquests moments.

D’aquesta forma, el que proposa Foment és que s’inverteixin 7.000 milions d’euros en els pròxims cinc anys a Catalunya i a partir de llavors que es mantingui un volum d’inversió pròxim als 5.000 milions. "No és una qüestió de Foment decidir d’on han de sortir aquests diners", ha comentat Llansó, "però al marge dels pressupostos hi ha fórmules per generar més recursos, com és pagar per l’ús", ha insistit, en un moment en què està per produir-se el rescat de les autopistes de peatge.