informe anual

Els bancs centrals avisen de l'esgotament de la política monetària

El BPI reclama als governs reformes estructurals en un escenari de tipus d'interès en mínims i necessitat de consolidar el creixement

El governador del Banco Central de Mèxic, Agustín Carstens, dilluns, a Washington.

El governador del Banco Central de Mèxic, Agustín Carstens, dilluns, a Washington. / Rubén Gamarra (EFE)

Es llegeix en minuts

La política monetària ja no pot continuar sent el motor principal del creixement econòmicperquè l’economia mundial pugui créixer de forma sostenible. És una de les conclusions de l’informe anual del Banc de Pagaments Internacionals (BPI), que agrupa una seixantena dels principals bancs centrals del món.

Segons el parer de les autoritats monetàries, per mantenir el creixement després d’una dècada de polítiques monetàries extraordinàries per sortir de la crisi, és indispensable el concurs d’altres polítiques econòmiques i “un millor equilibri entre política monetària, reformes estructurals, política fiscal i mesures macroprudencials”. Això permetria a l’economia global allunyar-se del model de creixement basat enl’endeutament, que posa en perill l’estabilitat futura.

És una crida a l’actuació per part dels governs a través de les polítiques fiscals i les reformes estructurals. “La navegació cap a un cel més clar requereix conjugar la velocitat i l’estabilitat, així com conservar una mica de combustible que permeti fer front a possibles vents en contra”, segons el director general del BPI, Agustín Carstens. “Per poder traçar un pla de vol sostenible és imprescindible utilitzar per fi tota la potència dels quatre motors de la política econòmica, en lloc de recórrer a turbocompressors de curta durada”, agrega.

Impulsar el creixement

Segons Carstens, “les reformes estructurals són vitals. Malgrat la dificultat que comporta en termes polítics, es

esencial reactivar els esforços, ara abandonats, per posar en pràctica reformes estructurals concebudes per impulsar el creixement. Avui dia, són especialment importants les polítiques encaminades a adaptar les economies als ràpids canvis tecnològics i altres canvis estructurals. La resposta regulatòria a les incursions de les ‘big tech’ en les finances és un exemple”. 

L’avís es produeix pocs dies després que el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, advertís que estava disposat a fer servir tot el seu arsenal, des de la baixada dels tipus d’interès, que actualment estan entorn del 0%, que suposaria entrar al terreny negatiu, fins a la compra de deute, que va deixar de dur a terme el desembre passat.

Fortalesa dels mercats laborals

A l’informe, el BPI assenyala que, malgrat el clot patit pel creixement mundial l’any passat, la resiliència del sector serveis i la fortalesa dels mercats laborals poden sustentar el creixement a curt termini. La millora de l’ocupació i els sòlids ascensos salarials han afavorit al consum, afirma. No obstant, encara existeixen riscos considerables entre els quals s’inclouen les tensions comercials i l’augment del deute, en particular al sector empresarial de determinades economies.

“A més de deteriorar la demanda futura i les perspectives de la inversió, les tensions comercials plantegen dubtes sobre la viabilitat de les actuals estructures de cadena de subministrament i fins i tot sobre el futur mateix del

sistema comercial internacional”, assenyala Carstens. “En les guerres comercials no hi ha guanyadors”, assegura el responsable del BPI.

Altres riscos per a les perspectives són els escassos beneficis de la banca en diverses economies avançades. “Molts bancs encara no han aconseguit sanejar totalment els seus balanços i ajustar els seus models de negoci. L’aparició de les ‘big tech’ com competidores complica encara més el seu futur”, segons Carstens. Els riscos de les grans tecnològiques s’analitzen en un dels capítols de l’informe que es va donar a conèixer fa una setmana.   

També suposa un risc el despalanquejament en algunes de les principals economies de mercat emergents, sobretot Xina. Les mesures necessàries per frenar el creixement del crèdit en aquests països estabilitzen l’activitat.

Efectes contagi

La sensibilitat més gran de les economies emergents a les condicions financeres mundials i als fluxos de capital resultants ha fet que, des de la crisi financera, hagin hagut de suportar forts efectes de contagi de l’acomodatícia política monetària de les economies avançades.

Notícies relacionades

Un capítol de l’informe del BPI analitza els mètodes que els marcs de política monetària de les economies emergents han utilitzat per afrontar les disjuntives resultants. Els esmentats marcs combinen en general objectius d’inflació amb intervencions en els mercats de divises, i es complementen amb mesures macroprudencials destinades a aturar l’acumulació de vulnerabilitats financeres.

“Aquest tipus de formulació de polítiques basades en múltiples eines no té encara un gran arrelament conceptual. La pràctica de la política monetària en les economies emergents està més avançada que la teoria, que ha de recuperar el terreny perdut”, explica Claudio Borio, cap del Departament Monetari i Econòmic del BPI.