Pròrroga de 6 mesos a les gasolineres per instal·lar punts de recàrrega elèctrica

Les petites gasolineres tindran sis mesos més de termini (27) per instal·lar punts de recàrrega elèctrica per a vehicles que, no obstant, ja no seran d’una potència d’almenys 22 Kw sinó de 50 Kw, alhora que aquests punts seran obligatoris des del primer dia a les noves estacions de servei i als nous edificis, entre altres instal·lacions. Així consta en un nou esborrany del juny de l’avantprojecte de la llei de canvi climàtic i transició energètica a què ha tingut accés Europa Press que manté el gruix de l’esborrany inicial aprovat, però que incorpora diverses modificacions.

Aquest esborrany, entre altres novetats, elimina el percentatge mínim que “almenys el 20%” delsPressupostos Generals de l’Estat (PGE) hauran d’impactar en la lluita contra el canvi climàtic i ho substitueix per un percentatge “a determinar” i que, igual que en el text anterior, haurà de ser revisat a l’alça el 2025. Per calcular aquest percentatge exposa que aquest haurà de ser equivalent a l’acordat al marc financer plurianual de la Unió Europea.

Pel que fa a la mobilitat, una de les qüestions que més controvèrsia va suscitar el projecte normatiu en la seva presentació, l’avantprojecte manté l’objectiu d’un parc mòbil sense emissions de diòxid de carboni (CO2) el 2050 i per això manté la prohibició de vendre vehicles de combustió (dièsel, gasolina, gas i híbrids) a partir del 2040. A més de “convidar” a crear zones de baixes d’emissions als municipis de més de 50.000 habitants, també es convidarà a fer el mateix als territoris insulars.

Precisament, a aquests territoris, les Canàries i les Balears, se’ls afegeix la possibilitat d’establir “mesures addicionals” de protecció ambiental i de promoció d’una mobilitat sense emissions per aconseguir els objectius.

Entre les principals modificacions que recull el nou text figura la creació per part del Govern d’una plataforma d’informació sobre punts de recàrrega per garantir-ne l’existència a les zones de més demanda. El text precisa l’anterior esborrany sobre les obligacions de les gasolineres per instal·lar les infraestructures de recàrrega, que anteriorment havien de tenir una potència igual o superior a 22 Kw davant els 50 Kw de la nova proposta, més del doble. Així mateix, afegeix que l’objectiu ja no és que la recàrrega sigui ràpida o semiràpida, sinó que se cenyeix al fet que sigui “ràpida”.

Restriccions a les gasolineres

De la mateixa manera, també modifica el volum agregat de vendes de gasolina i de gasoil que hauran de tenir els titulars d’estacions de servei en l’obligació d’instal·lar els ‘punts de recàrrega’, ja que abans el mínim havia de ser 5 milions de litres i ara aquest límit es duplica fins als 10 milions de litres perquè les estacions instal·lin aquests punts en un termini no superior a 21 mesos després de l’aprovació de la llei.

En el cas de les més petites, les que tenen un volum de vendes d’entre 5 i 10 milions de litres, també hi estaran obligades, tot i que disposaran de sis mesos més, fins a 27, per posar en marxa aquestes infraestructures. Així mateix, en el cas de Ceuta i Melilla o d’illes que no arribin a aquest volum, de 5 a 10 milions de litres o el 10% dels ingressos procedents del combustible, l’Administració ordenarà de més a menys vendes aquestes estacions que també hauran d’instal·lar aquests sistemes de recàrrega al llarg dels 27 mesos.

Edificis

En aquesta línia per aconseguir la mobilitat lliure de CO2 com a màxim el 2050, ja no només hi estaran obligades les estacions de recàrrega, sinó que el Codi Tècnic d’Edificació haurà de fixar obligacions relatives a la instal·lació de punts de recàrrega en edificis nous i en intervencions d’edificis existents.

Una altra incorporació a l’avantprojecte és la novetat que més enllà que el Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions avaluïn el risc per al sistema financer espanyol derivat del canvi climàtic, també estaran obligats a fer-ho l’operador del sistema elèctric, el gestor tècnic del sistema gasista i la Companyia Logística d’Hidrocarburs, que també hauran d’avaluar riscos i oportunitats associats d’un sistema energètic descarbonitzat sobre les activitats de l’entitat cada dos anys.

Addicionalment a l’obligació de les grans empreses de presentar un informe de les obligacions no financeres sobre l’avaluació de l’impacte en la seva activitat pel canvi climàtic, també s’haurà d’incloure en aquesta anàlisi els riscos de la transició cap a una economia sostenible i les mesures per fer front a aquests riscos.

El nou esborrany de la llei també recull la creació del Comitè de Canvi Climàtic i Transició Energètica, que serà l’encarregat d’avaluar i fer recomanacions sobre polítiques i mesures d’energia i canvi climàtic. Aquest comitè emetrà un informe anual que es remetrà al Congrés dels Diputats per debatre’l.

El text afegeix un article pel qual estableix l’obligació per a les comunitats autònomes d’informar la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic dels plans d’energia i clima amb què comptin a partir del 31 de desembre del 2021. En aquest sentit, el nou esborrany reforça la capacitat de participació pública a través de diverses mesures per garantir la participació d’agents socials, públic general i sectors interessats i, entre altres mesures, es desenvoluparà una pàgina d’internet específica.

Notícies relacionades

Ametller entra en el sector del menjador escolar amb Saned

Borges ven a un fons el seu negoci agrícola de fruita seca

Una altra obligació més de l’avantprojecte afectarà les comunitats autònomes, que hauran d’informar la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic dels plans d’energia i clima amb què comptin a partir del 31 de desembre de 2021. Aquests plans també hauran de fer-se amb “fórmules obertes” per garantir la participació pública.

D’altra banda, es modifica la disposició final quarta, d’Accés i connexió a la xarxa per fixar que quan se substitueixin instal·lacions d’energia primària, fòssil o termonuclear per altres de renovables, la concessió del total o de part de la capacitat d’accés equivalent s’haurà de basar en criteris que ponderin les inversions i els beneficis socials degudament acreditats i associats a la posada en marxa de la nova instal·lació en el marc d’un conveni de transició justa. Finalment, en matèria de combustibles, en les disposicions per fomentar els combustibles alternatius, a més del biometà, l’hidrogen, el gas renovable, entre d’altres, s’inclou també el biogas, que havia quedat fora al primer esborrany.