Anar al contingut

Llocs de treball en risc

La patronal dels centres d'inserció per a discapacitats apressa a repensar el model: "No hi ha pla B"

AEES Dincat insta a l'Administració a flexibilitzar la llei de contractació pública, avançar l'edat de jubilació i a canviar els criteris per a les subvencions, entre d'altres

Gabriel Ubieto

La patronal dels centres d'inserció per a discapacitats apressa a repensar el model: "No hi ha pla B"

La principal patronal dels centres d’inserció laboral per a discapacitats a Catalunya, l’AEES Dincat, considera urgent abordar juntament amb l’Administració el model publicoprivat mitjançant el qual les persones amb capacitats especials accedeixen al mercat de treball. L’entitat vol aprofitar l’actual estat crític del sector, després d’una dècada de subvencions públiques sense actualitzar i la pujada de costos que ha suposat l’increment del salari mínim, per repensar els dèficits del sistema d’inserció. I per a això ha editat, conjuntament amb l’escola de negocis IESE, un "llibre blanc" una bateria de propostes de cara a l’Administració.

AEES Dincat gestiona 90 dels 250 centres especials de treball (CET) que hi ha actualment a Catalunya, segons dades de l’entitat i del Departament de Treball. En el global de centres estan empleades 16.333 persones i, després de la crisi oberta per la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) el gener (és el salari més freqüent i s’assumeix al 50-50 entre Administració i entitats), Dincat preveu que aquest any només als seus centres hi perillen 1.600 llocs de treball. I en la presentació davant dels mitjans d’aquest dilluns, els dirigents d’AEES Dincat han tornat a exigir tant a la Generalitat com al Govern central que compleixi els seus compromisos perquè això no passi: descongelació de subvencions i que s’abonin els 'extres’ promesos per al SMI.   

No obstant, la federació d’entitats considera que salvar aquests esculls en el curt termini no amaga el fet que és necessari reformar l’actual sistema d’inserció. "Per cada euro que l’Estat inverteix en els centres especials de treball, el retorn social és de tres", ha defensat la vicepresidenta de Dincat, Amèlia Clara, partint de les dades de l’estudi realitzat per l’IESE. El progressiu envelliment de les plantilles dels CET, les dificultats d’alguns per fer el salt al mercat ordinari o les traves burocràtiques a l’hora de formalitzar contractes amb l’Administració han sigut els principals problemes que des de la patronal consideren que és imprescindible abordar.

Model "envellit"

"L’actual normativa no incentiva la transició al mercat laboral ordinari", ha declarat el vocal dels CET de Dincat, Ricard Aceves. Dos problemes li detecten a l’actual sistema des de l’entitat, en aquest sentit. D’una banda, que la falta d’inversió pública dificulta que des dels CET es faci seguiment de la inserció de les persones que fan el salt al mercat ordinari, per acompanyar-los en el procés. I que aquest és un camí d’un únic sentit, és a dir, els treballadors amb discapacitat que abandonen un CET després no hi poden tornar, cosa que provoca que la por d’una mala experiència impedeixi la mobilitat.

D’altra banda han exigit al Govern central que avanci l’edat de jubilació per al col·lectiu de discapacitats, ja que el seu envelliment sol ser més prematur i les seves capacitats físiques es veuen minvades amb més facilitat. Actualment, segons dades del "llibre blanc", el 39% dels treballadors dels CET tenen més de 45 anys. Això provoca que la seva productivitat decreix, fet que minva la capacitat econòmica dels centres. Alhora que dificulta la inserció dels més joves. Des de Dincat es considera que el retir o les modalitats de retir parcial a partir dels 50 anys permetria combatre aquests dèficits.

Reformar la llei de contractació pública, competència també del Govern central, és un altre dels melons que consideren des de Dincat que s’ha d’obrir. Un dels principals hàndicaps que li veuen des de la patronal és que no permet actualitzar preus a mitja licitació, cosa que ha provocat que no poguessin repercutir als seus clients la pujada del 22% de l’SMI. Un altre és que els criteris socials tenen poc preu en els actuals barems, cosa que els dificulta competir amb empreses mercantils ordinàries.