La pujada del salari mínim posa en perill els centres de treball especial

La pujada del salari mínim interprofessional (SMI), oficialitzada divendres passat 21 de desembre a Barcelona, ha sigut una mesura que mediàticament ha aconseguit aixecar tant detractors com fidels. Pocs l’han criticat directament, sinó que els seus contraris han argumentat alguns dels efectes col·laterals de la mesura. Un d’ells repercutirà a partir de l’1 de gener en les polítiques d’inclusió laboral de les persones amb discapacitat. 

Al voltant del 66% dels treballadors amb discapacitat, fet que equivaldria a un total de 47.366 persones, cobren a Catalunya el salari mínim, segons un recent informe d’UGT que recull dades de l’INE. El cobren perquè així estan organitzats els centres de treball especial (CET), l’eix sobre el qual se sustena la inclusió laboral de les persones amb discapacitat i que reben tant fons públics com bonificacions fiscals per al seu funcionament. En la gran majoria dels casos, la Generalitat costeja el 50% del salari d’un treballador d’un CET.

La Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies va emetre després de l’aprovació de la pujada de l’SMI un comunicat en el qual alertava de l’increment de costos que això portaria per a aquests centres. També va demanar al Govern un finançament més gran per evitar que això posi en risc la seva viabilitat. Segons dades del Departament de Treball, el pressupost total per als CET és de 85 milions d’euros, dels quals 50 milions provenen del Govern, via Conferència Sectorial d’Ocupació, i els 35 milions restants els posa la Generalitat. "Catalunya és l’únic territori que aporta fons propis per subvencionar els CET", afirma el Departament en el seu comunicat. 

Fonts de la patronal AEES Dincat, representant d’entitats sense ànim de lucre, ho corroboren i afegeixen les dificultats que l’actual model de finançament els reporta. Expliquen que el criteri segons el qual la Conferència Sectorial per a l’Ocupació assigna els recursos públics a les comunitats per a polítiques d’inserció laboral de les persones amb discapacitat es basa en el nombre de persones amb discapacitat de cada comunitat, no del nombre de treballadors amb discapacitat. Això provoca que, aquelles que assumeixin més voluntat d’inclusió, han de costejar elles mateixes el sobreesforç.

Aquesta patronal de les empreses de l’economia social que treballen amb persones amb discapacitat ha xifrat en 11 milions l’extra que la Generalitat haurà d’abonar-los només per costejar els salaris dels 9.700 treballadors amb "especial discapacitat" que treballen en els seus 90 CET. Aquests reben l’esmentada qualificació quan pateixen malalties mentals o tenen una limitació de més del 65%. També són els que més dificultats tenen per integrar-se en el mercat laboral directament en una empresa, ja que els seus nivells de productivitat són sensiblement més limitats que els d’un treballador sense discapacitat. 

L’AEES Dincat afirma que, després de la pujada de l’SMI, tots els 90 CET que gestiona han hagut de refer els seus balanços amb previsions de pèrdues. "No estem en contra de la pujada, és necessària, però ha d’anar acompanyada de polítiques integrals", es lamenten.

Model pervers

Notícies relacionades

Les mesures laborals que surten del Consell de Ministres de Barcelona

A Catalunya falten 28.000 llocs de treball per a discapacitats per complir la llei

UGT denuncia que el model dels centres de treball especials ha acabat generant una dinàmica perversa. És a dir, aquests es van concebre com una plataforma formativa des de la qual les persones amb discapacitat adquirissin habilitats i experiència laboral per posteriorment saltar al mercat laboral ordinari. Les empreses els pagarien un salari segons conveni, tot i que comptarien amb les pertinents bonificacions fiscals per la seva contractació i complirien així la quota mínima que els exigeixl’article 42 de la llei general de drets de les persones amb discapacitat. AEES Dincat matisa la contundència sindical, al considerar que els CET tenen sentit de manera estable per a aquells les capacitats dels quals de millorar l’ocupabilitat són molt limitades.  

El sindicat reitera que l’ocupació de les persones amb discapacitat s’ha estancat en aquests CET i moltes empreses pontegen la quota mínima externalitzant alguns serveis a través d’aquests centres. Al cobrar els treballadors segons el salari mínim, la subcontractació li pot sortir a un preu baix i li permet complir la llei.