polèmica laboral
El Banc d'Espanya insisteix que l'alça del salari mínim afectarà l'ocupació
Malgrat les crítiques del Govern, l'autoritat monetària manté les seves previsions sobre un "impacte negatiu"
El director general d’Economia i Estadística del Banc d’Espanya, Óscar Arce, manté que la pujada del 22,3% del salari mínim, fins als 900 euros, "acabarà tenint un impacte negatiu enl’ocupació", tot i que matisa que hi ha un "elevat graud’incertesa" sobre això i que encara és aviat per fer un càlcul "rigorós" sobre l’impacte precís, que no es tindrà fins a l’estiu de 2020, i que, en qualsevol cas, "no hi ha cap metodologia infal·lible".
Aquestes declaracions contrasten amb l’al·luvió de crítiques rebudes des del Govern, que fins i tot considera que el Banc d’Espanya hauria de demanar disculpes pels seus "mals auguris" respecte al salari mínim. Ho va fer la secretària d’Estat d’Ocupació, Yolanda Valdeolivas.
Però lluny d’això, Arce, durant la presentació de l’informe trimestral de l’economia espanyola, ha insistit en les tesis de l’autoritat monetària. "No hem variat substancialment la nostra visió de l’anàlisi que vam fer al febrer, pensem que continua sent vàlid, l’actualitzarem amb la mostra contínua de vides laborals, però continuem pensant que la pujada de l’SMI acabarà tenint un impacte negatiu en l’ocupació", ha dit. Segons el seu parer "hi ha pocs dubtes” sobre el signe negatiu de l’efecte de la mesura i preveu un "efecte moderador" de l’ocupació derivada del cost laboral més gran que suposa l’increment de l’SMI.
Arce ha defensat que l’anàlisi feta per l’organisme el passat mes de febrer, que estimava un impacte de la mesura del 0,8% en la creació d’ocupació, ha passat "rigorosos filtres de qualitat científica", si bé ha aclarit que es va dur a terme conforme a l’estadística de mostra contínua de vides laborals de l’any 2017 perquè era l’última disponible, de manera que va fer una translació de l’impacte que va tenir la pujada del 8% de l’SMI aquell any, que va ser un "modest" 1%, a l’exercici 2019.
Aquesta translació va donar com a resultat que l’impacte de la pujada de l’SMI del 22,3% aquest any podria suposar la destrucció de 125.000 llocs de treball, l’equivalent al 0,8% dels 16 milions d’ocupats a temps complet existents al mercat laboral.
En aquest sentit, Arce ha insistit que l’estimació de l’impacte de la pujada de l’SMI aquest any es fa sobre la mostra de treballadors del 2017 al no estar disponible ni la de l’exercici del 2018 ni la del 2019, que no es coneixerà fins a l’estiu del 2020, i per això la població de treballadors "ha pogut canviar en aquests dos anys i pot donar lloc que aquesta extrapolació sigui menys precisa".
Metodologies
De fet, ha remarcat que "les metodologies quantitatives per molt sofisticades que siguin, cap és infal·lible", i es tracta d’una qüestió "enormement complexa", al ser a més una pujada sobre la qual "no hi ha precedents històrics" per la seva magnitud. "No tenim una bola de vidre per veure el futur", ha afegit.
Per això, des del Banc d’Espanya afirmen que "encara és massa d’hora" per tenir una anàlisi "prou informada i rigorosa" per conèixer amb precisió l’impacte de la pujada de l’SMI en l’ocupació.
El director general d’Economia i Estadística del Banc d’Espanya ha apuntat que l’organisme continuarà analitzant "amb molt de compte" tota la informació de què disposi sobre l’evolució de l’ocupació, i ha tornat a reiterar el compromís ja manifestat pel governador del Banc d’Espanya de publicar un informe una vegada que es publiqui la mostra contínua de vides laborals de l’any 2019, una cosa que tindrà lloc l’estiu del 2020.
Això sí, ha apuntat que es continuarà utilitzant la metodologia utilitzada per al primer estudi, que ha sigut discutida i analitzada per altres experts de l’àmbit acadèmic, de ministeris i altres bancs centrals.
