El segle XXI, un mal negoci per a la butxaca dels catalans

Catalunya no està fent els deures en matèria de desenvolupament econòmic i el seu model productiu constata en el que portem del segle XXI importants carències a nivell de productivitat, repartiment de la riquesa i encert de les inversions. Així ho reflecteix un informe del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) presentat aquest dilluns, que deixa dades com que Catalunya és la quarta economia on menys ha crescut el PIB per càpita des del 2000, comparat amb 37 estats amb models productius similars.

“Una depressió, una inflació galopant o una guerra civil pot empobrir un país, però només el creixement de la productivitat el pot enriquir” va escriure el 1994 qui després seria premi Nobel d’economia Paul Krugman. I referent a això i ja en un escenari de creixement i recuperació econòmica com l’actual, el veredicte del CTESC contra el model de creixement de l’economia catalana és demolidor: “Mostra un dels perfils més pobres respecte a l’evolució de la productivitat conjunta dels factors entre els països comparats”, afirma l’organisme en el seu informe.

El CTESC és una entitat de concertació social formada per la Generalitat, les patronals i els sindicats i, tal com ha declarat el seu president, Lluís Franco, durant la presentació de l’informe, tots els actors implicats han secundat de manera unànime les conclusions de l’estudi.

La pèrdua de benestar relatiu es produeix a Catalunya tant els anys previs a l’esclat de la crisi econòmica (2000-2007), en què retrocedeix comparativament respecte a 31 de 37 economies; així com els anys de recessió (2007-2013), registrant la segona pitjor evolució dels països analitzats. Millora durant la fase de recuperació, però no a prou ritme per pal·liar la bretxa que separa l’economia catalana dels seus referents. Si el 2010 el PIB per càpita català era equivalent al 99% de la mitjana de la zona euro, el 2016 (últimes dades analitzades), l’esmentada xifra baixava fins al 95,2%.

Catalunya se situa durant el que portem del segle XXI a la part mitjana-baixa de la taula de productivitat de les principals economies del planeta i actualment està per sota de la mitjana de la Unió Europea (UE). En el període 2000-2016 l’economia catalana ha deteriorat el seu posicionament relatiu en termes de productivitat del treball davant 22 de les 37 economies analitzades pel CTESC.

Mals inversors

En termes de productivitat del capital, Catalunya és la cinquena economia que menys o pitjor rèdit treu a les seves inversions. El 2016 els seus rendiments eren el 16,5% inferiors a la mitjana de les 37 economies analitzades i el 9,2% respecte a la mitjana dels 28 estats que formen la UE. En aquest sentit, el CTESC remarca que el creixement de l’economia catalana, així com la del conjunt d’Espanya, s’ha realitzat durant el que portem de mil·lenni partint d’acumular factors de producció, és a dir, més capital i més mà d’obra. Però no millorant de manera “significativa” cap d’aquests factors.

Catalunya produeix més, però perquè destina més recursos per fer-ho. En aquest sentit, el CTESC recorda que aquesta evolució pobra es produeix en un context “en què l’economia catalana té una dotació de capital per habitant i una relació capital-treball relativament elevades, que la situa en el grup mitjà-alt a nivell de dotació de capital del conjunt de països comparats”. És a dir, el problema no és que Catalunya tingui falta de recursos.

Bonança històrica

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Les conclusions del CTESC reflecteixen bretxes substancioses respecte a economies que habitualment serveixen de referència per a la societat catalana i que, en alguns casos, s’han agreujat en el que portem del segle XXI. A nivell del PIB per càpita, el català era l’any 2000 el 8,2% inferior al de les 19 primeres economies de la UE. El 2016, aquesta xifra escalava fins al 10,3%. El balanç amb els Estats Units també surt negatiu, ja que del 22,8% per darrere del 2000 s’evoluciona a una distància del 28,4% el 2016.

No obstant, la bonança històrica de Catalunya respecte a altres economies veïnes encara li permet salvar algunes comparacions. El PIB per càpita català va ser el 2016 el 66,7% superior al portuguès, el 64,9% superior al grec o el 18,6% superior a l’espanyol.