El BBVA estima que el preu de la vivenda pujarà, almenys, el 7,3% aquest any i el 5,3% el pròxim

El servei d’estudis BBVA Research considera que el greu desequilibri entre oferta i demanda en el mercat de la vivenda es continua traduint en un augment dels preus i en l’expulsió del mercat de compra dels segments de població amb menor nivell de renda.

Així ho reflecteixen els economistes de BBVA Research a l’informe ‘Situació Espanya’ publicat aquest dijous, en el qual anticipen que el preu de la vivenda continuarà augmentant, si més no, el 7,3% aquest any i el 5,3% el 2026 (gairebé un 13% de manera acumulada) atesa la persistència del desequilibri entre la demanda i l’oferta. Segons ha apuntat Miguel Cardoso, economista en cap per a Espanya, la dada coneguda aquest dimecres d’un augment del preu de la vivenda lliure del 9% en el primer trimestre de l’any (amb dades del Ministeri de Vivenda) anticipa que l’encariment previst del 7,3% i del 5,3% per a aquests dos anys podria ser encara més gran.

En el seu informe de conjuntura –la presentació del qual ha estat dirigida pels economistes Jorge Sicilia i Rafael Doménech–, BBVA Research rebaixa la seva previsió de creixement de l’economia espanyola al 2,5% per al 2025 (davant el 2,8% estimat al març) i a l’1,7% el 2026 (davant l’1,8% anterior). L’empitjorament de les perspectives té a veure, sobretot, amb el clima d’incertesa global associat a les tensions geopolítiques i la guerra aranzelària impulsada per Donald Trump al comerç mundial.

Més aportació al creixement

Tot i que s’anticipa que «la inversió en vivenda augmentarà la seva contribució al creixement de la demanda en un entorn d’encariment dels preus», també s’adverteix que l’escassetat d’immobles a preu assequible pot actuar com un«coll d’ampolla» que pot alentir l’economia.

El servei d’estudis calcula que la construcció de vivenda nova entre el 2021 i el 2024 ha sigut equivalent a un 45% del nombre de llars creades. Això ha fet que el dèficit de vivenda entre aquells anys hagi arribat a les 550.000 unitats. El 2025 i el 2026 s’espera un repunt de la inversió en construcció de vivenda del 4,1% i del 6,8%, respectivament (des de l’1,7% anotat el 2024). Així, BBVA Research preveu que el nombre de vivendes finalitzades el 2025 i el 2026 arribi a les 145.000 i 166.000 unitats, respectivament.

Amb això no n’hi haurà prou per restar pressió al mercat. «La falta de sensibilitat de l’oferta a l’increment del preu, juntament amb l’augment dels costos com a conseqüència de l’encariment de les entrades i l’escassetat de mà d’obra, continuaran pressionant a l’alça els preus», afirma l’informe. 

Un accés difícil al lloguer i a la compra

«En tot cas, la situació és més dramàtica en el mercat del lloguer on el percentatge de renda salarial necessària per poder accedir a una vivenda supera el 50% en algunes comunitats autònomes», remarca l’informe de BBVA Research.

Tot i que el cas de la compra aquests números es redueixen fins a un 30%, sobretot en un entorn de baixos tipus d’interès, l’accés al crèdit hipotecari està condicionat per la capacitat d’estalvi per fer front al pagament d’una entrada: d’acord a Eurostat, el 25% de les llars amb més renda són els que han incrementat notablement la seva intenció de comprar una vivenda, respecte a la mitjana històrica. 

La meitat de les llars amb menys renda ha mantingut la seva intenció de compra pràcticament per sota de la seva mitjana històrica. «La persistència d’aquesta situació portarà restriccions en el creixement de la demanda interna i augmenta el risc d’un entorn d’insatisfacció i tensió social», adverteixen els economistes de BBVA Research.

Despesa en defensa

En general, les estimacions del BBVA Research apunten que el sector de la construcció –no només en vivenda– tindrà una aportació cada vegada més gran en el creixement econòmic i reflecteixen que el Pla de Defensa del Govern, valorat en 10.470 milions d’euros, podria suposar un impuls d’una dècima el 2025 i de tres dècimes el 2026.

D’altra banda, des de BBVA Research han alertat que l’augment de la incertesa de política econòmica a nivell mundial observat des del març podria restar una dècima al creixement del PIB espanyol aquest any i tres més, el pròxim.

Altres factors que poden moderar el dinamisme de l’activitat són els límits que estan imposant les administracions al creixement del sector turístic; l’estalvi de les llars, que segueix en cotes molt elevades i restringeix l’expansió del consum, i el preu de la vivenda.

Completar l’accelerador dels fons Next Generation

Notícies relacionades

Ja hi ha 400 treballadors al Campus Hipra, que s’inaugurarà al setembre

Hipra tanca el 2024 amb un benefici net de 32,7 milions

Els economistes de BBVA també adverteixen de la necessitat de prémer l’accelerador en l’execució dels fons europeus Next Generation EU, el termini d’acabament finalitza el 2026. BBVA Research calcula que el ritme mitjà mensual d’ajudes i licitacions realitzades en el marc del Pla de Recuperació s’ha situat entorn de 1.200 milions d’euros l’abril del 2025.

I adverteixen que «de mantenir-se aquesta velocitat de realització, al tancament del Pla, a finals del 2026, s’hauria completat aproximadament el 92% de les transferències planificades (entorn de 73.800 milions d’euros)». Segons els seus càlculs, per arribar al 100% de la inversió compromesa, seria necessari accelerar el ritme un 25%, fins als 1.500 milions mensuals, cosa que implicaria superar en un 10% el màxim mensual registrat a mitjans del 2023.