Fainé confirma que el Banc d'Espanya li va plantejar invertir en Bankia

Isidre Fainé, president de la Fundació La Caixa i expresident de CaixaBank, ha confirmat aquest dimecres durant la seva compareixença com a testimoni en el judici de Bankia que l’exsubgobernador del Banc d’Espanya, Javier Aríztegui, li va trucar a la primavera del 2011 per plantejar-li que la seva entitat participés en la sortida a borsa de l’entitat madrilenya. El banquer ha desmentit així l’ex alt càrrec del supervisor, que aquest mateix dilluns va negar a la mateixa seu haver fet aquest tipus de trucades, i es va alinear amb Francisco González, expresident del BBVA, que també va assegurar fa setmanes que el seu banc havia sigut contactat amb la mateixa intenció.

González va ser més contundent al seu dia: va afirmar que "hi va haver trucades de totes les institucions públiques i privades" i que el BBVA es va resistir a "pressions de tot tipus, polítiques, d’institucions i dels nostres competidors" per participar en l’operació. Fainé, en canvi, ha sigut més descriptiu i prudent. "Jo era president, però no executiu. Tenia un director executiu, que era Juan María Nin. Vaig rebre la trucada del subgovernador per si volíem participar en l’operació i la hi vaig passar a l’equip tècnic. Hi va haver discussions i és bo que hi hagi diferents punts de vista, i vam decidim invertir-hi 100 milions", ha relatat.

Salvament

El banquer ha confirmat que Jordi Mercader, conseller de l’entitat catalana, va plantejar que el debut borsari de Bankia suposava una "operació de salvament" i només tenia sentit a un preu de 3,75 euros per acció, que suposava un fort descompte que amenaçava la viabilitat de l’entitat madrilenya, però ha matisat que també hi va haver altres posicions. "Cal veure on érem en aquell moment, amb la segona recessió. La crisi financera va passar a ser una crisi econòmica, de confiança i social. Poc abans, s’havia produït el rescat de Grècia, Irlanda i Portugal, i Espanya era allà, enfilada", ha dit justificant la decisió d’invertir.

Fainé ha defensat que La Caixa va pensar que, al preu que finalment es va fixar, l’operació podia tirar endavant. "Hi vam invertim una quantitat prudent. Però va ser una operació decidida pels tècnics de bona fe", ha argumentat. El grup català finalment va perdre entorn de la meitat dels 100 milions que va invertir, després de vendre les seves accions en els tres mesos posteriors a la sortida a borsa, al contrari que altres entitats financeres que van desfer la seva participació immediatament. "Pensàvem que podríem tenir un rendiment acceptable, l’experiència ens havia donat la raó moltes vegades", ha justificat.

Reunió clau

L’executiu també ha donat una nova versió sobre la reunió que van mantenir el maig del 2012 el ministre d’Economia, Luis de Guindos, i els presidents del Santander (Emilio Botín), el BBVA (Francisco González), i Bankia (Rodrigo Rato), a més d’ell mateix, i després de la qual Rato va presentar la dimissió. Fainé ha negat que l’esmentada renúncia es forcés en aquella trobada: "Si allà hagués sortit 'vostè se n’ha d’anar' hauria sigut molt violent. Jo no recordo en cap moment que passés això. Hi va haver discussions, però no són reunions per prendre decisions".

Notícies relacionades

¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?

Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros

González, en canvi, va admetre durant la seva compareixença com a testimoni en el judici que en aquella reunió va plantejar a Rato que se n’anés: "Jo, personalment, li vaig dir que el millor era que dimitís". Rato ha corroborat aquesta versió i ha afirmat que el ministre va dir que era de la mateixa opinió que el president del BBVA. Guindos, en canvi, va negar que es produís aquella conversa: "No es van parlar de qüestions personals. Com havíem de parlar de qüestions personals si estava davant el senyor Rato".

Fainé també ha relatat que entre el 2009 i el 2010 va tenir converses amb Miguel Blesa, president de Caja Madrid, per fusionar les dues primeres entitats d’estalvi espanyoles. "Jo pensava que la fusió de Caja Madrid i La Caixa seria bona per a Espanya. Tindríem el hòlding industrial més gran i la fundació més gran d’Europa. No va poder ser, però no perquè jo no ho hagués volgut. Van preferir fer altres operacions. No hi va haver cap paper, només converses", ha relatat.