Els bitllets de 20 i 50 euros són els més falsificats

Els bitllets de 20 i 50 euros són els més falsificats, ja que representen el 80% de tots els bitllets falsos detectats als països de la moneda única i que en conjunt van sumar 262.000 euros, només un 0,001% de tots els que circulen.

Segons dades del Banc Central Europeu (BCE) difoses pelBanc d’Espanya, el nombre de bitllets falsos detectats als països de la zona euro va caure un 13% respecte al semestre anterior i un 28% en relació amb el segon semestre del 2017.

Amb tot, la possibilitat de rebre un bitllet fals és remota, ja que els detectats només representen el 0,001% dels 22.600 milions de bitllets legítims en circulació.

El 2018 el Banc d’Espanya va examinar, mitjançant sistemes automàtics, l’autenticitat i l’estat d’ús d’aproximadament 3.500 milions de bitllets, un terç dels quals van ser retirats de la circulació i destruïts.

El Banc d’Espanya no torna a posar en circulació bitllets amb esquinçaments, trencats, bruts, deteriorats, pintats o que hagin perdut alguna de les seves característiques inicials.

El Centre Nacional d’Anàlisi (CNA) és l’encarregat de la recepció de tots els bitllets en euros presumptament falsos trobats a Espanya, els estudia i cataloga i després els passa a la Brigada d’Investigació del Banc d’Espanya, que depèn de la Policia Nacional. El Centre Nacional d’Anàlisi de Moneda (CNAM) fa tasques similars en relació amb les monedes falses.

Després d’aquestes operacions, el CNA envia al Centre d’Anàlisi de Falsificacions del BCE es dades estadístiques i tècniques dels bitllets i monedes falsos rebuts.

Notícies relacionades

Aeroports: l’hora de l’enlairament

El deute públic puja al 103,5% del PIB fins a març i marca un nou rècord

Els responsables del CNA mantenen contacte permanent amb els experts en falsificació de l’Eurosistema (el Centre d’Anàlisi de Falsificacions a Frankfurt i d’altres CNA a Europa) i d’altres bancs centrals nacionals europeus i americans.

Els bitllets que el Banc d’Espanya retira de la circulació per mal estat es destrueixen en partícules mil·limètriques, d’impossible reconstrucció, i es compacten en briquetes, que després són retirades per gestors de residus privats o municipals.